Volta Granera i Sant Miquel del Fai

L'Albert pujant cap a Granera

Isma i la meva ombra fent la foto a cegues sense parar, sento haver-te tallat el cap

Juanan, Saperes, Albert i Isma

El sol projecta ombres molt llargues, senya que encara és força d'hora

Tot el grup, finalment més o menys enquadrat i de cara

Fotografia fet per error del 'ombra meva sobre l'asfalt

Isma esmorzant i cel.lebrant plegats el seu Sant

Saperes vestit de Blacks, s'ha de reconèixer que el maillot és maco, i més modern que la samarreta de punt de l'altre dia :)

Aquest matí em llevo a les 6:00 gràcies al meu despertador habitual, el meu fill Guillem. Esmorzo i a les 7:00 sóc a la BP amb moltes ganes de pedalar amb la Fondriest ja que fa més d'un mes que no la toco. A la BP som Albert, Isma, Saperes, Juanan. i un servidor. El dia promet, comencem a pujar la Mata amb una bona fresqueta i un cel espectacular, blau, net, brillant i sobretot perfectament net. La nitidesa de les muntanyes, els arbres, la carretera són un espectacle per la vista. Coronem la Mata xerrant i a ritme suau, i baixem cap al sifò que remuntem fins al Km 28. La vista enrera del Montcau ens acompanya de forma imponent. Baixem a Monistrol i enfilem la pista asfaltada de Granera on pararem a esmorzar. L'Isma ens convida a beguda ja que ahir va ser el seu sant. Felicitats Isma, esperem que la setmana vinent a Niça puguis disfrutar d'un nou Ironman i acabis tan o més satisfet del què ho estàs ara amb l'entrenament realitzat!!  Catalunya serà un païs petit i d'un campanar estant no es podrà veure el campanar veí, però els nostres paisatges són espectaculars. Les vistes de tot el massís de Sant Llorenç del Munt desde Granera et tallen la respiració, la carretera de Granera a Castellterçol és un cúmul de sensacions, la fresqueta, la nitidesa del dia i el paisatge em fan recordar carreteres de la Provença francesa pels volts de Bédoin, al Mont Ventoux. Baixem cap a Sant Quirze Safaja i enfilem la carretera de Centelles amb algun pique inclòs, des d'on ens acostem a Sant Miquel del Fai. El cingle de Sant Miquel sembla un indret digne de ser visitat i em fa pensar que aquesta ruta podria ben ser una ruta llunyana d'aquestes que surten recomanades a les revistes i que anéssim a fer un dia després d'alguna centena de Km en cotxe, és simplement genial. La carretera fins a Sant Feliu va baixant amb corba a dreta, corba esquerra i la disfrutem molt. Arribats a Sant Feliu, enfilem cap a Gallifa, amb pique final a dalt del coll que ens portarà cap a Sant Llorenç Savall.  Tornada fins a Castellar a molt bon ritme en un mano a mano amb l'Isma i el Saperes a la butaca observant-ho i preguntant-se si és que tenim alguna pressa especial.  Simplement disfrutem del ritme, els relleus, les corbes, les pujades com dos juvenils. A Castellar trobem el Pep i l'Enric que vénen de destrossar les Maldites Motos a la volta a Estenalles. El Pep ens acompanya a bon ritme fins a la Betzuca i baixem cap a Terrassa. Són les 11:30 i arribem a casa amb 109Km, 2000 md+ aproximat i mitjana de 26 Km/h. La sortida perfecta.