Volta per les Valls del Cadí

Ascensió a Coll de Port al matí pel cantó de La Coma, quin fred!!

Part final del Coll de Port que acaba amb dues llaçades espectaculars

Coronant davant del Refugi

El poble de Sorribes, maquíssim!

Pujada a Colldarnat, asfalt impecable!

Una de les llaçades del Colldarnat

Colldarnat, a partir d'aquí , sterrato!

Ciclisme clàssic?  amb unes Fulcrum no cola,.....

Així és la pista!

Montant de Tost

Pujant la carretera "saltarina" del Coll de la Trava

Coronant La Trava

Primer tram de baixada del Coll de la Trava, es veu la condensació al Sigma de la pluja de l'altre dia

Adraén

Fornols i al fons a l'esquerra, Coll de Port, destí ineludible de la ruta.

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta volta. Després de buscar molta informació sobre l'estat dels "camins", em decidia a provar de pujar el Colldarnat desde Sorribes de la Vansa, recentment asfaltat només per aquest cantó. La idea era enllaçar amb Montant de Tost baixant per l'altre cantó 5 Km per pista, i fer la volta per la Seu d'Urgell tornant per Adraén i Tuixent.

Em llevo a les 6:10 per sortir tan bon punt surti el sol. Han dit que farà bon temps i calor finalment. Quan baixo cap a Sant Llorenç dels Morunys m'adono que fot un fred bestial. Estem a 6ºC i amb el canguro com a única roba d'abric em pelo de fred. Arribo a baix tremolant i enfilo ràpidament cap a la Coma per pujar la primera dificultat del dia, el Coll de Port. Uns 750 metres de desnivell. Pujo tota l'estona amb el plàstic posat, no m'escalfo ni a tiros i pujo tranquil.lament perquè m'espera un bon tute avui. Aquest coll sempre m'ha recordat els ports alpins que s'enfonsen fins la vall per anar a buscar el què és un coll natural per creuar a la vall següent. Paella a esquerra, a dreta, es van alternant per anar guanyant alçada. Recordo fa molts anys, el 1990 concretament que jo havia sortit sol de Sant llorenç per pujar a Port del Compte per la carretera del Coll de Port i vaig atrapar un ciclista amb un maillot de Béjar. Era el dia abans de l'arribada a Port del Compte de la Volta Catalunya i aquest ciclista resulta que es deia Cubino i era el cosí del Lale. Em va explicar que el Lale venia en gran forma i que creia que guanyaria. Efectivament va fer segon a l'etapa i va acabar guanyant la Volta en el que va ser un dels millors anys d'aquest brutal escalador extremeny. Era l'època en què els ports es pujaven en 42x23, només de pensar-hi em fan mal els genolls. Corono Coll de Port a 10ºC, i el sol comença a tocar les fondes valls de la Vansa, al.leluia, no passarem fred. M'equivoco totalment, baixo a Tuixent i allí veig que el termòmetre torna a baixar a 6ºC i en la baixada cap a Montagut i Sorribes arribo a veure un 5,1ºC al termòmetre del Sigma, estic congelat!!! No recordo un agost amb aquestes temperatures fora dels Alps! El poble de Sorribes és molt bonic, i d'aquí agafo ja la nova carretera amb un asfalt negre impecable que em portarà al Colldarnat (asfaltat el passat mes de maig), primer segueix baixant entre prats de dall acabats de tallar, quina olor tan agradable que fan les cumarines de l'herba tallada, tan agradable com són de verinoses! De cop la vall de la Vansa acaba en un congost que ja es veu que és impossible de creuar i la carretera s'enfila pel vessant dret, rocós i vertical. Els pendents són força regulars i diria que estan al voltant del 6% amb algunes pics del 9-10%, però el port es fa bé i es disfruta. El port va agafant altura i permet observar cada cop més avall a l'altra cantó de la vall un conjunt de masia i ermita absolutament espectacular, (hi haurem d'anar en BTT), es diu Sant Fruitós de l'Espluga. En uns 6 o 7 Km arribem a un coll on hi ha un cartell de direcció que marca Colldarnat. Aquí comença el tram esterrato, molt llis però amb algunes pedretes que fan patir una mica no ens provoquéssin un forat al flanc de la coberta. La pista segueix pujant suaument i després baixa suaument també cap a Montant de Tost. És espectacular, i és incomprensible que no ho hagin asfaltat, perquè deixen trams intermitjos en terra?? Deu ser qüestió de diners. Montant de Tost és un poble fantasma, algunes cases però de poble no en veig per enlloc. Agafo la carretera finalment que baixa a la Vall del Segre, o millor dit que s'aboca a la Vall del Segre. 700 metres de desnivell negatiu a base de paelles que són balcons que conviden a saltar en parapent, i per cert, totes les paelles tenen gravilla. Sembla un Alpe d'Huez per les paelles constants que baixen per la vessant, salvant les distàncies evidentment. Un cop a baix, nacional cap a la Seu, sense més història.

Un cop a la Seu començo el Coll de la Trava, 750 metres en 15 Km força constants de carretera saltarina en la major part del port. Es passa per Ges i llavors ja només es veuen muntanyes. Pujo a bon ritme i sense problemes, al final comencen a notar-se els Km que ja porto a les cames. Corono aquest coll de terra vermellosa i baixo cap a Adraén on agafo aigua. Aquests pobles de les Valls del Cadí estan on nostre senyor va perdre l'espardenya però són sorprenentment grossos i estan molt arreglats. Segueixo avall i després d'una sèrie de tobogans passo per Fornols, Cornellana i torno a enllaçar amb la ruta d'aquest matí, ara ja de pujada cap a Tuixent. Aquí hi havia 5ºC al matí i ara són 28ºC!! Brutal el diferencial tèrmic, deu ser d'això que sento uns crecs als ossos!?:) Arribo a Tuixent i em preparo per 500 metres positius del Coll de Port per l'altre cantó del què he fet al matí. 8 Km. Pujo força bé considerant que a dalt ja porto 132 Km, però la pallissa es nota. Em deixo caure cap a Sant Llorenç dels Morunys i cap a la casa rural encara queden 2 Km i uns 100 metres de desnivell positiu. Un dia brutal, de carreteres super tranquiles, he vist 10 cotxes mal comptats i la meitat eren de manteniment de carretera, ambulancies, etc...i els demés turistes perduts. És espectacular aquesta zona, i probablement un cas únic a Catalunya, unes valls tan extenses de poblets perduts i aillats i tan poc accessibles. Al final 154 Km amb 3480 metres de desnivell positiu. Molt satisfet per com ha anat la ruta!