Coll de Jou desde Ribes de Freser

Corbes a Canes, un miratge??  No, la part final després de Coubet

Fa un sol bestial, però encara són les 7

Coronant Canes

Pujada a Bruguera

Bruguera des de la pujada a Coll de Jou, s'aprecia al fons la carretera que ja he fet

Tram de bosc per sobre de Bruguera

Continental fins a la fi del món!

Uf com trempa això!!

Al fons la Collada de Tosses, a primer plà vaques.

La meva silueta a la darrera paella

Sortint de la darrera paella, espectacular!

Pujant cap a Coll de Jou

L'últim tram abans de coronar Coll de Jou

Dalt del Coll de Jou mirant cap a l'est

Serra Cavallera és un espai protegit que inclou el Taga

Amb el Pau de passeig per la Fageda

Són les 5:57 i el meu rellotge biològic em desperta, he dormit de conya fins ara, però a les 6:00 havia de sonar el despertador i el meu subconscient ja ho sabia. Surto de la caravana sense fer soroll, fa un matí genial sense cap núvol. Esmorzo i engego Garmin i Bkool, ja que vull gravar la ruta d'avui, per primer cop al Bkool.  Així podré replicar-la desde el menjador de casa. Baixo cap a Olot i començo a pujar el Coll de Canes direcció Ripoll. El Coll de Canes des d'Olot s'ha de fer a primera hora del matí, el més d'hora possible. Només així l'aburriment de les rectes inacabables d'aquest port es fa agradable, perquè, de qualsevol manera, vas mig adormit. Vaja, que pujo d'esma i arribo sense massa dificultats als 1111 metres que marca el Garmin. Baixada ràpida cap a Vallfogona i disfruto com un nen per una de les que, en la meva opinió, és una de les valls més maques i ben posades de Catalunya. Arribant a Ripoll em creuo amb el primer ripollenc en bici que s'ha llevat d'hora i comença les primeres estribacions de Canes per aquest altre cantó.  Travesso Ripoll pel centre i em quedo embadalit per la v isió de la plaça del Monestir, la senyera i el dia que fa.  No tinc temps per perdre i enfilo N-260 cap a Campdevànol i Ribes. Fa una temperatura perfecta però no durarà gaire ja que avui farà calor de veritat. La voravia de la carretera està perfecta i es pot circular sense cap risc tot i la importància d'aquesta carretera. Només entrar a Ribes, giro a la dreta i enfilo la carretera de Bruguera, el principi del Coll de Jou, el meu objectiu principal d'avui. Paro a les agulles del pas a nivell, ja que el primer cremallera puja cap a Núria, el deixo passar i començo a pujar. Els primers metres són suaus, i la carretera es dedica a enfilar-se per la muntanya en direcció sud, desfent el camí que he fet per la N-260, que es veu perfectament al fons de la vall. Al cap de 2 Km el pendent s'incrementa fins al 8-9%, però es fa molt fàcil.  A uns 1150 metres d'alçada la carretera tomba direcció est (a l'esquerra) i deixem la Vall de Ribes definitivament, ens anem acostant al poble de Bruguera, on just abans d'arribar hi ha una petita baixada.  El poble de Bruguera està a la vessant oest de la Serra Cavallera que és on es troba el Coll de Jou, m'imagino el fred que deu fer a aquest poble a l'hivern, ja que queda totalment amagat al sol, i avui encara no hi toca, imagineu-vos a l'hivern. Només entrar al poble comença el formigó, i de seguida surt un trencall a l'esquerra ben marcat on posa : Coll de Jou.  Enfilo amunt i després de creuar una granja gairebé pel mig començo a pujar el què serà la part més dura del dia. Aquesta segona part del port està molt ben emportlanada, i es puja francament bé amb la bici de carretera, un portland especialment llis. Amb el 34x25-27 el port es fa de conya, el compact ha permès que ports com aquest que amb un 39x25 haguéssin estat un patiment, es facin a bona velocitat i amb comoditat. El pendent és molt constant, i s'enfila per sobre del poble de Bruguera fent una S impressionant. Surto dels arbres a la darrera paella, des d'on ja només queden prats verds fins enfilar el coll. Al fons es veu la Collada de Tosses i també el Pedraforca, la visibilitat és boníssima.  Després d'un tros planer i d'haver patit els allaus de mosques que surten de les tifes de les vaques quan hi passo pel davant, corono el Coll de Jou a 1689 metres d'alçada, 1000 metres de desnivell si ho comptes desde Ripoll, des d'on no he parat de pujar.  No crec que m'equivoqui si dic que la vista que apareix quan corones és del millor del port, enfocada a l'est, muntanyes i muntanyes i una baixada també de Portland, prats amb vaques, i la imatge d'un port de categoria dels alps.  Foto de rigor i avall amb prudència. Els primers Km són relativament suaus i ben emportlanats però quan passes de Sant Martí d'Ogassa, per cert un lloc molt interessant, el portland està molt piquat i francament complicat de fer baixant. Per aquest cantó el port és un seguit de rampes més o menys encadenades i separades per baixadetes i plans, i no m'agrada tant. Tot i que la baixada per aquí és dura en bici de carretera per l'estat del portland, recomano fer aquest port en aquesta direccó, ja que la pujada per Bruguera és un port en totes les de la llei, pujada constant i directe, no com aquesta vessant d'Ogassa, força desordenada i caòtica.  Arribo al trencall del coll que em separa de Sant Pau de Seguries també per carretera de portland, però hi ha un cartell on diu que la carretera està tallada per esllavissada. Decideixo no jugar-me-la i continua baixant fins a Ogassa i Sant Joan de les Abadesses com una exal.lació. Pujo la collada de Santigosa, uns 5 Km força suaus i baixo fins a Coubet i ja desfent el camí del matí fins a OIot i el camping. Ara ja fa molta calor. 4h22', 110 Km i 2400 metres de desnivell +.  Estic satisfet i confirmo que hi ha valls al ripollès que val la pena conèixer i que ningú diria que hi són fins que no les descobreixes. Després de la dutxa passejada amb la familia en bici per la Fageda d'en Jordà.