El Tros d'en Bikequake: Portals desde Terrassa

Gran sortida avui amb l’Antinick i l’Isma. Hem anat a fer la Portals de Montserrat desde Terrassa. Sortida a les 7:00 de la BP direcció al camí de la Pineda. Feia anys que no feia la Pineda però avui hem d’anar lleugers, pugem a bon ritme fins a dalt dels Caus i baixem cap a Les Vendranes amb un bon flow, el camí de baixada és espectacular. Aquests dies la sorra i les pedres estan molt soltes i l’adherència es veu fàcilment compromesa. Vendranes avall i amb algún dubte tirem cap a la Torre de Vacarisses amb una pujada que Déu n’hi do. Vacarisses i enllacem amb el camí de la Matagalls Montserrat que anem seguint fins a la riera de Sanana i després fins al Turó de La Creu que ens portarà a través d’un sender amb molts rocs i escales fins a Monistrol.

Avituallament líquid a la Font i encarem la Portals. Engeguem el track i amunt cap al parking del cremallera. La pista puja i llavors flanqueja vorejant per sota la Calsina i anant a sortir a la carretera de Sant Cristòfol a tocar del poble. Ens plou una mica, però sembla que el temps s’aguantarà, fa xafogor i suem de valent. Baixem fins a la carretera de Marganell i pugem per carretera fins al poble on fem la primera Coke. Es posa de conya. Seguim carretera amunt i rapidament enllacem amb una pista que mica en mica al principi i de forma més sobtada al final ens portaran fins a 2 Km del coll del Bruc. Les darreres rampes són bestials, sort que encimentades perquè l’adherència hauria estat compromesa, fins i tot un Suzuki 4x4 patinava.

Coronem al Bruc, renovem l’oli de la cadena i buidem l’aigua de les cireres. Avall fins al poble on ens sorprèn una cel.lebració commemorativa del Timbaler del Bruc amb uns homes vestits de soldats francesos i banderes franceses i catalanes. Això ens fa pensar per un moment que el Timbaler del Bruc s’hagués pogut quedar a casa tremolant de por com fem tots els altres catalans i ara potser no seriem espanyols i ens hagués anat diferent. On deu ser l’esperit del Timbaler del Bruc en aquests temps foscos actuals pels catalans, en sorgirà algún que ens ajudi a avançar cap a la plena sobirania? Entre comentaris varis sortim d’El Bruc i entre camps d’oliveres la pista va serpentejant i ens porta directament a Collbató. Els camps d’oliveres fan una olor d’oli espectacular doncs l’Anitnick ens explica que la flor fa olor d’oli i estan en plena floració . Seguim fins a Esparreguera i rapidament baixem cap a la Colònia Sedó per una pista d’argila molt maca i un sender força empinat on fem algunes relliscades que ens porten a la riera de Can Sedó. Remuntem per la carretera fins a la carretera d’Olesa i aqui decidim tornar com els campions. Pugem al Pla del Fideuer després de fer la segona Coke, les cames comencen a notar-se després de 80 Km i 2000 metres positius. Coronem i cap a Mas Mimó. D’aquí encarem la pujada a Coll Cardús per la pista del Ros. La vaig fer dijous a la nit amb la 26er i em patinava moltíssim, havia d’anar amb el pes darrera la toda perquè tingués un mínim d’adherència. Avui he pujat sense cap problema amb la Niner.

Som a Coll Cardús, baixem pel Camí Romeu cap al Molinot i cap a la riera i estació de Can Gonteres, per on enfilem per Can Trias fins a Terrassa. Gran sortida, en què ens hem entès perfectament a nivell de ritmes. Hem disfrutat de valent en el què ha estat un gran entrenament per cites posteriors. Finalment, 100 Km amb 2450 metres de desnivell positiu i una mitjana de 15 Km/hora, no està malament en BTT. M’he trobat de conya tot el dia i molt còmode amb la bici, segur que amb la 26er m’hagués cansat més.