Avui diumenge ens haviem inscrit a la Racons de la Conca, amb l'Oriol, l'Edi, i el Pere, Vicens i d'altres andorrans de l'ACA que baixaven a fer-la. A les 7:00 ja era a la sortida, recollida de dorsals, xips, i salutacions i xerrades amb els companys, alguns retrobats per primer cop des de feia varis mesos. Apriori la ruta no és molt dura però el ritme sembla que si que ho serà. Es veu molta gent depil.lada i amb bona pinta,..... Sortida a les 8:00, en grup i a bon ritme encarem cap a Montblanc. La veritat és que no està malament perquè se surt cara avall, en fred, i quan arribes a Montblanc no saps si estàs més fred que abans, perquè de pedal.lar poc. El grup no s'estira massa perquè hi ha un cotxe al davant que regula una mica la velocitat. Passem d'esquitllada per Montblanc i girem a la dreta direcció a l'Espluga i Poblet. Alguna frenada excessiva d'algun company en una rotonda, però en general hi ha bon nivell per anar relativament tranquil a dins del grup. No he vist cap caiguda en tot el dia.
Ha estat un plaer passar per davant la porta del Monestir de Poblet amb la bici, i al costat les vinyes d'una marca coneguda que són a la Conca i etiqueten el vi com a Penedès, però això són fiques d'un altre paner. Al passar per davant de Poblet a aquella velocitat sense ni aturar-se m'ha sabut greu, no sembla el millor homenatge a tots els Comtes de Barcelona que hi són enterrats, però en fi, ho deixarem per un altre dia. Mica en mica la carretera es va enfilant direcció a Prades. Comença el Port i la gent del davant sembla que han vist un esperit o fins i tot alguna cosa més greu, que comencen a molt bon ritme. Vinc amb ganes de gresca, i tot i que no tinc l'entreno necessari per fer gresca, em proposo arribar fins al final a tope. Pugem a Prades ràpid, frenant a les paelles, estic entre els 10-15 primers d'un grup que ha perdut ja moltíssimes unitats. Coronem i baixada cap a Vilanova de Prades, a sac. A davant foten canya i darrera anem traçant com podem. Arriba un moment que a davant hi ha un parón i jo dic, ara és la meva, ataco del grup i me'n vaig sol cap avall. Els del grup estan menjant però jo a lo meu. A les corbes em menjo el cotxe de l'organització i miro enrera i no bé ningú. De cop la carretera gira a la dreta i cap amunt. Trec una barreta i ara em toca menjar a mi. Al cap d'1 Km m'atrapen, i segur que devien pensar, on va aquest tio sol al Km 50? i és cert, per ells no devia tenir sentit, però jo només volia disfrutar, i ho he aconseguit. El repetxó dura ja algun Km i les passo canutes per aguantar el grup, les cames ja fan mal.
Baixem una carretera en força mal estat i al cap d'una estona passem pel poble de l'Antinick, el Vilosell. Per arribar-hi ha una rampa que em deixa fora de combat. Passo amb uns metres perduts del grup pel poble però de seguida connecto. M'apropo al Tomás del Vilosell per preguntar-li què queda, m'ho explica amablement però no ho acabo d'entendre. Pobles, i tobogans cara avall fins que arribem a un trencall que gira a l'esquerra cap a Forés. Miro amunt i veig uns gegants que volen atacar-me, però no, són molins de vent que s'erigeixen amenaçadors, quasi com la carretera. Aguanto uns metres però la meva musculatura està maltractada. No puc aguantar el grup i em despenjo. Paro a l'avituallament de Forés i es queden acollonits, de veritat que pares? Dec ser el primer que ho fa, i és el Km 105!. I és que necessito teca i aigua, no anava preparat per no parar. Corono sol i em faig tots els plans de Passanant i fins a Ciutadilla sol, i després amb algun que va caçant per darrera. Finalment arriba el segon grup i m'hi enganxo. Oh oh, que bé que s'hi va,......però de cop girem a la dreta per una pista asfaltada i toma, rampes del 17%. Les meves cames no ho suporten, però la meva voluntat és enorme i les supero com puc, però em quedo del segon grup. Fem una carretereta que puja a dalt dels molins preciosa. La Conca de Barberà, com la Segarra o l'Anoia, s'han de visitar precisament aquesta època. Camps de cereal verds, carreteretes idíl.liques, molins de vent, uns núvols voluptuosos al fons, i unes cames que cremen!!, què més es pot demanar? Baixada més o menys ràpida que faig amb un que he caçat i que decideix que s'enganxa a roda. Arribada a Rocafort per una carretera estreta, fantàstic. He disfrutat molt. Em dutxo i dinem amb l'Oriol i l'Edi tot comentant la jugada. Al final 149,50 Km amb 4h 27 minuts a 33,30 Km/h, 162 ppm mitjanes i 190 de màximes, amb 2080 metres de desnivell. Una marxa molt recomanable, ràpida, amb grans paisatges i un número de participants ideal. Un deu per l'organització. Gràcies.
Ha estat un plaer passar per davant la porta del Monestir de Poblet amb la bici, i al costat les vinyes d'una marca coneguda que són a la Conca i etiqueten el vi com a Penedès, però això són fiques d'un altre paner. Al passar per davant de Poblet a aquella velocitat sense ni aturar-se m'ha sabut greu, no sembla el millor homenatge a tots els Comtes de Barcelona que hi són enterrats, però en fi, ho deixarem per un altre dia. Mica en mica la carretera es va enfilant direcció a Prades. Comença el Port i la gent del davant sembla que han vist un esperit o fins i tot alguna cosa més greu, que comencen a molt bon ritme. Vinc amb ganes de gresca, i tot i que no tinc l'entreno necessari per fer gresca, em proposo arribar fins al final a tope. Pugem a Prades ràpid, frenant a les paelles, estic entre els 10-15 primers d'un grup que ha perdut ja moltíssimes unitats. Coronem i baixada cap a Vilanova de Prades, a sac. A davant foten canya i darrera anem traçant com podem. Arriba un moment que a davant hi ha un parón i jo dic, ara és la meva, ataco del grup i me'n vaig sol cap avall. Els del grup estan menjant però jo a lo meu. A les corbes em menjo el cotxe de l'organització i miro enrera i no bé ningú. De cop la carretera gira a la dreta i cap amunt. Trec una barreta i ara em toca menjar a mi. Al cap d'1 Km m'atrapen, i segur que devien pensar, on va aquest tio sol al Km 50? i és cert, per ells no devia tenir sentit, però jo només volia disfrutar, i ho he aconseguit. El repetxó dura ja algun Km i les passo canutes per aguantar el grup, les cames ja fan mal.
Baixem una carretera en força mal estat i al cap d'una estona passem pel poble de l'Antinick, el Vilosell. Per arribar-hi ha una rampa que em deixa fora de combat. Passo amb uns metres perduts del grup pel poble però de seguida connecto. M'apropo al Tomás del Vilosell per preguntar-li què queda, m'ho explica amablement però no ho acabo d'entendre. Pobles, i tobogans cara avall fins que arribem a un trencall que gira a l'esquerra cap a Forés. Miro amunt i veig uns gegants que volen atacar-me, però no, són molins de vent que s'erigeixen amenaçadors, quasi com la carretera. Aguanto uns metres però la meva musculatura està maltractada. No puc aguantar el grup i em despenjo. Paro a l'avituallament de Forés i es queden acollonits, de veritat que pares? Dec ser el primer que ho fa, i és el Km 105!. I és que necessito teca i aigua, no anava preparat per no parar. Corono sol i em faig tots els plans de Passanant i fins a Ciutadilla sol, i després amb algun que va caçant per darrera. Finalment arriba el segon grup i m'hi enganxo. Oh oh, que bé que s'hi va,......però de cop girem a la dreta per una pista asfaltada i toma, rampes del 17%. Les meves cames no ho suporten, però la meva voluntat és enorme i les supero com puc, però em quedo del segon grup. Fem una carretereta que puja a dalt dels molins preciosa. La Conca de Barberà, com la Segarra o l'Anoia, s'han de visitar precisament aquesta època. Camps de cereal verds, carreteretes idíl.liques, molins de vent, uns núvols voluptuosos al fons, i unes cames que cremen!!, què més es pot demanar? Baixada més o menys ràpida que faig amb un que he caçat i que decideix que s'enganxa a roda. Arribada a Rocafort per una carretera estreta, fantàstic. He disfrutat molt. Em dutxo i dinem amb l'Oriol i l'Edi tot comentant la jugada. Al final 149,50 Km amb 4h 27 minuts a 33,30 Km/h, 162 ppm mitjanes i 190 de màximes, amb 2080 metres de desnivell. Una marxa molt recomanable, ràpida, amb grans paisatges i un número de participants ideal. Un deu per l'organització. Gràcies.
33 kms/h ja és velocitat de la bona. Déu n'hi do. Es veia que tenies ganes de mesurar-te en alguna cursa d' aquestes i pel que expliques estàs a u molt bon nivell.Sí senyor.
ResponElimina