dissabte, 26 de novembre del 2011

NINER R.I.P. 9 - 29er first impressions

Niner R.I.P. 9  (vol dir Ride In Peace, no el què sembla!)

Pedal Damn It!!  Aquests yankees o s'animen amb aquestes frases o els fa mandra pedalar. Genial



Per primer cop he pogut probar una mountain bike de roda de 29 polzades. Us explicaré les meves sensacions després de 23 anys sobre bicis de 26 ".  La bici en qüestió és una bici d'estil Enduro o All Mountain amb 120 mm de recorregut davant i darrera i quadre d'alumini. És tan grossa que quan entro amb ella a l'ascensor m'haig d'ajupir, hi cap de miracle!! 

He fet una mica de tot, pista ampla, estreta, ràpida, recta, virada, amb pedres, sense, trialeres de pujada, de baixada, tot fent voltes per la Serra de l'Obac.

Us resumiré les sensacions des de les més importants a les més superficials. Per començar, la bici es nota molt diferent, menys nerviosa, i més tranquila. La sensació és d'anar per sobre de les vies. Agafa les corbes com si anés sobre vies. No patina ni per casualitat en pistes i camins ràpids revirats pots plegar tan com vulguis, i sovint el limitant és que la traçada ha de ser molt bona, ja que la rectificació és més complicada que amb una 26". He tingut una sensació similar a quan vaig probar per primer cop uns esquis carving. Tombes, tombes i l'únic que trobes és adherència.  L'angle de gir és sempre més obert i això s'ha de tenir en compte.  A la primera corba ràpida m'he sortit del camí perquè m'ha fet por plegar tant com era necessari per passar-la a la velocitat que anava. Amb aquestes bicis vas molt ràpid, les pedres es noten menys, els sotracs menys, els graons encara menys, i arribes a les corbes i com que l'angle de gir és força gran has de plegar molt. Podries agafar la corba a la velocitat que arribes però no veus prou tros de la sortida de la corba com per plegar de forma tan extrema i a aquella velocitat, si t'equivoques de traçada,.... El més prudent és disminuir una mica la velocitat i entrar a una velocitat més moderada que et permeti preveure la sortida de la corba. Perquè si no plegues bé te'n vas fora.

Trialeres de pujada:  aquesta bici no pot estar parada, l'has de fer circular a bon ritme, i si ho fas així, puges per on sigui. El problema arriba quan vas lent, els equilibris a velocitat lenta amb la roda tan gran de davant són més complicats (sobretot sense estar-hi acostumat), i sobretot la bici és molt llarga. Pujant la Diagonal notava que pujava molt fàcil per tot arreu, menys quan arribava a un tros difícil on em patinava una mica de darrera i costava apretar de ronyons de tan llarga que és la bici, ja que llavors la roda grossa de davant no té pes. Però la forma de fer-ho és pujar directe amunt sense pensar-s'ho, tenint molt clara la traçada, i amb el cul al sillin. Fent-ho així, per la Diagonal aquesta bici va millor que una 26"

Trialeres de baixada:  s'ho menja tot, però has d'anar molt fi.  Qualsevol pedra que et faci canviar la trajectoria o quan et patina de davant, la rectificació és sempre més complicada que amb una bici de 26". De totes maneres es poden baixar sense problemes.

En definitiva, una bici que pot fer el mateix que una 26", però que s'adapta millor per tot el que no siguin trialeres amb graons. Si et quedes parat pujant una trialera, no arrenques. De totes maneres, aquestes trialeres amb graons també es fan.

Les sensacions finals que m'han quedat han estat de seguretat, és molt segura, de que va per "rails", i de que no és ni de bon tros tan juganera com una 26".  Físicament et pot exprémer fins al límit sense que te n'adonis però no tens les sensacions de la 26" de que aquí quasi em surto del camí, allà quasi salto per davant, etc... 
Demà més.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada