El Tros d'en Bikequake: Sant Salvador dels Corriols

Gran sortida en BTT aquest matí de diumenge amb l’Antinick! La previsió del temps pintava malament, dia plujós i fresc. Un dia ideal per a fer una sortida llarga a bon ritme constant per anar preparant el cos per a les èpoques més exigents que s’acosten i per disfrutar amb els senders i vistes de Sant Salvador de les Espases. El dia es lleva ennuvolat i amb l’asfalt moll, ja ha plogut i té pinta de seguir-ho fent. A les 7:30 ens trobem amb el Jordi a la BP, i enfilem cap a la Riera del Gaià, per anar a agafar el camí romeu de Montserrat fins a Coll Cardús. Plovisqueja una mica però els núvols ràpidament es trenquen i aparèixen clarianes i ullades de sol que ens acompanyaran bona part de la sortida oferint-nous una llum i vistes magnífiques. Baixem pel camí que baixa del Ros fins al riu comentant diversos temes, que si propers reptes, que si la roba de les Qk’s, etc….Travessem el riu i enfilem per Can Mimó la pujada cap al Pla del Fideuer. Aquí començarem a seguir un track que em vaig baixar del Wikiloc d’una gent d’Olesa. El track enfila pel primer singletrack del dia cap al Coll del Bram. Algun tram a peu però un sender fantàstic. La muntanya està humida, verda, florida, il.luminada magistralment pel sol que s’esquitlla entre els núvols. Les plantes dels costats dels camins ens empapen d’aigua braços i cames recordant-nos que encara que no plogui, avui és un dia plujós. La frescor és intensa. Un cop al coll del Bram, enfilem cap al cantó dret i comencem a baixar per la vall de sota de Sant Salvador de les Espases, per un corriol, amb graons, més o menys difícils segons el moment. El sender és majestuós, divertit, tècnic, mullat,……vaig patint una mica per no tallar el meu WTB del darrera que està ja una mica tocat i sembla que els neumàtics de les 29er són tan fins que es tallen amb qualsevol pedra. Avui però hem passat una prova de foc amb èxit.

Arribem a un coll que ens porta cap a la vall annexa en direcció sempre cap a Monistrol de Montserrat. Baixem aquí per un sender pedregós i vertical. La 29er es demostra un gran vehicle per aquest tipus de baixades, els graons són petits per grans que semblin i la sensació és sempre de seguretat encara que de vegades aquesta no existeixi!! Arribem al fons de la vall i ens toca remuntar una pista que ja intuïm que tindrà pendents forts. Rampes espectaculars ens porten fins dalt, crec que estem aprop del Coll de les Bruixes però més cap a Monistrol. En aquest punt i després d’unes fotos, enfilem un camí que va vorejant el cingle i que ens portarà fins a sobre l’Aeri de Montserrat. El camí passa a ser un sender preciós que de cop i volta, i un cop veiem l’aeri al fons de la vall, gira a l’esquerra i ens precipita cap al fons. Els primers metres són ciclables però ràpidament aparèixen graons complicadíssims de superar amb èxit, fins i tot a peu. Anem deixant-nos caure com podem, intento pedalar el màxim tros possible com sempre, però en algun cas haig de deixar anar la bici cap endavant i que baixi ella sola,………m’aixafo els cataplins contra el seient,…..però això curteix!! El sender ens porta de dreta a l’andana dels FGC i sortim cap a l’Aeri. Aquí enfilem la pista que pel costat del Llobregat ens portarà cap a Olesa. Travessem Olesa i agafem una pista que va paral.lela a la carretera de Terrassa i que després de fer unes quantes voltes ens portarà mica en mica cap a Puigventós i Sant Pere Sacama! Sempre he trobat que Sant Pere Sacama és un nom prou original per una ermita espectacular, suposo que per compensar els del mas de Puigventós van posar-se un nom bastant més convencional. Perquè, quants Puigventós hi deu haver a Catalunya?? Segur que més d’un centenar. Aquest mas diu que està documentat des del segle XIV,……les vistes són espectaculars i la llum al.lucinant. Les ginestes i les estepes en alegren els sentits i la humitat ho fa brillar tot amb un encant especial. Un núvol negre ronca cada cop més fort sobre els nostres caps. Seguim el fantàstic sender fins sota de Sant Pere Sacama i avall cap a la carretera. L’Antinick té un problema amb el neumàtic de darrera per una grapa que se li ha clavat que anem solucionant com podem. Pujada cap a Can Margarit pel costat de la C-16 i fins a Viladecavalls. Aquí ja ens ha plogut una mica i sembla que plourà més, anem tard i tornem per carretera fins a Terrassa per concloure un sortida per una muntanya excepcional, que no està tan lluny de casa i que incomprensiblement visitem massa poc. Al final 51 Km amb 1500 metres de desnivell i a les 12:30 a casa. El potencial de Sant Salvador de les Espases per a fer autèntic MTB és enorme!! Hi tornarem aviat. Agraïr al Jordi la seva companyia durant la sortida, que vam fer amb una comunió de ritmes total. Aquestes sortides per aquests grans espais naturals del nostre païs em fan sentir lliure i en comunió perfecte amb la natura, no hi ha res com el MTB per disfrutar-ho al màxim!