Seguint amb les proves de bicis 29er, aquest dimarts a la nit he probat una Scott Scale Carbon 29er. La bici és molt lleugera i la sensació que tens és de transmissió directa a la roda de la potència que exerceixes als pedals, és bestial. M'havien comentat que les rígides en format de 29er i en carboni, són molt rígides però més còmodes que les 26", o que els quadres d'alumini. He volgut donar una oportunitat a aquesta afirmació per comprovar-ho. Efectivament, aquesta bici és una mica més còmoda però sincerament pel meu cas és extremadament rígida i em destrossa les lumbars. Apart d'això, aquesta extrema rigidesa no crec que sigui un avantatge sinó més aviat un inconvenient quan parlem de bicicleta de muntanya. En carretera, perfecte, i en pistes super llises també va de cine, però quan el tema es posa boturut o trialero, la bici és tan rígida que rebota i dificulta moltíssim el control i la fluidesa del moviment de la bici. Hem sortit Lopes, Nicky, Skoda, Ironman, Sanitariu i un servidor, la nit era fresca però serena i hem pujat per les trialeres fins a la base de la diagonal. Pujant la bici es comporta bé i he pogut pujar sense més problemes que els cops a l'esquena. Hem seguit fins a Plaça Catalunya i llavors amunt fins quasi els dipòsits per baixar pel camí trialero que va a la Font del Troncó. Aquí sincerament, la bici es comporta pèssimament pel què ja he explicat, el moviment no flueix endavant sinó que rebota cap amunt. La diferència amb la NINER RIP 9 que vaig provar l'altre dia és abismal. Baixada pel troncó i cap a casa, on arribem a les 23:15.
Conclusió: per mi les rígides han perdut qualsevol sentit. La muntanya és rugosa i boturuda; el ciclista necessita una bicicleta estable que li permeti pedalar continuament sense estrebades ni entrebancs, i les dobles permeten fer això. Converteixen la muntanya en menys boturuda i permeten pedalar molt millor. És per això, que sincerament crec que anant amb una doble ben dissenyada tens un gran avantatge respecte a una rígida, fins i tot en competició. A excepció de recorreguts llisos com els que solen posar a la Copa del Món. La fal.lera per les rígides de carboni per les carreres, estic segur que és errònia, una 96 o similar milloren el rendiment segur, almenys si jo hi vaig a sobre.
Conclusió: per mi les rígides han perdut qualsevol sentit. La muntanya és rugosa i boturuda; el ciclista necessita una bicicleta estable que li permeti pedalar continuament sense estrebades ni entrebancs, i les dobles permeten fer això. Converteixen la muntanya en menys boturuda i permeten pedalar molt millor. És per això, que sincerament crec que anant amb una doble ben dissenyada tens un gran avantatge respecte a una rígida, fins i tot en competició. A excepció de recorreguts llisos com els que solen posar a la Copa del Món. La fal.lera per les rígides de carboni per les carreres, estic segur que és errònia, una 96 o similar milloren el rendiment segur, almenys si jo hi vaig a sobre.
