Peregrinatge a Fullofholes!

Ahir al vespre memorable i històrica plantada del pessebre a Fullofholes amb les Qk's. Erem un autèntic munt de Qk's que vam pertorbar el son nocturn de la majoria d'animals del bosc. Pujada per la Diagonal fins a dalt les Fullofholes on vam menjar torrons, polvorons, mantecats, neules i sobretot veure cava brindant a la fresca de la nit, ja que fred ja no en feia. El pessebre ha quedat col.locat i nosaltres després de tot el guirigall vam baixar directament per la trialera paral.lela al Janot. Directes al Xumi a menjar-nos un frankfurt amb les Qk's que no havien pogut sortir i que anaven vestides de forma molt estranya, o sigui de carrer. Algunes incidències durant la sortida com el mareig del Matxete i algunes caigudes divertides que com que el Mad no hi era, ningú no va poder immortalitzar. Deixo algunes instantànies per immortalitzar la nit.

El vent ha netejat l'ambient, matí espectacular de BTT!

Avui juga el Barça la final del Mundial de Clubs a les 11:30, haurem de ser d'hora a casa. Ens trobem amb el Cannondale i l'Enric Sirera per anar a fer una volta per l'Obac a les 8 a la BP. Estreno definitivament la Niner RIP 9, provarem a veure com va altre cop. Sortim de la BP i enfilem cap al Llac Petit, i llavors pel camí paral.lel al Janot i fins la Plaça Catalunya. Cap a Les Foradades i d'aquí per la Carena fins a enfilar el camí que ens portarà al Turó de la Carlina i a Raven's Rock. Anem a bon ritme i fa un fred de mil dimonis, a la carena cap al Turó hi ha gebre i la temperatura 1-2ºC amb un ambient super net, un cel blavíssim i una visibilitat de centenes de quilòmetres. Veiem el Cadí nevat, així com la zona del Puigmal. La pujada al Turó, sender dur i tècnic la faig a zero amb la Niner RIP 9.  Aquesta bici et permet pujar per llocs abans complicadíssims amb la Merida, arribo a dalt el Turó amb la sensació que sobretot ha estat dur pel tema físic, ja que la Niner soluciona totes les dificultats tècniques que et trobis, fins i tot, en trialeres de pujada pedregoses com aquesta. Arribem a Raven's Rock i l'espectacle és al.lucinant, panorama de 360º amb Stonecastel, Bald's Head, i tot el massís davant nostre. Parem a fer unes fotografies i comprovem que el termòmetre no puja, 2,5ºC. Baixem per la Carena dels Burnt Caus a tota pastilla, la Niner s'ho menja tot, graons finals i trialera fins al camí que baixa cap a The Stonitxes. Disfrutem com nens amb l'Enric seguint-me i partint-se de riure a mida que anem superant arbres, troncs, pedres, derrapades, i corbes estretes invisibles; qui ha dit que les 29er no són per trialeres estretes? S'equivocava totalment, van de cine, almenys la meva. Remuntem i anem a baixar per la Diagonal, per on pugen ja força diumengers, deixo marxar la Niner que em demana canya baixant i m'esfumo del grupet, es menja tot el què es troba i baixo ràpid i segur com mai. Finalment acabem amb la trialera del Farell fins al Llac Petit, Sanatori i cap a casa resseguint el camí del duatló que organitza el CNT avui. A les 11:10 a casa apunt per veure com el Barça demostra ser l'equip que juga millor de tota la història, absolutament perfecte!

Gebre per primer cop aquest any!

Ombra de la Niner a casa, aparcada després de la sortida!

Nit de Tòtils

Sortida amb les Qk's en una nit que semblava freda i va resultar com a màxim fresqueta. Manaven el Matxete i el seu brother, o sigui que vam anar força temps per rieres, per sota de ponts, camins estrets, llocs raros, etc..Accidentada amb algunes caigudes laterals que últimament estan de moda, torçada de peu del Lidl que espero que avui estigui ja millor. De cop apareixem a Viladecavalls per uns camps que estan infestats de Tòtils, un senyal o simple casualitat? Pujades fortes, trialeres de baixada normals i més riera per arribar a casa a les 23:18 amb 19 Km.  Sortida tranquila i ganes de passar a 29" després de lo inestable que trobo la 26" darrerament.

Un TÒTIL passejant per la bici del Matxete, tan lent anava avui que se li pujaven a la xepa!

Tranquilitat diumenge al migdia

Aquest cap de setmana curt, per mi, ja que vaig arribar de viatge laboral dissabte al vespre, era complicat fer cap sortida normal, ja que volia estar amb la familia. Després d'una indisposició digestiva i de no haver menjar quasi res de res durant el dissabte, vaig decidir agafar-m'ho en calma i sortir a l'hora de dinar.  Matí a l'Sport Center amb els nens, i un cop a casa, em canvio, menjo un plàtan, agafo uns fruit secs i a les 13:30 ja era sobre la Fondriest. Pujada cap a Ullastrell, baixada a Abrera, Olesa, Can Sedó, Esparreguera, Collbató, Vacarisses, Obac i Terrassa. Aquesta va ser la ruta, 64 Km amb uns 1100 metres de desnivell a 28 Km/h de mitja. Ritme constant, no massa exigent, i arribada pletòric a casa.  Molt bones sensacions, durant i després de la sortida, fet que confirma que el ciclisme és la millor manera d'activar el nostre cos, per cansat que estigui. Vaig arribar fresc com una rosa i vaig poder disfrutar d'una tarda amb molta energia. En cap moment vaig trobar a faltar no haver dinat, al contrari, fet que demostra que menjar poc és la millor medicina contra l'aturdiment de primeres hores de la tarda. Proveu-ho els que no hi esteu aficionats!  Apa, bona setmana, que ja queda poc per Nadal.

Per cert, durant el viatge en avió, he estat llegint "Racing Through the Dark: The Rise and Fall of David Millar".  Un llibre superinteressant per qui vulgui conèixer l'experiència del David en la part fosca del ciclisme professional, el dopatge, i a través d'això veure com funciona aquest món tan increïble.

Mai m'havia fixat que tenia els radis torts!! :)

Sortida flash amb 26!

Avui sortida de 1h 30 al matí per poder aprofitar el dia amb la familia. Bon temps, fresqueta agradable, terreny humit perfecte i la muntanya plena de boletaires, quina tardor tan estranya, bolets al desembre!
He tornat a sortir amb la 26 després de que les tres sortides anteriors fossin amb les dues 29" que he provat. Els darrers dies estava pensant que potser no caldria comprar una 29" i que la 26" ja és suficient, i que potser més endavant.  Després de pujar la diagonal i fer una volta per l'Obac, certifico que les 29" van molt millor, sobretot la Niner Rip 9 que vaig poder provar. M'he trobat com si anés amb una BMX, notant totes les pedres,  els sotracs. La 26" és molt nerviosa de direcció mentre que la 29" et permet mantenir molt millor la traçada, és més estable i s'ho menja tot molt millor.  He passat més dificultats pujant avui que amb la Niner, i baixant traileres amb pedres em feia la sensació que m'havien tret la suspensió de davant!!  Ho havia sentit dir abans però puc assegurar que la diferència de la 29" és que roda per sobre dels camins, enlloc de resseguir totes les seves irregularitats com fa la 26". He disfrutat però m'ha ajudat a  convencer-me que el futur és 29", sense cap mena de dubte.

La Flaca, finalment!! Sortida en carretera

Feia dies que tenia ganes de sortir en carretera, feia unes quantes setmanes que no ho feia. I què millor que aprofitar que el Pere Farriol baixava d'Andorra amb la seva OLMO per fer una sortida amb un quartet de luxe: Pep Tatché, Pere Farriol, Enric Aguilar i un servidor. Quedem a la Betzuca a les 8:00, surto de casa amb una fresqueta estimulant i encara de nit. Al desembre el dia és cada cop més curt. Arriben tots ben abrigats menys el Pere que va amb culotte curt i quasi maniga curta,.....es veu que viure a Andorra curteix. Enfilem altre cop cap a Terrassa per anar cap a Ullastrell, Martorell i Gelida. Durant el primer tram del trajecte ja podem veure que el Pep va amb ganes i que a més, per variar, està com una moto. Exprimeix la seva Kuota al màxim a totes les pujades, baixades, plans, etc..  Pujada a la Creu d'Aragall, al principi amb tranquilitat però al final intento seguir al Pep que es posa a moure el plat a tope. Em desfonda a la darrera corba on el pendent augmenta considerablement i arribo demanant l'hora,......Baixada cap a Corbera, Molins, i ascenció cap a Santa Creu d'Olorde, Vallvidrera, Tibidabo, on els demés seguim demanant l'hora, mentre el Pep va al seu ritme. Tornada per Rubí, Les Fonts, i a casa amb 103 Km i 3h 55'.  He arribat una mica tocat, el cansament de la setmana s'ha deixat notar i m'he buidat d'energia durant la sortida, el fred també es nota, ja que en aquestes condicions la despesa energètica augmenta considerablement i quasi no he menjat en tot el dia. Suposo que sense menjar és lògic,.....

M'agradaria també fer una reflexió sobre un fet que ens ha ocorregut a l'entrada de Vallvidrera. Anavem el Pep, l'Enric i jo, en fila, i com a màxim un parell en paral.lel i ens adelanta un cotxe amb una parella bastant granadeta, jo diria que entre 75 i 80 anys. La dona baixa la finestra i ens diu literalment "Y luego os quejáis de que os matan".  Quedo estupefacte mirant-me la dona i li contesto "Sra, usted se da cuenta de lo que acaba de decir".  Gira la cara i segueixen avançant-nos.  M'ha fet pensar molt sobre la capacitat social de la gent, que està clarament desbordada. És evident que aquesta gent gran que prou feina té a conduïr, veuen com una gran molèstia una bicicleta que va més lenta, però d'aquí a dir el què va dir, ....n'hi va un munt.  No vull fer més comentaris perquè la frase parla per ella mateixa, simplement deixar constància de la manca de tolerància existent avui dia a la societat i que en un moment de crisi econòmica espero que no ens acabi passant factura,......

Dimarts de Qk's amb SCOTT SCALE 29!

Seguint amb les proves de bicis 29er, aquest dimarts a la nit he probat una Scott Scale Carbon 29er.  La bici és molt lleugera i la sensació que tens és de transmissió directa a la roda de la potència que exerceixes als pedals, és bestial.  M'havien comentat que les rígides en format de 29er i en carboni, són molt rígides però més còmodes que les 26", o que els quadres d'alumini. He volgut donar una oportunitat a aquesta afirmació per comprovar-ho.  Efectivament, aquesta bici és una mica més còmoda però sincerament pel meu cas és extremadament rígida i em destrossa les lumbars. Apart d'això, aquesta extrema rigidesa no crec que sigui un avantatge sinó més aviat un inconvenient quan parlem de bicicleta de muntanya. En carretera, perfecte, i en pistes super llises també va de cine, però quan el tema es posa boturut o trialero, la bici és tan rígida que rebota i dificulta moltíssim el control i la fluidesa del moviment de la bici.  Hem sortit Lopes, Nicky, Skoda, Ironman, Sanitariu i un servidor, la nit era fresca però serena i hem pujat per les trialeres fins a la base de la diagonal. Pujant la bici es comporta bé i he pogut pujar sense més problemes que els cops a l'esquena. Hem seguit fins a Plaça Catalunya i llavors amunt fins quasi els dipòsits per baixar pel camí trialero que va a la Font del Troncó. Aquí sincerament, la bici es comporta pèssimament pel què ja he explicat, el moviment no flueix endavant sinó que rebota cap amunt.  La diferència amb la NINER RIP 9 que vaig provar l'altre dia és abismal. Baixada pel troncó i cap a casa, on arribem a les 23:15. 

Conclusió:  per mi les rígides han perdut qualsevol sentit. La muntanya és rugosa i boturuda; el ciclista necessita una bicicleta estable que li permeti pedalar continuament sense estrebades ni entrebancs, i les dobles permeten fer això.  Converteixen la muntanya en menys boturuda i permeten pedalar molt millor. És per això, que sincerament crec que anant amb una doble ben dissenyada tens un gran avantatge respecte a una rígida, fins i tot en competició. A excepció de recorreguts llisos com els que solen posar a la Copa del Món. La fal.lera per les rígides de carboni per les carreres, estic segur que és errònia, una 96 o similar milloren el rendiment segur, almenys si jo hi vaig a sobre. 

Segones impressions amb la Niner - Ruta Qkera

Com vaig prometre ahir, avui més, i a fons. A les 8h sortiem de la BP una amplia representació Qkera amb Mad, Nicky, Lapi, Cannondale,Tiet, el Manel i un invitat de luxe, també amb 29er 100% rígida, el Pep Tatché. El dia ha estat fantàstic, fred, clar i espectacular. Pujada fins als dipòsits pel senglar, Ice's Pool, i Royal Trail fins a sobre del Col de la Poste on hem menjat l'esmorzar. Les vistes espectaculars com veureu a les fotografies. Molt tram de sender estret amb pujades difícils i baixades pedregoses, estretes, revirades, graons, etc...La NINER ha demostrat ser un autèntic pepino que s'ho menja tot. La seguretat que he tingut baixant a fons pel Royal Trail no l'havia notat mai. Es nota una mica la lentitud en les corbes estretes del sender, però amb la pràctica l'arribes a compensar i baixes rapidíssim. Els graons se'ls menja sense dificultats, i sobre les pedres soltes, la bici marca la traçada i per allà passa sense patinar gaire. Estic acollonit, perquè amb una bici així pots arribar a anar molt rapid per qualsevol tipus de terreny. Un cop al coll on comença ja la pista que baixa cap al David hem pujat cap a la Duque's Rock per baixar per la trialera de les Cases. Aquesta havia de ser la prova definitiva per veure si la Niner responia. L'entrada a la trialera és una corba tancadíssima que ja amb una 26" s'ha de maniobrar estil trial, amb la 29" encara més però hem entrat. Els graons de pedra els ha superat amb nota, molt millor que amb la 26", i sobretot amb una adherència i sensació de seguretat que no havia tingut mai en aquesta trialera on sempre he baixat patinant i descontrolat per la poca adherència amb tant pedra solta. He hagut de baixar de la bici a algunes corbes massa tancades però amb la 26" també ho feia, o sigui que res de nou. Tornada a sac amb el Pep que tenia pressa per the Healthyandhello Fountain fins a l'Obac on el Pep ha tirat per carretera per arribar abans i jo he fet la carena baixant per la Diagonal fins a la Q8 a rentar la bici per tornar-la demà al matí impecable a la botiga. En aquests moments la bici m'ha convençut, i tinc clar que vull una 29er.  No sé si com a substituta total de la 26" però probablement. Nicky si vols la 96 et faré un bon preu!! Finalment donar les gràcies a Golden Bikes per la gentilesa de deixar-me probar aquesta bici, tot el meu agraiment!