Terrassa-La Roca de Muntanyola, convivències Qk's 2011

Després de sortir només un parell de dies 2 hores en BTT el cap de setmana passat, i el dimarts amb les Qk's, arribaven les esperades convivències a La Roca de Muntanyola. Erem 20 sortint de Matadepera, en un dia encapotat, queien llamps i trons que eixordaven i començava a ploure. Pujada cap a Can Torres, plovent a bots i barrals i amb llampecs amenaçant-nos. El grup rodava a la idea sabent que el destí avui estava 70 Km més enllà, no era qüestió d'entretenir-se. Baixada mullada cap a les Arenes, corriol fins a l'ermita i pujada a Can Catafau on esmorzàvem a la taula de picnic que hi ha allà aprop. El temps estava tancat i seguia plovent. Després d'esmorzar cap al coll de Gallifa on travessàvem la carretera i ens enfilàvem per la pista que ens permetria creuar fins a Castellterçol. La pols que hi havia fins ahir a la pista s'ha convertit en una pasta que s'enganxa a les rodes i ens dificulta cada cop més avançar. En alguns trams s'acumula tant de fang que fa perillar la mecànica. Avancem com podem treient el fang de les parts de la transmissió i creuant els dits. A Castellterçol, netegem les bicis a la benzinera i seguim cap a Castellcir i Collsuspina on dinem. No hi ha res com un bon àpat i algunes clarianes que ens demostren que ja no plourà més. Seguim la ruta, uns 15 Km més fins a la Roca de Muntanyola on ens esperen les families per passar un cap de setmana intens on conèixer-nos una mica més en un entorn privilegiat. Hem disfrutat molt de la gran companyia i esperem que l'any vinent poguem tornar a repetir-ho!

Per cert, estic una mica sorprès pel fet que en el campionat del món de ciclisme d'avui, hagin ocupat el podi tres sprinters purs, igual que hauria passat si fos un Criterium qualsevol. Això no és un circuit digne d'un mundial, i no cal fer 270 Km perquè acabi passant això.......Ja ho he dit!

Sortida a Bald's Hill

Sortida amb les Qk's,  la meva primera després de vacances. En tenia moltes ganes. L'altre dia vaig portar la bici a arreglar el pedalier que feia un soroll de mil dimonis. Aquest soroll ha desaparegut però ara fa soroll l'eix dels pedals Eggbeater que està bastant cascat.  Recomanació: no us compreu el model barat de pedals, ni que siguin Crank!!. A la sortida érem: Nicky, Lapi, l'Albert alt de Matadepera, Capità, Antinick, el Lidl, el Cuñao i un servidor. Sortim de la Q8 pujant per la riera (per variar una mica la ruta) i com que vé el Cuñao que no fa gaire que va en bici decidim pujar directament per The Cheap House, on ens quasi involucrem en una trobada familiar quan passem exactament pel mig de l'era de la casa, on estaven tots reunits!! Seguim pujant un tros per carretera fins a Salty Oak, on pugem directament fins al Bald's Hill (el que queda just a sobre del Coll de Three Crosses). L'arribada és espectacular, una lluna quasi plena presideix un paisatge obert i espectacular. Sopem, tot comentant xorrades polítiques i esportives del dia i baixem avall fins a Three Crosses, llavors fins a Narrow Pass, on encarem cap al Ice well, i ja directament cap a the Stoneitxes avall per la riera fins a casa. Cal destacar la sortida del Cuñao que ha demostrat una capacitat d'esforç molt elevada i que si segueix així estarà preparat per a qualsevol cosa en breu, així com la meva estupidesa quan vaig pensar que al taller m'havien inflat l'amortidor fins a l'extrem convertint la meva 96 en una rígida, i en realitat el què havien fet era bloquejar-lo. La conseqüència va ser que el vaig desinflar fins a convertir la meva bici en una chopper infumable. Hauria d'entrenar menys les cames i més el cervell!!

El Capità contaminant l'ambient nocturn amb la seva il.luminació xinesa!

Lapi, Antinick i Nicky que es van moure durant l'exposició de la càmera, si surten borrosos és perquè volen!

Dos cuñaos, sopant al Bald's Hill sota una lluna imponent, al fons la ciutat il.luminada amb urani radioactiu!

Larra Larrau 2011

Els darrers dies no havia escrit al blog perquè em va entrar una mica de mandra a fer-ho. Després de Vallter vaig sortir un parell de dies en BTT per Olot, un dels dies fent el bonic i tècnic sender de Xenacs a Sant Iscle de Colltort, un dels singletracks millors que es poden fer al país. El cap de setmana passat vam sortir amb l'Albert Ferrer i el Marc Soler que s'ha estrenat en bici de carretera!  Sortida suau de 115 Km, darrer pas abans de la Larra Larrau d'ahir.  Però anem ja a la crònica de la Marxa.

Larra-Larrau

Sortim el divendres a les 15:00 amb el Saperas i l'Oriol Raduà en cotxe direcció a Nafarroa, concretament al bonic poble de Isaba. El viatge és fluid mentre anem comentant temes de política, ciclisme, LaVuelta, etc...Arribada a Isaba a les 19:30 per recollir els dorsals al frontó del poble. L'ambient Euskaldun es palpa per tot arreu, i aquí quasi tothom parla en basc. Passejada pel poble i cap a l'albert Asolaze a dormir. L'Alberg està perfecte, impecable. El temps està ennuvolat però no plou, la previsió per demà és d'aigua a dojo i de dia de pluja en tota regla, esperem que s'equivoquin! Ens n'anem a dormir enmig d'una forta tempesta de llamps que es veu aprop, dormim força bé.

Dissabte 3 de setembre, 7:00, sona el despertador, esmorzar a l'habitació, i a les 8:00 ja sortim cap a Isaba en cotxe, aparquem com podem al costat de la carretera, treiem les bicis del cotxe, inflem, posem oli, ho agafem tot i cap a la sortida. Poca gent comparat amb altres marxes més massives, som un 500 que sortirem a la marxa llarga a les 9:00 del matí, l'hora dels senyors. Després d'un txupinasso sortim direcció La Pierre de Saint Martin, de seguida ens passa força gent que sembla que tenen pressa, però en general no hi ha gaire nervis, ja que tothom és conscient d'on s'ha ficat. Nosaltres volem disfrutar de TOT el recorregut i decidim començar al nostre ritme. Es forma un grupet que ens va força bé i anem remuntant el riu Belagua entre prats amb ramats pasturant. Fa un dia amb algunes boires altes però que deixa anar alguna ullada de sol. Travessem el riu i comencen les primeres rampes, els que corrien tant, ja no corren gaire i tothom cau pel seu propi pes. El port va remuntant la vessant oest de la vall a base d'un pendent sostingut entre el 7 i 8% i paelles ben distribuides. Ràpidament hem assolit una alçada considerable i amb el Saperas li portem uns metres d'avantatge a l'Oriol que ha decidit agafar-s'ho amb molta calma al principi. S'arriba a unes antenes i llavors la carretera s'enfonsa cap al Nord flanquejant la muntanya i el pendent ja suavitza molt fins al Portillo de Eraice.  Aquí comença a fer una mica de fresca i em poso el txubasquero. A partir d'aquí atravessem continus tobogans per un terreny carstic farcit de pedres amb formes estranyes i punxegudes que sembla que estiguis a la lluna!!. Després d'un parell de paelles molt juntes espectaculars arribem a la corba helicoidal que és un corba de 270º!!, és a dir que fas una corba per acabar passant per un pont per sobre de la carretera on ja havies passat. La cordialitat entre tots els ciclistes és total, i la gent fa broma i disfruta del dia. Avancem a uns quants ciclistes de la penya "Nadieentrena.com", un nom ben trobat, i amb tota la raó!  Un parell de Km més i suaument arribem al cim. Avituallament, reagrupament dels tres i baixem direcció a Arette. Ens avisen que hi ha boira i que no es veu res. La baixada al principi semblen les muntanyes russes, corba a esquerra, a dreta, ara baixa, ara repetxó, etc...i passat el col de Labays la carretera s'aboca i es llança cap avall per la vessant oest amb paelles constants i uns percentatges en què costa parar la bicicleta. La boira és constant, tinc les ulleres entelades i no veig res ni amb ulleres ni sense, la tensió és màxima i gràcies a Déu que els assistents de la marxa ens avisen abans de cada corba perillosa, un deu per la organització. Al cap de força estona de baixada desapareix la boira i ara cau una plujeta d'aquesta que et deixa xop. Estem ja xops però per sort no fa gaire fred. Arribem a Arette, parem a l'avituallament i ràpidament a buscar la pujada a l'Issarbe, el primer colós, monstre o com li volgueu dir, d'avui.

Després d'uns trossos de plà en què rodem en plat, agafem trencall a l'esquerra per una carretereta saltarina que ja es veu que s'endinsa mica en mica en una vall també emboirada. Quan arribem al final de la vall, travessem el riu a Pont de Blancou i l'Issarbe comença amb unes rampes monumentals, que ens agafem amb moltes ganes. Carretera estreta, mullada, saltarina que es va enfilant entre corbes, paelles, boscos frondosos i ràpidament quedem envoltats de boira altre cop. El paisatge és completament invisible, no veiem res més que la carretera i els ciclistes que anem avançant a bon ritme amb el Saperas. Aquí els que han forçat massa al principi ara cauen enrera sense remei, no vull ni imaginar-me com devien pujar Larrau!  L'Oriol vé una mica més enrera xerrant amb un basc que puja com si no passés res, com si hagués anat a fer la Larra-Larrau perquè no sabia que més fer avui,....Alguna sortida de cadena del Saperas que buscava alguna dent més que no tenia, i després de molta estona arribem a l'avituallament a 2 Km abans de coronar. No es veu res i fa força fresca aquí dalt, el paisatge deu ser maquíssim però l'haurem de veure un altre dia. Mengem, bevem, un avituallament collonut, amb entrepans de xoriço, codonyat, fruits secs, barretes MULE de varis tipus, gels de glucosa, vaja tot el què puguis necessitar per tornar a veure clar continuar amb la ruta. Sortim de l'avituallament xops, ens posem txubasqueros i fem els darrers Km d'Issarbe que són força més suaus. El paisatge segueix desaparegut darrera la boira i les cames força senceres, pel trote que ja portem a sobre. La baixada emboirada força recta al principi fins arribar al Col de Souscousse, molt proper a la carretera de baixada de la Pierre de Ste Engrace per la qual em passat ja fa unes hores. Per aquest coll és per on la Larra Larrau curta se salta la pujada a l'Issarbe i va directe a Sta Garazi (Ste Engrace) i Larrau. A partir de Souscousse, grans rectes alternades amb corbes de grans grans percentatges, baixem super ràpid i la boira desapareix. Per fi veiem el paisatge!! que és espectacular!  Boscos verds, prats encara més verds i una carretera serpentejant fins arribar a la església de Sta Garazi, amb un aspecte de torreó medieval fantàstic que ens recorda que estem al cul de món,,......apartats de tot i de tothom. Aquest poble és molt petit i està molt dispers, parem a fer una fotografia i seguim baixant per la carretera que ressegueix la vall, que per cert, està feta pols! Vent de cara i carretera super saltarina anem fent relleus els tres amb un xicot alt amb una Orbea una mica desgirbat i arribem al trencall a l'esquerra, on posa LARRAU.

La carretera va resseguint el riu pel cantó dret en ascensió suau, bon asfalt, carretera ampla, i anem rodant amb plat mentre veiem pintat a la carretera un compte enrere de Km que marquen crec els que falten per arribar al poble. 3 Km abans d'arribar al poble la carretera creua el riu i s'enfila amb rampes inhumanes per l'altra vessant de la muntanya. Rampes del 12 i del 15% se succeeixen fins que arribem al poble de Larrau, un poble molt bonic amb alguns carrers empedrats, de moment no hem entrat encara a la boira, o sigui que encara queden molts metres d'ascensió. Parem a l'avituallament i agafem aire perquè estem just al lloc on es bifurca el Col de Bagargi que ressegueix Irati pel cantó nord cap a l'oest, i el Larrau que ens ajudarà a creuar cap a Nafarroa altre cop. Les rampes que es veuen ja són impressionants, però apareixen una sèrie de paelles encadenades que són, al contrari de les de l'Alpe d'Huez, de grans percentatges. Altre cop se succeeixen rampes del 14-15% que ens fan suar la cansalada, però s'alternen amb algun descans que per un moment em fa pensar que aquest port serà més fàcil que l'Issarbe. Però a 4 Km de coronar Erroymendi apareix una rampa majestuosa que dura 4 Km!!  Apretem els ronyons, els braços, el manillar es tensiona cap a tots el cantons i els watts que surten de les cames fan perillar els meniscos i la rigidesa de la bicicleta trontolla. Anem de costat amb el Saperas i l'Oriol, i sembla una competició per veure qui fa un "chepazo" més graciós. Circulem per un bosc que sembla molt maco però que ja no es veu, altre cop la boira. Aquest tram té poques corbes, fet que ho fa encara més dur. La mitja d'aquests 4 Km és del 10,8% (les tres primers a casi el 12% de mitja) i el tram final és acollonant, amb una rampa sostinguda de varies desenes de metres al 16%. No sabem on som, simplement seguim pedalant, l'esquena es queixa, els braços grinyolen i el 27 segueix essent la única opció possible. Albirem entre la boira algú que camina, sentim crits d'ànims d'algú altre que no veiem. A poc a poc ens anem acostant als que criden, varis ciclistes van a peu. Nosaltres ni pensar-hi, no baixaria de la bici per res del món, és un espectacle, una joia bestial, sembla que apareix entre la boira una tenda de campanya que és l'avituallament. Hem coronat Erroymendi!!  Larrau és dur sobretot per aquests 4 Km que no tenen ni un punyetero descans, aquí ha quedat clar!  Mengem una mica més i altre cop amb els txubasqueros posats fem els 3 Km suaus i els 2 darrers Km al 10% per acabar coronant Larrau entre crits de Visca Catalunya d'alguns bascos presents i que animaven constantment a tots els ciclistes. Comencem a baixar sense gaire demora i passat un túnel que hi ha molt aprop de dalt, desapareix la boira que no ens ha deixat veure el coll de Larrau i apareix un dia assolellat amb alguns núvols i un espectacle muntanyós espectacular! Fem alguna foto i seguim baixant amb bona carretera, seca i sense boira, una baixada que disfrutem moltíssim. A baix, girem a l'esquerra per encarar ja l'Alt de Laza, amb bona carretera. Passem algun ciclista amb rampes i el meu bessó dret que té ganes de pujar cap amunt. Ho controlo el millor que puc i coronem Laza a bon ritme. Queden els darrers 11 Km de baixada suau, on baixem a relleus amb un grupeto fins arribar al darrer repetxó per entrar a la meta d'Isaba esprintant amb un temps de 6h 53', (6h 25' reals).  Estem molt satisfets de com ha anat tot, ho hem fet a un ritme sostingut sense sobresalts i sense pensar en el temps que faríem, hem vingut a disfrutar de tots els Km de la marxa i a fe de Déu que ho hem aconseguit. L'organització fantàstica, dutxes, dinar, maillot Bioracer de regal, simpatia, rialles, ajudes, ......una marxa impecable en la que només hi participen els cicloturistes que ja saben de què va això dels ports durs i del respecte. Marxem amb una certa tristor de no poder quedar-nos a disfrutar d'altres ports de la zona i amb moltes ganes de venir algun dia a la Irati Xtrem per conèixer altres ports d'aquesta zona tan bonica, i veure el paisatge de Larrau.

Bon ambient abans de començar

Ulttim tram de La Piedra de San Martin, encara no haviem entrat a la boira francesa

Sta Garazi, un lloc espectacular

A la dreta a Sta Garazi, a l'esquerra pujada a Suscousse, Issarbe i la Piedra de St. Martin per on acabem de baixar

Poble de Larrau just al trencall que separa el Coll de Bagargui i Coll de Larrau

Añadir leyenda

Companyerisme total!

L'avituallament d'Erroymendi

Baixant Larrau, just sortir del tunel i desapareix la boira!!

Satisfets després d'un dur esforç!

Saperas acabant de dinar al frontón dels pelotaris navarros!

Oriol acabant-se la cervesa!

Preparació el dia abans, posant el dorsal a l'habitació de l'alberg

Ho deixarem tot apunt?

Preparats abans de la sortida

Vallter 2000

Pujant cap a Oix

Avui he fet una ruta que feia temps que tenia ganes de fer. He sortit per variar a les 6:45 del matí de la Fageda per baixar cap a Olot, Sant Joan Les Fonts, on m'he trobat un parell de matiners com jo anaven cap a Besalú a fer etapa plana segurament. Jo després de Castellfollit giro a l'esquerra per pujar cap a Oix. La pujada fins al coll que dóna accés a Oix és força suau però molt bonica. Les fotos corresponen als últims instants d'aquesta pujada. Pujo a bon ritme i baixant les primers corbes em sorprèn una furgoneta que va quasi per l'esquerra, com jo mateix que intentava fer una foto amb la Blackberry, la càmera fixa a la bici s'imposa com la única sol.lució amb els mòbils no puc seguir!

Flight Deck

Coronant el coll abans de baixar cap a Oix

Un cop a Oix hi ha una mica de boira,i començo a pujar cap a Coll de Bucs, uns 4-5 Km al 10% força constants amb bona carretera i força ampla en la pujada. La pujada acaba força centenars de metres abans del coll natural que t'aboca a la baixada cap a Beget. Sincerament és una mica decebedor, però és així. A dalt, vas planejant fins que la carretera es digna canviar de vessant. La baixada és força inconstant amb alguns repetxons però les vistes són espectaculars. Travesso el riu i rampa cap amunt per seguir baixant fins a sota de Beget on la carretera torna a enfilar-se amb grans percentatges.

Primeres rampes del Coll de Bucs sortint d'Oix

Boira als primers Kms de Coll de Bucs

Pujant coll de Bucs, rampes quasi totes per sobre del 10%

Part final de Bucs

Al fons cartell de 10%

El paisatge de l'Alta Garrotxa és al.lucinant i l'asfalt de Bucs molt bo

Que quedi clar que pujava en bici

Final de Coll de Bucs

Un arbre fascinant baixant de Coll de Bucs!

Beget, un poble en un abisme!

 Beget és un poble encisador però sempre m'ha fet la sensació que està absolutament enfonsat. M'explico, per a anar cap a Camprodon cal superar el Coll de la Boixeda, que és un port espectacular que es fa força llarg, però en realitat Beget i tota la Garrotxa queda en un pla inferior de 500 metres respecte al Ripollès. I això és el que fa la sensació que per anar a Camprodon la Boixeda enlloc de ser un coll podria considerar-se un port invertit, ja que és Beget que està ensotalat. Bé, no crec que ho entengueu però sempre ho he vist així, i no em pregunteu perquè , no sé què respondre.

Pujant a Rocabruna, la carretera de sota és la que acabo de fer venint de Beget

Pujant Rocabruna, tranquil.litat total!

Ja era hora, aquesta pujada és més llarga i dura del què sembla!

Al fons Vallter 2000

 Un cop a la Boixeda, 3-4 km de descens fins a Camprodon i 10 Km de plat rodant pujant cap a Setcases. Allí, enfilo la pujada a Vallter 2000 per primera vegada a la meva història ciclista que tot i ser força llarga per la meva edat, no contava amb aquest port a les meves cames! La pujada és molt maca, la primera recta fins la primera paella molt dura, després es van alternant trams més durs i d'altres més suaus per donar accés al circ de Vallter, realment molt bonic. Pujo força bé i ara comença a fer calor.  Faig una foto i cap avall que a les 12:00 haig de ser a casa, o hauria.

Objectiu acomplert!

Baixo altre cop a Camprodon, i agafo la C-17 cap a Sant Pau de Seguires. Corono Capsacosta mentre escric un email de resposta al nostre distribuidor marroquí, un pesat dels nassos que m'està tocant el què no sona aquestes vacances. No s'haurien de fer enviaments de contenidors just abans de les vacances, sinó passa el què passa. La baixada cap a la Vall de Bianya és maquíssima, corba a esquerra, dreta, esquerra, enllaçades, fantàstic, a Remences ho haurien de fer en aquest sentit. Arribo a Olot a bon ritme i pujo cap a la Fageda. 12:12, força acurat. La baixada de Vallter 2000 és brutal, he fet 54 Km desde Vallter 2000 a La Fageda en 1h 23', no està malament per passar de 2100 metres a 450 metres. El total, 137 Km en 5h 20' i uns 2900 metres de desnivell. Quina calor que fot quan arribo al camping, estic xop, avui pinta dia canicular!

Pla de Busa i Capolat en carretera, pendents de dos dígits!

Lluna plena i quasi de nit per la carretera de La Llosa del Cavall cap a Solsona

 Surto de Sant Llorenç dels Morunys amb el sol, de fet no, encara és de nit. Són les 6:30 i pujo a la bicicleta. Baixo cap al pantà i agafo la carretera de la Llosa del Cavall, la lluna em rep plena i contenta de veure'm, o això crec!  La idea avui és pujar al Pla de Busa per Besora, tornar a baixar i fer la volta per Montmajor, l'Espunyola, Capolat, on hi ha un dels ports més durs de catalunya, sort que és també un dels més curts!! i tornar per la Mina a Sant Llorenç. La baixada cap a Solsona va força bé sense problemes, pocs cotxes i es va fent la llum mica en mica. Agafo el trencall direcció a Navés i als pocs Km's trobo ja el trencall a l'esquerra on diu "Besora". Des d'aquí són 15 Km a Busa.

Pujant cap a Besora per la carretera que em portarà a Busa

 Els primers Km's cap a Besora són més aviat suaus però ràpidament comencen les rampes fortes de pujada. El castell de Besora es veu a la llunyania i es va acostant ràpidament, és espectacular a dalt de la carena. L'asfalt està prou bé amb alguns trams de 4 o 5 metres una mica aixecats pel pas de camions i maquinaria massa pesada.

Un castell desconegut i espectacular!

 Passat el castell de Besora el pendent s'intensifica, cada cop s'alternen rampes més brutals amb trams un pèl més suau. L'objectiu final és enfilar-se al damunt de la carena per la qual la carretera anirà del Km 8 al Km11 aproximadament, amb pujades fortes i sobtades i algunes baixades i planets que aniran seguint el relleu de la carena que em portarà cap al Coll d'Arques.

Asfalt per pujar a Busa impecable, la part final asfaltada de nou recentment, algun tram de ciment i 20 metres de terra, incomprensible!!

Comença el Portland!!

 Després d'una de les baixadetes, comencen les rampes més dures, que estan emportlanades, aquí falten 4 Km per arribar a dalt, i les rampes alternades de plans o baixades són bestials, i et fan exprimir-te al màxim. Vaig amb 34x27 i us asseguro que el poso a les rampes!  Aquests ports tan poc constants em destrossen les cames i el cor! Hi ha fins i tot un tram de 20 metres de terra, no ho entenc. La resta està molt ben emportlanada fins al Coll d'Arques i després. Els darrers 2 Km en què ja vorejo el cingle de Busa estan asfaltats de nou amb un asfalt impecable!

Passat el Coll d'Arques, ja es veuen els cingles de Busa

Rampes brutals!

Un precipici que espanta!

Com es pot veure la part de dalt amb asfalt impecable

Ultimes dues paelles que donen accés al Pla de Busa

 Faig les dues paelles que m'atansen al Pla de Busa que ja he conquerit en BTT per quasi tots els cantons. De fet aquesta pujada l'havia fet ja en BTT des del coll d'Arques on hi havia accedit pel cantó de Sant Llorenç dels Morunys.

Ja hi som! Ha sigut dura la pujada sobretot perquè és molt inconstant.

No m'he trobat cap francès

Baixant de Busa, la carretera es precipita a l'abisme, rampes brutals

 Petita pausa, 1 minut i ja baixo cap avall. Passades les dues llaçades de dalt hi ha el camí que va a la Vall d'Ora i Navés i que també havia fet en BTT, veig que està asfaltat i m'hi llanço avall per veure fins on arriba l'asfalt. Si hi aneu no ho feu, és 1 Km cap avall i de seguida comença la terra. La remuntada d'aquest Km és brutal, com es pot asfaltar un tram amb tanta pujada??  Arribo fàcilment a la carretera de Solsona a Berga que havia deixat anteriorment després de baixar els 15 Km de Busa. Giro cap a Berga i enfilo cap a Navés. Després de Navés la carretera s'estreny i amb un asfalt boníssim baixa a Aigua d'Ora i comença una pujada de 7 o 8 Km al 3-5% fins a Montmajor. Faig la pujada a bon ritme tot pensant que vaig massa animat i que he cremat potser massa per poder pujar al Capolat. Arribo al trencall del Capolat després de força pujada i m'agafo els primers Km's d'aproximació amb tranquilitat per reservar capacitat cardiaca pels 3 Km bestials que hi ha. Al cap de poc comença ja el Portland, i rampa amunt. Hi ha un cartell del 16%, no en devien tenir cap més de superior perquè les paelles a dretes i esquerres, dos en cada sentit pugen pel bosc amb rampes que no crec que m'equivoqui si són del 18%-23% aproximadament. La capacitat cardiaca es redueix rapidament i haig de dosificar per anar encarant rampes cada cop més desafiants. Si voleu veure el perfil, cliqueu aquí.

La pujada del Capolat es pot veure al fons, difícil d'explicar!

 Després de les llaçades pel bosc que es veuen a la foto d'aquí sobre, la carretera es dirigeix cap a l'esquerra cap al fons de la vall i s'obre pas gràcies a passos excavats en la mateixa roca dels espadats del cingle. Les dues llaçades inicials no tenen descans i en el cingle trobo algun descanset, però són descansos actius on el percentatge baixa una mica però que no permet descansar gaire.

Carretera tallada a la Roca i percentatges en molts trams per sobre del 20%!

Una imatge val més que mil paraules!

Explicació de qui i perquè va fer aquesta carretera demencial!

 Hi ha una placa on s'explica que aquesta carretera la van fer construïr de forma privada.

Part final del cingle

Un cop sortim del cingle hi ha un altre descans però si hi aneu no us relaxeu, just després hi ha un tram duríssim amb rampes del 16-18% que ens portaran fins a l'asfalt. Quan arribo quasi al final, em poso la ma a la butxaca del maillot i veig que m'ha caigut la cartera al agafar el movil per fer fotos. Giro i baixo cap avall. La trobo sota la placa del cingle, un Km més avall, que em caldrà tornar a remuntar, com si les cames anéssin sobrades. Al darrer tram faig unes quantes esses per poder pujar amb el 34x27, és inhumà!.  Després del Capolat, carretera idíl.lica entre prats de vaques i masies que va vorejant tot el cingle fins al Coll de la Mina. Hi deu haver-hi uns 10 Km desde el final del Capolat fins a a La Mina. Tota la carretera és estreta i amb pujades i baixades constants que t'acaben de posar a lloc. Coll de La Mina i carretera ja coneguda fins a Sant Llorenç on arribo 1 hora més tard del previst. Una ruta molt maca i dura, de 5 hores per fer 122 Km a quasi 25 Km/h de mitja i 2800 metres de desnivell aproximat, el 50% a base de rampes dures!  S'ha fet dura!