Le Tour de l'Ariège 2012

MTB de 4 rodes per fer trial segons l'Enric!

Quina rasca!

Preparant-nos per sortir de Tarascon!

Pujant a Lers, borrós però original el cotxe!

La tropa dalt del Coll de Lers

Pujant Agnès, al fons a la dreta la pujada a Lers que hem baixat, i l'estany

Coronant Agnès

Avui erem la grupetta Cannondale, a la foto els tope de gama amb 17 anys de diferència!!

Pujant el Col de Sarailhe!

Al bell mig del Coll de Saraill

é!

Coronat Saraillé!

L'Enric coronant Saraillé al.lucinat amb la Fageda!

Quina paret el Col de la Crouzette!!

L'Edi extasiat després de veure lo dur que és la Crouzette!

Enric coronant la Crouzette amb cara d'incredulitat!!

Els quatre magnífics esperant el pas del Tour!

Déu n'hi do com pedalava la noia!

Final del Mur de Peguera amb una pintada al Pantani!! 

Com l'any passat, i espero que es converteixi en una ruta habitual, hem anat a l'Arièja amb un grup de bons amics i ciclistes a fer una ruta nosaltres i aprofitar per veure el pas del Tour de France 2012. Sortim el divendres del Vallès en direcció a Pyrennes 2000 per passar la nit a la casa de fusta de l'Enric, que molt amablement ens ho va oferir. Arribem als 1800 metres de Pyrennes 2000 i fot un fred que pela. Estem a 8 graus. Ens abriguem com podem i anem a donar un vol per l'estació d'esquí. Ens trobem amb unes BTT de quatre rodes que pel què sembla són ideals per a fer trial, ho haurem de provar algun dia.  Sopem a una pizzeria unes pizzes lentes, però molt molt bones. Cerveseta i ràpidament al sobre que demà toca matinar.
Diumenge al matí, sento un despertador, les 6:00 en punt. Ens llevem ràpidament i en un santiamén estem vestits, esmorzar ràpid i a les 6:40 sortim en direcció l'Arièja. El cotxe està glaçat, 0ºC marca el termòmetre el dia 15 de juliol. Hem de rascar el parabrises i esperar que es fongui el gel. Sortim finalment i anem a trobar a l'Edi a Merens les Vals. Tot va rodó, arribem a Tarascon sur Ariège a les 8:15 aprox.  A les 8:30 ja estem apunt i sortim a fer la nostra ruta particular.

Només sortir cap a Vicdessos, sobre el traçat de l'etapa del Tour, es respira ambient ciclista. Autocaravanes al costat de la carretera, tendes de campanya, és un fals plà que va pujant durant uns 15 Km, que fem a un ritme cada cop més bo, a mida que ens anem escalfant. Anem abrigats però a Vicdessos ja anem calents. Carregada d'aigua glacial a una font i comencem a pujar Col de Lers, 11 Km al 7,5%.  El coll comença amb unes bones rampes , i cap a la meitat suavitza mentre s'enfonsa cap a la vall. Al final remonta amb algunes paelles i rampes de percentatge elevat per aixecar-se per sobre els boscos i coronar en uns prats verds i un paisatge alpí. Pugem agrupats a bon ritme, saludant a tots els que esperen ja el Tour al costat de la carretera. Els francesos ens diuen els famosos, alllez allez, courage, ens pregunten si som l'escapada del dia,....als catalans els cridem Visca Catalunya, i ens contesten lliure,....perquè??  ho haurem de preguntar al Rajoy.  Al capdamunt de Lers, l'ambient és 100% Tour, autocaravanes a dojo, tothom força abrigat, i coronem amb l'Oriol, encara no hi ha la pancarta del premi de la muntanya, ja que fa força aire.  Ens abriguem, foto de rigor, pixada obligada i cap avall en direcció a l'estany de Lers. Baixada perillosa amb gent, cotxes, autocaravanes, ambient Tour.  Per sort ara girarem a l'esquerra per fer el Col d'Agnes i ja ens allunyarem del traçat del Tour fins que el tornem a trobar més tard per veure l'etapa. El Col d'Agnès són des de l'estany de Lers uns escassos tres Km al 7-9%.  Coronem i ens deixem caure a tota pastilla cap a Aulus les Bains, la baixada és rapidíssima.  Un cop a Aulus girem a l'esquerra i comencem Latrape, 5 Km al 7,5%.  Es fa sense massa problemes i al coll ens avituallem al restaurant que hi ha, Coca Cola, barretes, fins i tot ens suministren algun paper per posar al pit i absorbir la suor.  Ara estem calents però a les baixades fa fred. Txubasquero i cap avall. Som a la Vall d'Ustou, i podem olorar, disfrutar, sentir i impregnar-nos de la pau existent en aquestes zones, alienes a la resta del món, enmig de muntanyes elevades, rius nets i clars, amb uns pobles que semblen sortits del bell mig de l'edat mitjana.  Dos cavalls que encara funcionen, tractors vells, cases sense pintar, senyores grans extratemporals, en qualsevol moment espero trobar-me un cavaller amb l'espasa i l'escut, i la veritat no em sorprendria gens.  Baixem la vall d'Ustou a relleus pel costat del riu, anem ben acompassats, menys quan l'Edi carrega els seus 80 Kg sobre les seves cames, moment que fa tensionar el grup, i en el que l'aerodinàmica es converteixen en molt més important. Passem Seix i arribem a Oust on anem a buscar el Col de Saraillé, un coll estret, apartat dels grans circuits, desconegut però amb 7 Km i una mitja que deu voltar el 5,5% aproximadament però amb trams força més empinats. Passem per pobles encara més apartats, podem parar-nos al mig de la carretera i esperar durant 10 minuts als que s'han endarrerit i no passa cap cotxe. Aquí l'Òscar comença a patir una mica degut a la manca d'entrenament. Coronem el coll després de 2-3 Km planejant per dins d'una fageda magnífica, fresca i estimulant.

L'Òscar decideix escurçar la ruta i anar directament a Massat. Portem uns 2200 metres de desnivell positiu i ens queda el mur de la Cruzette!!  Els demés baixem cap a Biert per una carretera estretíssima. Vigilo a cada corba perquè aquí et surt un cotxe i acabes probablement al parabrisa. Si ens talléssin la carretera, quina disfrutada seria, la baixada és bestial de les típiques del Giro d'Italia.  Arribem a Biert i comencem la Cruzette, 8,4 Km al 7,8% de mitja, però amb els darrers 2,6 Km al 12,4% de mitjana!!  Ja l'he pujat una altra vegada i no em creuen quan els dic que es reservin. A mitja pujada noto gana, em foto dos barretes baixant una mica el ritme que em donaran l'energia necessària per afrontar el MUR.  Efectivament, la carretera s'empina per dins del bosc i anem a txepassos com podem per mantenir el ritme. Els 100 metres cauen molt lentament, cadascú movent el que pot, jo un 34x27, la majoria amb un 34x28 menys el Saperas que va amb un 39x29, i que en un moment donat veig com quasi s'atura i em diu, no puc continuar movent aquest desarrollo, però com que és un campió, segueix i arriba dalt coronant aquest balcó. Hem arribat a dalt sense haver de treure el piolet, però no hagués anat malament per evitar anar-se'n enrera.

Som ja a la carena i ens dirigim a la Sommet du Portel, ens quedem 4 Km al 7%, coronem sense massa problemes més que les ganes d'acabar de pujar. Hi ha un grup de ciclistes japonesos, baixem i comencem a trobar cotxes aparcats de la gent que va a veure el Tour. La gentada és enorme. Quan arribem a la part superior del Mur de Peguera, hi ha un bar improvisat i arrasem amb tot el que tenen. El pa és assarrait i inmenjable i les salsitxes recremades però a mi em semblaven delicatessen. Portem ja 3100 metres de desnivell positiu, i he arribat aquí amb 4 barretes únicament!!  Quina gana!  Cervesa, Coca-Cola, cafe.Estem nous per anar a veure passar el Tour. Ens situem entre la gentada a 50 metres de l'alt de Peguera, com podem i evitant enfadar-nos amb els gendarmes, aquest any força simpàtics per cert. I dit i fet, al cap d'un minut passa la caravana publicitària. És la pera, noies espectaculars ballant una música cridanera, tios pedalant bicis sobre de remolcs, gallines, coets, motos,....una bogeria!!  Ens tiren clauers, mans del PMU, alguna madelena escarransida, gominoles, xapes, etc.....Però volem veure passar els ciclistes!!  I efectivament, veiem els ciclistes perfectament en el passadís que deixa la gentada, crits, Luisle, Sagan, van al grup d'escapats. El grup de favorits passa desmembrat però més agrupat del què ens pensàvem. Disfrutem com nens, això és un espectacle. De cop passsa el Voiture Balai i s'ha acabat. Baixem com podem i retrobem a l'Òscar al trencall de Coll de Port.  Hi ha un embús inhumà que ens fa haver de fer un quilòmetre o més entre cotxes, per sobre de cotxes, per la cuneta,....finalment podem pedalar cap a Coll de Port. Plovisqueja, fa fresca, baixem ràpidament a Tarascón, no sense algun susto en forma de coberta sortida de la llanta de la meva roda davantera. Per sort no m'explota la càmera i ho puc tornar a posar dins. Arribem als cotxes amb cara de satisfacció.  130 Km,  3400 metres positius i una gran experiència.  Gràcies a tots per venir-hi, amb uns companys així, i un país com aquest només podem passar-ho bé i anar endavant. Fins l'any vinent!