Coll de Jou desde Ribes de Freser

Corbes a Canes, un miratge??  No, la part final després de Coubet

Fa un sol bestial, però encara són les 7

Coronant Canes

Pujada a Bruguera

Bruguera des de la pujada a Coll de Jou, s'aprecia al fons la carretera que ja he fet

Tram de bosc per sobre de Bruguera

Continental fins a la fi del món!

Uf com trempa això!!

Al fons la Collada de Tosses, a primer plà vaques.

La meva silueta a la darrera paella

Sortint de la darrera paella, espectacular!

Pujant cap a Coll de Jou

L'últim tram abans de coronar Coll de Jou

Dalt del Coll de Jou mirant cap a l'est

Serra Cavallera és un espai protegit que inclou el Taga

Amb el Pau de passeig per la Fageda

Són les 5:57 i el meu rellotge biològic em desperta, he dormit de conya fins ara, però a les 6:00 havia de sonar el despertador i el meu subconscient ja ho sabia. Surto de la caravana sense fer soroll, fa un matí genial sense cap núvol. Esmorzo i engego Garmin i Bkool, ja que vull gravar la ruta d'avui, per primer cop al Bkool.  Així podré replicar-la desde el menjador de casa. Baixo cap a Olot i començo a pujar el Coll de Canes direcció Ripoll. El Coll de Canes des d'Olot s'ha de fer a primera hora del matí, el més d'hora possible. Només així l'aburriment de les rectes inacabables d'aquest port es fa agradable, perquè, de qualsevol manera, vas mig adormit. Vaja, que pujo d'esma i arribo sense massa dificultats als 1111 metres que marca el Garmin. Baixada ràpida cap a Vallfogona i disfruto com un nen per una de les que, en la meva opinió, és una de les valls més maques i ben posades de Catalunya. Arribant a Ripoll em creuo amb el primer ripollenc en bici que s'ha llevat d'hora i comença les primeres estribacions de Canes per aquest altre cantó.  Travesso Ripoll pel centre i em quedo embadalit per la v isió de la plaça del Monestir, la senyera i el dia que fa.  No tinc temps per perdre i enfilo N-260 cap a Campdevànol i Ribes. Fa una temperatura perfecta però no durarà gaire ja que avui farà calor de veritat. La voravia de la carretera està perfecta i es pot circular sense cap risc tot i la importància d'aquesta carretera. Només entrar a Ribes, giro a la dreta i enfilo la carretera de Bruguera, el principi del Coll de Jou, el meu objectiu principal d'avui. Paro a les agulles del pas a nivell, ja que el primer cremallera puja cap a Núria, el deixo passar i començo a pujar. Els primers metres són suaus, i la carretera es dedica a enfilar-se per la muntanya en direcció sud, desfent el camí que he fet per la N-260, que es veu perfectament al fons de la vall. Al cap de 2 Km el pendent s'incrementa fins al 8-9%, però es fa molt fàcil.  A uns 1150 metres d'alçada la carretera tomba direcció est (a l'esquerra) i deixem la Vall de Ribes definitivament, ens anem acostant al poble de Bruguera, on just abans d'arribar hi ha una petita baixada.  El poble de Bruguera està a la vessant oest de la Serra Cavallera que és on es troba el Coll de Jou, m'imagino el fred que deu fer a aquest poble a l'hivern, ja que queda totalment amagat al sol, i avui encara no hi toca, imagineu-vos a l'hivern. Només entrar al poble comença el formigó, i de seguida surt un trencall a l'esquerra ben marcat on posa : Coll de Jou.  Enfilo amunt i després de creuar una granja gairebé pel mig començo a pujar el què serà la part més dura del dia. Aquesta segona part del port està molt ben emportlanada, i es puja francament bé amb la bici de carretera, un portland especialment llis. Amb el 34x25-27 el port es fa de conya, el compact ha permès que ports com aquest que amb un 39x25 haguéssin estat un patiment, es facin a bona velocitat i amb comoditat. El pendent és molt constant, i s'enfila per sobre del poble de Bruguera fent una S impressionant. Surto dels arbres a la darrera paella, des d'on ja només queden prats verds fins enfilar el coll. Al fons es veu la Collada de Tosses i també el Pedraforca, la visibilitat és boníssima.  Després d'un tros planer i d'haver patit els allaus de mosques que surten de les tifes de les vaques quan hi passo pel davant, corono el Coll de Jou a 1689 metres d'alçada, 1000 metres de desnivell si ho comptes desde Ripoll, des d'on no he parat de pujar.  No crec que m'equivoqui si dic que la vista que apareix quan corones és del millor del port, enfocada a l'est, muntanyes i muntanyes i una baixada també de Portland, prats amb vaques, i la imatge d'un port de categoria dels alps.  Foto de rigor i avall amb prudència. Els primers Km són relativament suaus i ben emportlanats però quan passes de Sant Martí d'Ogassa, per cert un lloc molt interessant, el portland està molt piquat i francament complicat de fer baixant. Per aquest cantó el port és un seguit de rampes més o menys encadenades i separades per baixadetes i plans, i no m'agrada tant. Tot i que la baixada per aquí és dura en bici de carretera per l'estat del portland, recomano fer aquest port en aquesta direccó, ja que la pujada per Bruguera és un port en totes les de la llei, pujada constant i directe, no com aquesta vessant d'Ogassa, força desordenada i caòtica.  Arribo al trencall del coll que em separa de Sant Pau de Seguries també per carretera de portland, però hi ha un cartell on diu que la carretera està tallada per esllavissada. Decideixo no jugar-me-la i continua baixant fins a Ogassa i Sant Joan de les Abadesses com una exal.lació. Pujo la collada de Santigosa, uns 5 Km força suaus i baixo fins a Coubet i ja desfent el camí del matí fins a OIot i el camping. Ara ja fa molta calor. 4h22', 110 Km i 2400 metres de desnivell +.  Estic satisfet i confirmo que hi ha valls al ripollès que val la pena conèixer i que ningú diria que hi són fins que no les descobreixes. Després de la dutxa passejada amb la familia en bici per la Fageda d'en Jordà.

Volta Granera i Sant Miquel del Fai

L'Albert pujant cap a Granera

Isma i la meva ombra fent la foto a cegues sense parar, sento haver-te tallat el cap

Juanan, Saperes, Albert i Isma

El sol projecta ombres molt llargues, senya que encara és força d'hora

Tot el grup, finalment més o menys enquadrat i de cara

Fotografia fet per error del 'ombra meva sobre l'asfalt

Isma esmorzant i cel.lebrant plegats el seu Sant

Saperes vestit de Blacks, s'ha de reconèixer que el maillot és maco, i més modern que la samarreta de punt de l'altre dia :)

Aquest matí em llevo a les 6:00 gràcies al meu despertador habitual, el meu fill Guillem. Esmorzo i a les 7:00 sóc a la BP amb moltes ganes de pedalar amb la Fondriest ja que fa més d'un mes que no la toco. A la BP som Albert, Isma, Saperes, Juanan. i un servidor. El dia promet, comencem a pujar la Mata amb una bona fresqueta i un cel espectacular, blau, net, brillant i sobretot perfectament net. La nitidesa de les muntanyes, els arbres, la carretera són un espectacle per la vista. Coronem la Mata xerrant i a ritme suau, i baixem cap al sifò que remuntem fins al Km 28. La vista enrera del Montcau ens acompanya de forma imponent. Baixem a Monistrol i enfilem la pista asfaltada de Granera on pararem a esmorzar. L'Isma ens convida a beguda ja que ahir va ser el seu sant. Felicitats Isma, esperem que la setmana vinent a Niça puguis disfrutar d'un nou Ironman i acabis tan o més satisfet del què ho estàs ara amb l'entrenament realitzat!!  Catalunya serà un païs petit i d'un campanar estant no es podrà veure el campanar veí, però els nostres paisatges són espectaculars. Les vistes de tot el massís de Sant Llorenç del Munt desde Granera et tallen la respiració, la carretera de Granera a Castellterçol és un cúmul de sensacions, la fresqueta, la nitidesa del dia i el paisatge em fan recordar carreteres de la Provença francesa pels volts de Bédoin, al Mont Ventoux. Baixem cap a Sant Quirze Safaja i enfilem la carretera de Centelles amb algun pique inclòs, des d'on ens acostem a Sant Miquel del Fai. El cingle de Sant Miquel sembla un indret digne de ser visitat i em fa pensar que aquesta ruta podria ben ser una ruta llunyana d'aquestes que surten recomanades a les revistes i que anéssim a fer un dia després d'alguna centena de Km en cotxe, és simplement genial. La carretera fins a Sant Feliu va baixant amb corba a dreta, corba esquerra i la disfrutem molt. Arribats a Sant Feliu, enfilem cap a Gallifa, amb pique final a dalt del coll que ens portarà cap a Sant Llorenç Savall.  Tornada fins a Castellar a molt bon ritme en un mano a mano amb l'Isma i el Saperes a la butaca observant-ho i preguntant-se si és que tenim alguna pressa especial.  Simplement disfrutem del ritme, els relleus, les corbes, les pujades com dos juvenils. A Castellar trobem el Pep i l'Enric que vénen de destrossar les Maldites Motos a la volta a Estenalles. El Pep ens acompanya a bon ritme fins a la Betzuca i baixem cap a Terrassa. Són les 11:30 i arribem a casa amb 109Km, 2000 md+ aproximat i mitjana de 26 Km/h. La sortida perfecta.

Clàssica ascensió nocturna amb les Qk's

Ahir al vespre, amb lluna quasi plena, vam  fer una clàssica ascensió del Vallès amb les Qk's de Llum. Aqueta ascensió segueix essent una sortida fantàstica en BTT, té de tot, pistes suaus, pistes que trempen, senders tranquils, senders tècnics, d'altres molt tècnics i alguns d'impossibles, i tot això amanit amb la màgia d'arribar al cim de la muntanya. Sortiem, Keika, Ironman, Lidl, Sanitariu, Cluas Brothers, Nicky, Capità, Mad,   Qk d'Ort, Lopes, Frisach, un servidor i l'Ernest, un invitat colega del Lapi amb bici de descens. Ahir hi havia força gent caminant de nit per la muntanya, sorprenentment, què fa la gent a aquestes hores amb el frontal caminant ? :) Vam sortir com sempre a les 21:00 del taller i vam anar recollint gent pel camí. Erem força gent i això combinat amb alguns problemes mecànics ens va provocar una ascensió més lenta del previst. El Dani va trencar la cadena i la va arreglar amb un santiamén, demostrant que quan s'hi posa té fusta de mecànic. Pujant per la riera aprofitàvem els darrers moments del capvespre amb llum ambient, que ja va desaparèixer quan vam enfilar muntanya amunt desde la riera, apretant les dents amb els de sempre: Capità, Isma, Nicky, Lidl, i algun invitat, per acabar havent de parar a esperar a la resta del grupu, donant temps a que s'assequi la suor, per cert, avui abundant. Alguna boira i núvol que llampegava darrera de la muntanya van animar la pujada, amb una recomanació-ordre del Sanitariu d'apagar els mòbils, sempre una tranquilitat portar-lo apagat. Jo me l'havia deixat a casa i no vaig poder apagar-lo. Vam arribar al darrer tram tècnic que vam disftutar moltíssim amb el Clua petit pujant graons a tort i a dret, i intenant aguantar-nos sobre la bici a pesar del fort pendent, les pedres, arrels, i sobretot els alts graons que van posar pensant que això anava millor a la gent que hi puja caminant, error. Arribada a l'esplanada de dalt pedalant i amb satisfacció, sopar contemplant la lluna, els núvols alts i prims que van passant pel seu davant i un espectacle de llum artificial als nostres peus. Entretinguda conversa que voldries que no s'acabés però que arriba un punt que el rellotge apreta doncs no tenim tota la nit. Baixada ràpida amb la intenció de no posar cap peu i que només aconsegueixen alguns, sobretot l'Ernest amb la bici de descens i el Clua petit que ahir va trobar algú amb qui picar-se, i es va proposar seguir-lo fins al final, anés on anés i fés el què fés. Sort que el què va fer no va ser saltar precipici avall,......Ho va aconseguir. Els demés algún peu mal posat i algún front-flip un cop arribats als camins plans dels voltants de Terrassa, després d'haver baixat fortes trialeres sense cap problema. Alguna punxada canviada ràpidament amb càmeres transparents i fashions que diuen que van millor. Al final, la 1:08 de la matinada, arribada a casa on s'imposa despertar la familia perquè m'he oblidat d'agafar les claus.  El cor se m'encongeix i després de tres trucades m'obren la porta, per sort. Em poso al llit amb un somriure després d'una nit excepcional, pels companys, l'entorn, el clima, i pel repte tècnic i físic que suposa sempre aquesta ruta. Hi hem de pujar més sovint.

La Serra del Corb en BTT

Diumenge 12 de juny de 2011, em llevo a les 05:40 al camping de La Fageda per sortir el més d'hora possible amb l'objectiu de resseguir tota la carena de la Serra del Corb en BTT. Ja ho volia fer per setmana santa però la pluja ho va impedir. Agafo la meva Kastle de Cromomoly de fa 15 anys i atravesso la fageda d'en Jordà quasi a les palpentes, esquivant bassals quilomètrics i eixordat pels primers ocells que canten a l'alba. La sensació és al.lucinant. Enfilo ràpidament cap a Sant Martí del Corb, un indret excepcional, i començo el corriol que m'ha de dur fins dalt de l'àrea de Xenacs. Hi ha fang per donar i per vendre. Pedalo i no em moc de lloc, però per art de màgia vaig ascendint per un bosc meravellós. Els passos de roda comencen a bloquejar-se amb el fang, sort que arriba una petita baixada. De sobte, sento un creeeecckkk!!! se'm posa la pell de gallina d'esgarrifança de veure com el canvi s'ha rebregat cap amunt enganxat als radis degut a una branca de boix que s'ha posat entremig, la qual és lamentablement massa gruixuda. Baixo de la bici, m'ho miro bé i veig que m'ha torçat la patilla del quadre. En aquesta bicicleta no hi ha patilles intercanviables, és el mateix quadre. Intento tornar-la a lloc però és impossible, llavors se m'acut torçar la patilla del canvi en direcció contraria als radis perquè em deixi seguir pedalant,  i funciona!! L'arreglo és molt fràgil però enlloc de pensar que així podré tornar a casa, tot al contrari, ho veig com la benedicció que em permetrà seguir endavant. L'ascensió per corriol és molt bonica però de seguida es converteix en un corriol difícil de fer sobre la bicicleta degut al fang i al fort pendent. Amb esforç arribo a l'àrea de Xenacs i em disposo a començar el fantàstic sender que ressegueix tota la serra del Corb per dalt. El tram del principi és espectacular, amunt i avall per boscos frondosos i algun tram al.lucinant per fagedes penjades a la cara Nord on millor no cometre cap error, i un altre crop Creecckkk!  Aquest cop l'he enganxat de veritat i ja no podré pedalar més. Lamentablement hauré de fer tota la resta del sender i tornar al camping corrent a peu a les pujades i deixant-me caure per les trialeres pedregoses de baixada. Baixo per Fontpobra cap a Sacot i deixant-me caure arribo a la caravana després de 3,5 hores  i havent disfrutat d'una excursió memorable però amb la recança del problema mecànic que no m'ha deixat disfrutar de la ruta pedalant, com hauria volgut. Hauré d'arreglar la meva estimada bici, espero que el quadre aguanti una altra torçada, perquè disfruto moltíssim amb aquesta bicicleta clàssica, amb poca suspensió, frens cantilever, i baixant trialeres rocoses, això és mountain bike del de veritat!  A la propera un cop tingui arreglada la bici, hi torno.