Vallter 2000

Pujant cap a Oix

Avui he fet una ruta que feia temps que tenia ganes de fer. He sortit per variar a les 6:45 del matí de la Fageda per baixar cap a Olot, Sant Joan Les Fonts, on m'he trobat un parell de matiners com jo anaven cap a Besalú a fer etapa plana segurament. Jo després de Castellfollit giro a l'esquerra per pujar cap a Oix. La pujada fins al coll que dóna accés a Oix és força suau però molt bonica. Les fotos corresponen als últims instants d'aquesta pujada. Pujo a bon ritme i baixant les primers corbes em sorprèn una furgoneta que va quasi per l'esquerra, com jo mateix que intentava fer una foto amb la Blackberry, la càmera fixa a la bici s'imposa com la única sol.lució amb els mòbils no puc seguir!

Flight Deck

Coronant el coll abans de baixar cap a Oix

Un cop a Oix hi ha una mica de boira,i començo a pujar cap a Coll de Bucs, uns 4-5 Km al 10% força constants amb bona carretera i força ampla en la pujada. La pujada acaba força centenars de metres abans del coll natural que t'aboca a la baixada cap a Beget. Sincerament és una mica decebedor, però és així. A dalt, vas planejant fins que la carretera es digna canviar de vessant. La baixada és força inconstant amb alguns repetxons però les vistes són espectaculars. Travesso el riu i rampa cap amunt per seguir baixant fins a sota de Beget on la carretera torna a enfilar-se amb grans percentatges.

Primeres rampes del Coll de Bucs sortint d'Oix

Boira als primers Kms de Coll de Bucs

Pujant coll de Bucs, rampes quasi totes per sobre del 10%

Part final de Bucs

Al fons cartell de 10%

El paisatge de l'Alta Garrotxa és al.lucinant i l'asfalt de Bucs molt bo

Que quedi clar que pujava en bici

Final de Coll de Bucs

Un arbre fascinant baixant de Coll de Bucs!

Beget, un poble en un abisme!

 Beget és un poble encisador però sempre m'ha fet la sensació que està absolutament enfonsat. M'explico, per a anar cap a Camprodon cal superar el Coll de la Boixeda, que és un port espectacular que es fa força llarg, però en realitat Beget i tota la Garrotxa queda en un pla inferior de 500 metres respecte al Ripollès. I això és el que fa la sensació que per anar a Camprodon la Boixeda enlloc de ser un coll podria considerar-se un port invertit, ja que és Beget que està ensotalat. Bé, no crec que ho entengueu però sempre ho he vist així, i no em pregunteu perquè , no sé què respondre.

Pujant a Rocabruna, la carretera de sota és la que acabo de fer venint de Beget

Pujant Rocabruna, tranquil.litat total!

Ja era hora, aquesta pujada és més llarga i dura del què sembla!

Al fons Vallter 2000

 Un cop a la Boixeda, 3-4 km de descens fins a Camprodon i 10 Km de plat rodant pujant cap a Setcases. Allí, enfilo la pujada a Vallter 2000 per primera vegada a la meva història ciclista que tot i ser força llarga per la meva edat, no contava amb aquest port a les meves cames! La pujada és molt maca, la primera recta fins la primera paella molt dura, després es van alternant trams més durs i d'altres més suaus per donar accés al circ de Vallter, realment molt bonic. Pujo força bé i ara comença a fer calor.  Faig una foto i cap avall que a les 12:00 haig de ser a casa, o hauria.

Objectiu acomplert!

Baixo altre cop a Camprodon, i agafo la C-17 cap a Sant Pau de Seguires. Corono Capsacosta mentre escric un email de resposta al nostre distribuidor marroquí, un pesat dels nassos que m'està tocant el què no sona aquestes vacances. No s'haurien de fer enviaments de contenidors just abans de les vacances, sinó passa el què passa. La baixada cap a la Vall de Bianya és maquíssima, corba a esquerra, dreta, esquerra, enllaçades, fantàstic, a Remences ho haurien de fer en aquest sentit. Arribo a Olot a bon ritme i pujo cap a la Fageda. 12:12, força acurat. La baixada de Vallter 2000 és brutal, he fet 54 Km desde Vallter 2000 a La Fageda en 1h 23', no està malament per passar de 2100 metres a 450 metres. El total, 137 Km en 5h 20' i uns 2900 metres de desnivell. Quina calor que fot quan arribo al camping, estic xop, avui pinta dia canicular!

Pla de Busa i Capolat en carretera, pendents de dos dígits!

Lluna plena i quasi de nit per la carretera de La Llosa del Cavall cap a Solsona

 Surto de Sant Llorenç dels Morunys amb el sol, de fet no, encara és de nit. Són les 6:30 i pujo a la bicicleta. Baixo cap al pantà i agafo la carretera de la Llosa del Cavall, la lluna em rep plena i contenta de veure'm, o això crec!  La idea avui és pujar al Pla de Busa per Besora, tornar a baixar i fer la volta per Montmajor, l'Espunyola, Capolat, on hi ha un dels ports més durs de catalunya, sort que és també un dels més curts!! i tornar per la Mina a Sant Llorenç. La baixada cap a Solsona va força bé sense problemes, pocs cotxes i es va fent la llum mica en mica. Agafo el trencall direcció a Navés i als pocs Km's trobo ja el trencall a l'esquerra on diu "Besora". Des d'aquí són 15 Km a Busa.

Pujant cap a Besora per la carretera que em portarà a Busa

 Els primers Km's cap a Besora són més aviat suaus però ràpidament comencen les rampes fortes de pujada. El castell de Besora es veu a la llunyania i es va acostant ràpidament, és espectacular a dalt de la carena. L'asfalt està prou bé amb alguns trams de 4 o 5 metres una mica aixecats pel pas de camions i maquinaria massa pesada.

Un castell desconegut i espectacular!

 Passat el castell de Besora el pendent s'intensifica, cada cop s'alternen rampes més brutals amb trams un pèl més suau. L'objectiu final és enfilar-se al damunt de la carena per la qual la carretera anirà del Km 8 al Km11 aproximadament, amb pujades fortes i sobtades i algunes baixades i planets que aniran seguint el relleu de la carena que em portarà cap al Coll d'Arques.

Asfalt per pujar a Busa impecable, la part final asfaltada de nou recentment, algun tram de ciment i 20 metres de terra, incomprensible!!

Comença el Portland!!

 Després d'una de les baixadetes, comencen les rampes més dures, que estan emportlanades, aquí falten 4 Km per arribar a dalt, i les rampes alternades de plans o baixades són bestials, i et fan exprimir-te al màxim. Vaig amb 34x27 i us asseguro que el poso a les rampes!  Aquests ports tan poc constants em destrossen les cames i el cor! Hi ha fins i tot un tram de 20 metres de terra, no ho entenc. La resta està molt ben emportlanada fins al Coll d'Arques i després. Els darrers 2 Km en què ja vorejo el cingle de Busa estan asfaltats de nou amb un asfalt impecable!

Passat el Coll d'Arques, ja es veuen els cingles de Busa

Rampes brutals!

Un precipici que espanta!

Com es pot veure la part de dalt amb asfalt impecable

Ultimes dues paelles que donen accés al Pla de Busa

 Faig les dues paelles que m'atansen al Pla de Busa que ja he conquerit en BTT per quasi tots els cantons. De fet aquesta pujada l'havia fet ja en BTT des del coll d'Arques on hi havia accedit pel cantó de Sant Llorenç dels Morunys.

Ja hi som! Ha sigut dura la pujada sobretot perquè és molt inconstant.

No m'he trobat cap francès

Baixant de Busa, la carretera es precipita a l'abisme, rampes brutals

 Petita pausa, 1 minut i ja baixo cap avall. Passades les dues llaçades de dalt hi ha el camí que va a la Vall d'Ora i Navés i que també havia fet en BTT, veig que està asfaltat i m'hi llanço avall per veure fins on arriba l'asfalt. Si hi aneu no ho feu, és 1 Km cap avall i de seguida comença la terra. La remuntada d'aquest Km és brutal, com es pot asfaltar un tram amb tanta pujada??  Arribo fàcilment a la carretera de Solsona a Berga que havia deixat anteriorment després de baixar els 15 Km de Busa. Giro cap a Berga i enfilo cap a Navés. Després de Navés la carretera s'estreny i amb un asfalt boníssim baixa a Aigua d'Ora i comença una pujada de 7 o 8 Km al 3-5% fins a Montmajor. Faig la pujada a bon ritme tot pensant que vaig massa animat i que he cremat potser massa per poder pujar al Capolat. Arribo al trencall del Capolat després de força pujada i m'agafo els primers Km's d'aproximació amb tranquilitat per reservar capacitat cardiaca pels 3 Km bestials que hi ha. Al cap de poc comença ja el Portland, i rampa amunt. Hi ha un cartell del 16%, no en devien tenir cap més de superior perquè les paelles a dretes i esquerres, dos en cada sentit pugen pel bosc amb rampes que no crec que m'equivoqui si són del 18%-23% aproximadament. La capacitat cardiaca es redueix rapidament i haig de dosificar per anar encarant rampes cada cop més desafiants. Si voleu veure el perfil, cliqueu aquí.

La pujada del Capolat es pot veure al fons, difícil d'explicar!

 Després de les llaçades pel bosc que es veuen a la foto d'aquí sobre, la carretera es dirigeix cap a l'esquerra cap al fons de la vall i s'obre pas gràcies a passos excavats en la mateixa roca dels espadats del cingle. Les dues llaçades inicials no tenen descans i en el cingle trobo algun descanset, però són descansos actius on el percentatge baixa una mica però que no permet descansar gaire.

Carretera tallada a la Roca i percentatges en molts trams per sobre del 20%!

Una imatge val més que mil paraules!

Explicació de qui i perquè va fer aquesta carretera demencial!

 Hi ha una placa on s'explica que aquesta carretera la van fer construïr de forma privada.

Part final del cingle

Un cop sortim del cingle hi ha un altre descans però si hi aneu no us relaxeu, just després hi ha un tram duríssim amb rampes del 16-18% que ens portaran fins a l'asfalt. Quan arribo quasi al final, em poso la ma a la butxaca del maillot i veig que m'ha caigut la cartera al agafar el movil per fer fotos. Giro i baixo cap avall. La trobo sota la placa del cingle, un Km més avall, que em caldrà tornar a remuntar, com si les cames anéssin sobrades. Al darrer tram faig unes quantes esses per poder pujar amb el 34x27, és inhumà!.  Després del Capolat, carretera idíl.lica entre prats de vaques i masies que va vorejant tot el cingle fins al Coll de la Mina. Hi deu haver-hi uns 10 Km desde el final del Capolat fins a a La Mina. Tota la carretera és estreta i amb pujades i baixades constants que t'acaben de posar a lloc. Coll de La Mina i carretera ja coneguda fins a Sant Llorenç on arribo 1 hora més tard del previst. Una ruta molt maca i dura, de 5 hores per fer 122 Km a quasi 25 Km/h de mitja i 2800 metres de desnivell aproximat, el 50% a base de rampes dures!  S'ha fet dura!

Volta per les Valls del Cadí

Ascensió a Coll de Port al matí pel cantó de La Coma, quin fred!!

Part final del Coll de Port que acaba amb dues llaçades espectaculars

Coronant davant del Refugi

El poble de Sorribes, maquíssim!

Pujada a Colldarnat, asfalt impecable!

Una de les llaçades del Colldarnat

Colldarnat, a partir d'aquí , sterrato!

Ciclisme clàssic?  amb unes Fulcrum no cola,.....

Així és la pista!

Montant de Tost

Pujant la carretera "saltarina" del Coll de la Trava

Coronant La Trava

Primer tram de baixada del Coll de la Trava, es veu la condensació al Sigma de la pluja de l'altre dia

Adraén

Fornols i al fons a l'esquerra, Coll de Port, destí ineludible de la ruta.

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta volta. Després de buscar molta informació sobre l'estat dels "camins", em decidia a provar de pujar el Colldarnat desde Sorribes de la Vansa, recentment asfaltat només per aquest cantó. La idea era enllaçar amb Montant de Tost baixant per l'altre cantó 5 Km per pista, i fer la volta per la Seu d'Urgell tornant per Adraén i Tuixent.

Em llevo a les 6:10 per sortir tan bon punt surti el sol. Han dit que farà bon temps i calor finalment. Quan baixo cap a Sant Llorenç dels Morunys m'adono que fot un fred bestial. Estem a 6ºC i amb el canguro com a única roba d'abric em pelo de fred. Arribo a baix tremolant i enfilo ràpidament cap a la Coma per pujar la primera dificultat del dia, el Coll de Port. Uns 750 metres de desnivell. Pujo tota l'estona amb el plàstic posat, no m'escalfo ni a tiros i pujo tranquil.lament perquè m'espera un bon tute avui. Aquest coll sempre m'ha recordat els ports alpins que s'enfonsen fins la vall per anar a buscar el què és un coll natural per creuar a la vall següent. Paella a esquerra, a dreta, es van alternant per anar guanyant alçada. Recordo fa molts anys, el 1990 concretament que jo havia sortit sol de Sant llorenç per pujar a Port del Compte per la carretera del Coll de Port i vaig atrapar un ciclista amb un maillot de Béjar. Era el dia abans de l'arribada a Port del Compte de la Volta Catalunya i aquest ciclista resulta que es deia Cubino i era el cosí del Lale. Em va explicar que el Lale venia en gran forma i que creia que guanyaria. Efectivament va fer segon a l'etapa i va acabar guanyant la Volta en el que va ser un dels millors anys d'aquest brutal escalador extremeny. Era l'època en què els ports es pujaven en 42x23, només de pensar-hi em fan mal els genolls. Corono Coll de Port a 10ºC, i el sol comença a tocar les fondes valls de la Vansa, al.leluia, no passarem fred. M'equivoco totalment, baixo a Tuixent i allí veig que el termòmetre torna a baixar a 6ºC i en la baixada cap a Montagut i Sorribes arribo a veure un 5,1ºC al termòmetre del Sigma, estic congelat!!! No recordo un agost amb aquestes temperatures fora dels Alps! El poble de Sorribes és molt bonic, i d'aquí agafo ja la nova carretera amb un asfalt negre impecable que em portarà al Colldarnat (asfaltat el passat mes de maig), primer segueix baixant entre prats de dall acabats de tallar, quina olor tan agradable que fan les cumarines de l'herba tallada, tan agradable com són de verinoses! De cop la vall de la Vansa acaba en un congost que ja es veu que és impossible de creuar i la carretera s'enfila pel vessant dret, rocós i vertical. Els pendents són força regulars i diria que estan al voltant del 6% amb algunes pics del 9-10%, però el port es fa bé i es disfruta. El port va agafant altura i permet observar cada cop més avall a l'altra cantó de la vall un conjunt de masia i ermita absolutament espectacular, (hi haurem d'anar en BTT), es diu Sant Fruitós de l'Espluga. En uns 6 o 7 Km arribem a un coll on hi ha un cartell de direcció que marca Colldarnat. Aquí comença el tram esterrato, molt llis però amb algunes pedretes que fan patir una mica no ens provoquéssin un forat al flanc de la coberta. La pista segueix pujant suaument i després baixa suaument també cap a Montant de Tost. És espectacular, i és incomprensible que no ho hagin asfaltat, perquè deixen trams intermitjos en terra?? Deu ser qüestió de diners. Montant de Tost és un poble fantasma, algunes cases però de poble no en veig per enlloc. Agafo la carretera finalment que baixa a la Vall del Segre, o millor dit que s'aboca a la Vall del Segre. 700 metres de desnivell negatiu a base de paelles que són balcons que conviden a saltar en parapent, i per cert, totes les paelles tenen gravilla. Sembla un Alpe d'Huez per les paelles constants que baixen per la vessant, salvant les distàncies evidentment. Un cop a baix, nacional cap a la Seu, sense més història.

Un cop a la Seu començo el Coll de la Trava, 750 metres en 15 Km força constants de carretera saltarina en la major part del port. Es passa per Ges i llavors ja només es veuen muntanyes. Pujo a bon ritme i sense problemes, al final comencen a notar-se els Km que ja porto a les cames. Corono aquest coll de terra vermellosa i baixo cap a Adraén on agafo aigua. Aquests pobles de les Valls del Cadí estan on nostre senyor va perdre l'espardenya però són sorprenentment grossos i estan molt arreglats. Segueixo avall i després d'una sèrie de tobogans passo per Fornols, Cornellana i torno a enllaçar amb la ruta d'aquest matí, ara ja de pujada cap a Tuixent. Aquí hi havia 5ºC al matí i ara són 28ºC!! Brutal el diferencial tèrmic, deu ser d'això que sento uns crecs als ossos!?:) Arribo a Tuixent i em preparo per 500 metres positius del Coll de Port per l'altre cantó del què he fet al matí. 8 Km. Pujo força bé considerant que a dalt ja porto 132 Km, però la pallissa es nota. Em deixo caure cap a Sant Llorenç dels Morunys i cap a la casa rural encara queden 2 Km i uns 100 metres de desnivell positiu. Un dia brutal, de carreteres super tranquiles, he vist 10 cotxes mal comptats i la meitat eren de manteniment de carretera, ambulancies, etc...i els demés turistes perduts. És espectacular aquesta zona, i probablement un cas únic a Catalunya, unes valls tan extenses de poblets perduts i aillats i tan poc accessibles. Al final 154 Km amb 3480 metres de desnivell positiu. Molt satisfet per com ha anat la ruta!