Avui el Matxete s'ha erigit en lider per anar a fer una ruta singletrackera per excel.lència. Ja m'agrada. A les 21 al taller, arribo i el Clua ja està apunt, frisós i amb el ganivet entre les dents (o és un matxete?). El Senglar està com el profesor bacterio disseccionant un motor que veig impossible que torni a muntar,.....com treballa aquest home! Sortim direcció a la Bolera xerrant però a bon ritmillo, suficient per arribar esbufegant a La Bolera després de creuar-nos amb una multitud de btteros amb llums que tornen cap a casa! Però si és l'hora de sortir!!? Són folls!
A la Bolera el Lopes acaba d'arribar. Enfilem per la riera amunt encesos amb el Matxete tirant, però fem un trio molt cohesionat. Les converses es veuen interrompudes per una fressa dins del bosc, aquí hi ha senglars per un tub! I aquests no munten motors. La pujada pel Boot's Hole és un espectacle musical de senglars, ens espien?
Singletrack, rocks, precipicis invisibles, branques, anem pujant a cop de ronyó fins arribar al tram de camí tartera, el Matxete em diu, apa fins al final, però el final està a tomápelkul i el meu motor es cala abans d'arribar-hi. Flanquegem pel camí que ens porta al Large Snout on sopem els bocates. El Lopes comenta que els seus clients metges estan fent el solitari perquè no els deixen operar els malalts mentre es fot un bokata trencant la dieta, i jo em dedico a fer alguna foto. Més val que no caiguem que com està el pati ens rescatarien el mes vinent!
Els núvols arriben i la boira està pujant desde el poble de Killthestone. Acabats de sopar i ara vé lo bo. Baixem per una canal singletrackera, amb pedretes, pedres i pedrots però molt ciclable. El Matxete està en la seva salsa i es fot de lloros intentant baixar per un lloc impossible, mentre els demés estem, més aviat ensalsats. Trencall a la dreta i baixem per un camí boscós entre alzines, esquerra, dreta, ara per on es va? Però com un miracle es va obrint cada cop que sembla la continuitat es veu compromesa. Trams rapids, lents, ens ho estem passant pipa, aquest singletrack és memorable! Arribem a Narrowspass, un lloc estretíssim entre dues roques on evidentment no es pot passar en bici, el Matxete s'hi llença, es contorsiona i el tio acaba passant per un espai que ni un paper de fumar. El camí segueix de vici i amb uns trams trialeros rocosos arribem al final, just a la riera, al costat de The cheap woman. Quina baixada més wapa i llarga!! Estix extasiat, si el Clua fos una dona l'hagués petonejat, però sent com és només li dic timidament que ha estat collonut!
Pugem el camí que es dirigeix cap a Can Peelers i baixem per la riera fins a casa. 00:30 a casa amb un somriure d'orella a orella i havent disfrutat com un nen. Cullons no saben el que es perden els que decideixin mirar la tele!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada