Haig de confessar que després de 23 anys de fer BTT he trobat la bici de la meva vida. La RIP 9 29er és una bici amb la que es pot disfrutar moltíssim, i si per postres, vas a la que és una de les millors marxes de BTT del nostre país, el resultat és quasi orgàsmic. Estic excitat després de fer un recorregut de senders divertidíssims pels voltants de Santpedor. Els organitzadors d'aquesta marxa es mereixen la Creu de St. Jordi, i com a mínim, per començar de forma molt més modesta, des d'aquí, el meu reconeixement i la meva gratitud per la seva gran feina.
Continuo amb les sensacions de la RIP, les sigles Ride In Peace són perfectes per aquesta bici. He fluit pels senders i trialeres pujant i baixant com si fos part d'aquests boscos i marges del Bages, amb aquesta terra tan fina que et permet aquesta fluidesa tan espectacular. No havia trobat mai una bicicleta com aquesta. Probablement la impossibilitat de provar gaires bicicletes quan decideixes comprar-te'n una provoca que acabes comprant aquella que s'assembla més a la que ja tenies i al comportament que tu creus que necessites. És en aquest aspecte que venint de les rígides a davant i darrera i de la carretera sempre havia tirat per les bicicletes de ral.li, el més rígides possibles i amb una posició baixa de davant. Potser he perdut uns anys però acabo de descobrir la bici perfecta. La tecnologia ha avançat molt i avui dia les dobles es comporten com autèntics avions. De totes maneres haig de confessar que tot i que les dobles són cada dia millors, cada cop veig més bicicletes rígides de carboni. No sé si aquesta gent peca dels mateixos prejudicis que tenia jo quan deia que volia una rígida, i no seré jo qui ho jutgi, però els recomano que provin altres bicis perquè es poden endur una sorpresa, com la que he tingut jo després de tants anys.
Erem Mad, Keika, Raul, Antinick, Nicky, Lapi i un servidor. A les 8h aprox. hem començat la marxa que hem fet conjuntament quasi en tot el recorregut. Alguna punxada, alguna altra caiguda, i tot filmat pel Mad. Els darrers 10 Km he apretat i he volat per uns senders super divertits, corbes a esquerra a dreta, tallats, pujades complicades, trialeres de baixada, he disfrutat com un nen! Val la pena anar-hi cada any!!
Gràcies a les Qk's que heu vingut perquè amb vosaltres és encara molt més divertit!
Continuo amb les sensacions de la RIP, les sigles Ride In Peace són perfectes per aquesta bici. He fluit pels senders i trialeres pujant i baixant com si fos part d'aquests boscos i marges del Bages, amb aquesta terra tan fina que et permet aquesta fluidesa tan espectacular. No havia trobat mai una bicicleta com aquesta. Probablement la impossibilitat de provar gaires bicicletes quan decideixes comprar-te'n una provoca que acabes comprant aquella que s'assembla més a la que ja tenies i al comportament que tu creus que necessites. És en aquest aspecte que venint de les rígides a davant i darrera i de la carretera sempre havia tirat per les bicicletes de ral.li, el més rígides possibles i amb una posició baixa de davant. Potser he perdut uns anys però acabo de descobrir la bici perfecta. La tecnologia ha avançat molt i avui dia les dobles es comporten com autèntics avions. De totes maneres haig de confessar que tot i que les dobles són cada dia millors, cada cop veig més bicicletes rígides de carboni. No sé si aquesta gent peca dels mateixos prejudicis que tenia jo quan deia que volia una rígida, i no seré jo qui ho jutgi, però els recomano que provin altres bicis perquè es poden endur una sorpresa, com la que he tingut jo després de tants anys.
Erem Mad, Keika, Raul, Antinick, Nicky, Lapi i un servidor. A les 8h aprox. hem començat la marxa que hem fet conjuntament quasi en tot el recorregut. Alguna punxada, alguna altra caiguda, i tot filmat pel Mad. Els darrers 10 Km he apretat i he volat per uns senders super divertits, corbes a esquerra a dreta, tallats, pujades complicades, trialeres de baixada, he disfrutat com un nen! Val la pena anar-hi cada any!!
Gràcies a les Qk's que heu vingut perquè amb vosaltres és encara molt més divertit!
t'hagués hagut de fer cas jordi... :.(
ResponEliminabona crònica!! :))