Power Training!

Aquest matí, m'he llevat d'hora per sortir en carretera, en tenia moltes ganes. És el meu aniversari i em trobava molt bé, bastanta son, però ganes de canya. No vaig trobar ningú que volgués fer el mateix que jo, i vaig decidir sortir sol. He sortit de casa direcció a Sant Llorenç Savall i Gallifa a bon ritme i cada cop millor. Avançant a varis del Palomillas i d'altres ciclistes, he arribat a Sant Llorenç Savall. Feia cada cop més vent i es veien uns núvols negres que no auguraven res de bo, tempesta segura! Pujo a l'alt de Gallifa i baixant en un dels repetxons sento un creck!! , baixo de la bici, el canvi no funciona. Primer em sembla que he trencat el cable, però després m'adono que s'ha trencat el suport del quadre on va inserida la darrera funda del canvi de darrera i que li dona suport per poder tensar i destensar i accionar el canvi. Miro per la carretera i trobo el suport, que va enganxat amb una peça de dins del tub de la vaina dreta. Els dos bisos que l'aguantaven s'han partit. No entenc que una bici d'aquest nivell tingui aquests problemes, per sort té garantia de per vida, però hauré d'estar força setmanes sense la bici, segur, perquè no m'estranyaria que l'hagin d'enviar a Itàlia per arreglar-la. Sort que sempre em quedarà el meu CAAD 3 de Cannondale que no se li acudiria mai fer-me res com això!!  Per si a l'anada hagués apretat poc, faig mitja volta i pujo els 3 Km fins a l'Alt de Gallifa amb el 39x11.  L'11 és realment molt petit!!  Apreto ronyons, i a base de potencia arribo a dalt. La resta de la tornada, baixades a sac amb el 53x11 i pujades volant i treient els adhesius als altres ciclistes amb el 39x11.  Un entrenament de potència bestial forçat que normalment no faig perquè m'agrada conservar els meniscos i les lumbars,.....no se m'han ressentit però. Arribada a casa amb 65 Km , 31 Km/hora de mitja i la sensació d'haver-me quedat a mitges i encara amb moltes ganes de pedalar. Què hi farem.,.....

Ahir vaig disfrutar molt veient la cursa de infantils al circuit de Terrassa amb el Pau i el Guillem (que vagin agafant idees!!), una bona pedrera per les generacions futures i sobretot perquè els nens que hi corren disfrutin de la bici ara mateix, que això és el què es tracta!