Clàssica ascensió nocturna amb les Qk's

Ahir al vespre, amb lluna quasi plena, vam  fer una clàssica ascensió del Vallès amb les Qk's de Llum. Aqueta ascensió segueix essent una sortida fantàstica en BTT, té de tot, pistes suaus, pistes que trempen, senders tranquils, senders tècnics, d'altres molt tècnics i alguns d'impossibles, i tot això amanit amb la màgia d'arribar al cim de la muntanya. Sortiem, Keika, Ironman, Lidl, Sanitariu, Cluas Brothers, Nicky, Capità, Mad,   Qk d'Ort, Lopes, Frisach, un servidor i l'Ernest, un invitat colega del Lapi amb bici de descens. Ahir hi havia força gent caminant de nit per la muntanya, sorprenentment, què fa la gent a aquestes hores amb el frontal caminant ? :) Vam sortir com sempre a les 21:00 del taller i vam anar recollint gent pel camí. Erem força gent i això combinat amb alguns problemes mecànics ens va provocar una ascensió més lenta del previst. El Dani va trencar la cadena i la va arreglar amb un santiamén, demostrant que quan s'hi posa té fusta de mecànic. Pujant per la riera aprofitàvem els darrers moments del capvespre amb llum ambient, que ja va desaparèixer quan vam enfilar muntanya amunt desde la riera, apretant les dents amb els de sempre: Capità, Isma, Nicky, Lidl, i algun invitat, per acabar havent de parar a esperar a la resta del grupu, donant temps a que s'assequi la suor, per cert, avui abundant. Alguna boira i núvol que llampegava darrera de la muntanya van animar la pujada, amb una recomanació-ordre del Sanitariu d'apagar els mòbils, sempre una tranquilitat portar-lo apagat. Jo me l'havia deixat a casa i no vaig poder apagar-lo. Vam arribar al darrer tram tècnic que vam disftutar moltíssim amb el Clua petit pujant graons a tort i a dret, i intenant aguantar-nos sobre la bici a pesar del fort pendent, les pedres, arrels, i sobretot els alts graons que van posar pensant que això anava millor a la gent que hi puja caminant, error. Arribada a l'esplanada de dalt pedalant i amb satisfacció, sopar contemplant la lluna, els núvols alts i prims que van passant pel seu davant i un espectacle de llum artificial als nostres peus. Entretinguda conversa que voldries que no s'acabés però que arriba un punt que el rellotge apreta doncs no tenim tota la nit. Baixada ràpida amb la intenció de no posar cap peu i que només aconsegueixen alguns, sobretot l'Ernest amb la bici de descens i el Clua petit que ahir va trobar algú amb qui picar-se, i es va proposar seguir-lo fins al final, anés on anés i fés el què fés. Sort que el què va fer no va ser saltar precipici avall,......Ho va aconseguir. Els demés algún peu mal posat i algún front-flip un cop arribats als camins plans dels voltants de Terrassa, després d'haver baixat fortes trialeres sense cap problema. Alguna punxada canviada ràpidament amb càmeres transparents i fashions que diuen que van millor. Al final, la 1:08 de la matinada, arribada a casa on s'imposa despertar la familia perquè m'he oblidat d'agafar les claus.  El cor se m'encongeix i després de tres trucades m'obren la porta, per sort. Em poso al llit amb un somriure després d'una nit excepcional, pels companys, l'entorn, el clima, i pel repte tècnic i físic que suposa sempre aquesta ruta. Hi hem de pujar més sovint.