Primer dia de fresca a Sant Julià del Mont

Ahir a la nit, la lluna es veia així al Camping de La Fageda d'Olot. No és un truc, era exactament així. La lluna no és el cercle blanc del mig, sinó encara més petita dins d'aquest cercle, ho veureu a sota. No havia  vist mai la lluna així!

Vallter i Canigó des de Batet de la Serra

Puigsacalm, està sortint el sol

Pruan, amb els globus al fons, el dia és genial

La Kastle, una MTB clàssica, molt més difícil de governar que les actuals!

Hort al costat del riu al Sallent amb unes flors espectaculars!

Qui diu que a la tardor no hi ha flors!

Aquesta tardor està sent extremadament calurosa, ara mateix estic assegut a una tombona prenent el sol al camping de la Fageda, en màniga curta i fa calor, però aquest matí era molt diferent per primera vegada aquesta tardor. M'he llevat a les 7:15 i el termòmetre marcava 6,7ºC. Esmorzo ràpidament sense aconseguir no despertar els nens i m'escabulleixo fora amb les primeres llums de l'alba. Menjo una mica i pujo a la meva Kastle rígida del 1995 amb l'objectiu de pujar a Sant Julià del Món, baixar cap a la Miana, el Sallent i tornar cap al camping per la vall. Els primers trams de sender pedregós em recorden que una rígida és això, extremadament dura. Sender trialero de baixada on els cantilever es posen a prova fins a la base de Sant Abdó, on vorejo pel sender de la cara nord. Tot i haver estat un any molt sec, a Olot el setembre hi va caure una gran tormenta que ha malmès alguns camins, els seus efectes es noten i trobo restes de bassals, o esbarzers que tanquen camins que abans no ho estaven. Per poc que plogui aquí la humitat surt de sota les pedres. Finalment molta pedra solta a la pista que puja a Sant Julià, i sense parar baixo pel corriol-trialera que em durà pel Coll de Pruan a la Miana. Aquest camí és una passada, pederegós al principi, més llis al final, però sempre alternant amb trams tècnics que amb la rígida es fan, però sempre vigilant perquè vaig sol i no és qüestió de fer-se mal. Sento algun senglar i desde Pruan puc albirar un paisatge bestial amb Santa Pau i la Serra de Finestres, i al fons els globus de Vol de Coloms que avui tenen un dia plàcid com pocs. Fresqueta, sol espeterrant, gens de vent, un dia genial per sentir la natura a frec de pell mentre flueixo pels singletracks coberts de vegetació que m'acaricia. Sóc un privilegiat. A la Miana, es veuen les Medes i el mar i agafo directament la pista que baixa al Sallent, on pel costat del riu pujo per un sender maquíssim que es converteix en una mena de via romana. El riu baixa plè i les cascades que fa són espectaculars, ja pot ploure poc que com deia, aquí d'aigua en sobra, i als camins floreixen flors espectaculars, demostrant que no només a la primavera surten les flors. Passo pel camping de Sant Pau i ascendeixo per carretera estreta fins al Croscat on per uns corriols pedregosos arribo al camping.  2 hores per 26 Km de singletrack preciós per la Garrotxa són suficients per alçar la moral fins a l'extrem més alt possible. Arribo i el sol ja comença a escalfar una mica, mentre trobo ja la familia al 100%, els nens jugant amb sorra, aigua i tot el que troben, estan a la seva salsa.