Singletrack a ritme de World Cup!

Sortim els tres magnífics i un servidor:  Nicky, Antinick i Capità amb l'objectiu d'anar a esmorzar a Hilldoure, seguint un reguitzell de corriols inacabable. Ens acompanya el Tiet a la BP, i que vist els que som s'espanta una mica i decideix anar a fer un vol cap a Can Torras. Sembla que també ha de ser d'hora a casa,....Pugem per la Riera de Sands fins a Saltari Oak's on enfilem cap a Three Crosses Pass i seguim amunt cap a Wind's Oak. El ritme és boníssim i fins i tot ens hem picat amb algun grupet del Maco que pujaven a tope per la riera. Un cop a dalt ens encaminem per senders guapíssims baixant cap a BadPass Hill, quin sender. La SWorks del Nicky vola baix, ara esquerra, ara dreta, pedra, branca, trancos, etc....i els demés intentem seguir-lo. Es nota que es troba com a casa, i que es coneix el terreny pam a pam. Ens porta de corcoll per poder seguir-lo, però disfrutem a tope. Cada corriol ens sembla més bonic que l'anterior i el ritme fa que el disfrutem al màxim. Arribem a Hilldoure, un antic hostal enorme i que segons el Nicky hi havia viscut l'avi del Keika. De fet, no és estrany perquè una mica més avall hi ha la masia del Sanitariu. Ens imaginem als avis del Keika i del Sanitariu fent sortides nocturnes per la zona quan vivien per aquests verals. Sincerament viure aquí si tens calés per mantenir-te ha de ser una passada!  Es conserva una taula de pedra preciosa, que està ocupada per uns caminants que han vingut massa d'hora. Esmorzem asseguts en unes cadires fetes amb pedres apilades i sense entretenir-nos baixem cap a la pista de Killtheround (Sanitariu), per un sender que baixa pel fons de la vall i que és al.lucinant! Trams tècnics, corbes, estretor, etc...tot el què es necessita, apart d'una bona velocitat de descens.  Anem resseguint la pista pujant cap a Bar's Room, i enfilar cap a la Font de la Pole. Fot una calor exagerada però encara hi ha restes de gel a les obagues, quin contrast tèrmic tan bestial!

Pugem el sender tècnic cap a la Font de The Pole on ens reavituallem. Aquí comencem a trobar gent a punta pala que han vingut a disfrutar de la muntanya en aquest dia tan primaveral.  Bevem una aigua super fresca i boníssima, i altre cop a Three Crosses el capità es despedeix i baixarà per carretera. Nosaltres anem fins a la trialera de The Cheap i fins al Torrent del Guix i riera avall volem baix per arribar a casa amb 48 Km, i 3,5 hores de pedalada.  A les 12:15 ja som a casa. El ritme ha estat molt bo i he acabat una mica tou però he aguantat bé. Un bon entrenament amb una companyia impecable i una ruta que cal felicitar el Nicky, hem disfrutat moltíssim!  El track del GPS sembla que l'hagi fet algú amb Parkinson, no hi ha ni un tros recte. Singletrack tot el dia!

Sant Pere Sacama, quin fred,.......

Seguim amb un fred que pela,.......sortida aquest diumenge a Sant Pere Sacama. Un grup de Qk's escollides amb els invitats de luxe Enric Sirera i Jordi Jurado que ens han acompanyat en aquesta romeria. Sortim a les 8:30 de la Q8 on fa un fred que pela (-2ºC). Després de varis corriols encara estem al 4rt cinturó baixant cap a la riera dle Gaià. El Borles punxa altre cop per la vàlvula tallada i veient el panorama i que tampoc té gaire temps decideix retirar-se.  Seguim endavant i ja fins al final, els dos invitats de luxe, Keika, Nicky, Antinick de luxe (va amb l'Scalpel), i Skoda que no està fi del tot ja que té massa feina a casa. Seguim Gaià avall i remuntem per senders cap als Jardins D'Ariazza, no sense abans col.laborar a retirar una arbre que havia caigut al camí perquè torni a quedar lliure. Viladecavalls i enfilem cap a Sant Lluís vorejant-lo per sota fins a Les Parentes, baixada a la Carretera d'Olesa i pugem el rampot que ens portarà cap a la soleia i Sant Pere Sacama. Són les 11:00 i acabem de tocar el sol per primer cop, però lamentablement alguna cosa li passa al sol darrerament que no escalfa,..... Gel i neu ens acompanyen, avui sembla que ha nevat porexpan una miqueta a la matinada,.....Esmorzar a Sant Pere Sacama on comentem l'actualitat política i de dopatge amb els escàndols de l'actuació de l'UCI que ara voldrà que tots els corredors analitzin els bistecs i preparats alimenticis abans de prendre-se'ls. AVIS a ciclistes de competició: si us interessa treurem al mercat una Thermomix que us cuinarà tots els aliments i us treurà un informe analític de cada menjar amb tots els residus varis de mol.lècules orgàniques que porten i que poden tenir activitat biològica. Així sabreu el què mengeu i podeu decidir si mengeu o bé deixeu el ciclisme professional, perquè us garantitzo que cada àpat tindrà una cosa o una altra. :) Acabat el comentari sarcàstic, baixada per la trialera que ens porta al pont de l'antiga estació d'Olesa. Trialera maquíssima però també gèlida i pedregosa. A la carretera remuntem cap a Terrassa per Carretera i girem a l'esquerra per tornar per pista a Can Boada de les Parentes i anar tornant per corriols i trialeres fins a Viladecavalls esquivant els caçadors de senglars que fan guàrdia i semblen estar aburridíssims sincerament. Nosaltres xerrem i fem broma i no portem armes. Carretera i manta fins a casa on arribem una mica massa tard donat el ritme baix de la sortida. Hem disfrutat d'una matinal de BTT amb una molt bona companyia, i he tornat a agafar la 96 de 26' per primer cop desde fa dos mesos, i la veritat és que la he disfrutat. Més juganera i sobretot més racing.

Sant Pere Sacama, un lloc amb un magnetisme especial

Font de Can Margarit, que no raja tot i estar plena d'aigua,....coses del fred!

Video BTT sobre neu!

Qk's - Dancing on the Snow!

Aquest diumenge hem desafiat les baixes temperatures per anar a fer una ruta nevada en BTT. Pujada per Can Garriguose, Sand's Creek, fins a The Mat on hem esmorzat. Camins nevats, fred, neu seca, i molt bona adherència. Algun lloc amb una mica de gel, però en conjunt un gruix i una qualitat de neu molt ciclable. Tota la pujada compartida amb el Nicky, Lapi, Sanitariu, Raul, Skoda i Red Bull.  Després de The Mat, em despedeixo perquè veig que se'm complica l'hora d'arribada i surto volant per fer tota la carena fins a Three Crosses, i baixada pel Ice's Well i avall fins a Terrassa trepitjant neu tota l'estona i a un ritme impressionant. Quan s'acaba la neu, la veritat és que la trobo a faltar perquè et fa anar més suau, no notes les pedres i podia anar força més ràpid!!  Experiència inoblidable!

Hem trobat a força gent a peu que ha vingut a veure la neu, però sincerament menys de la que esperava trobar. Ha sigut genial poder fluïr per sobre la neu quasi amb tanta seguretat com sobre el terra!