El Nan Roig, BTT nocturna

Nicky, Ironman, Sanitariu al fons amb el Senglar de paisà

Pujant cap a la Bolera, encara hi ha llum

Capità suat

Bikequake 

Nicky

Keika en plè esforç en ascensió

Sanitariu pujant sobrat

Matxete avorrit, quan tornem a fer una trialera?

Un sopar boníssim

Ens partim de riure, a les fosques!

Si, si ara que heu vist el flash us poseu serios!

Dissimulant

Ironman al atac!

Ahir dijous vaig sortir amb les Qk's en BTT per anar a sopar a la muntanya mirant les estrelles. Nit estrellada, no massa calurosa que ens va permetre refrescar-nos durant les baixades i superar l'excés de calor diürn d'aquests dies. Erem Keika, Sanitariu, Nicky, Matxete, Lidl, Capità, Ironman, i un servidor. El terreny està ja molt polsegós després de només 2 setmanes sense ploure, l'estiu ja és aquí.  Vaig poder corroborar la cara de felicitat de l'Ironman després de la carrera de la seva vida a Niça aquest darrer cap de setmana, anava tranquil com qui ja ha fet tota la feina que havia de fer. Jornada divertida amb ascensió per la riera i pujada cap a l'Obac per anar a buscar el Nan Roig que ens fes de guia pel sopar. El vam trobar al lloc de sempre després d'una trialera molt pedregosa però molt divertida, d'aquelles que no pots anar a poc a poc perquè sinó els blocs de pedra et paren o et fan saltar per davant. El Matxete la va baixar sense ni mirar-se-la, els demés ens la vam mirar però també vam baixar com uns campions. Sopars variats entre la pasta del Nicky, les carmanyoles del Sanitariu i els bocates infinits del Matxete, tot un ventall d'opcions per treure el ventre de pena. Les converses van girar sobre els temes de sempre, el Nicky va comentar que ja fa molts anys que fan Gran Hermano a la Tele i així vam anar derivant cap a programes del mateix calibre com Operación Triumfo, moment en el que van aparèixer confessions d'algunes Qk's que demostren la seva anterior implicació emocional amb aquest programa, que no penso transcriure aquí en aquestes línies, el que ho vulgui saber que s'aguanti, haver vingut ahir.  També vam comentar el misteri de l'any, de què coi treballa el Mad?  o que la Cameron segueix essent un estandard insuperable i insubstituïble per a les Qk's.  Es va parlar de la voluptuositat de l'Scarlett i algú va dir que la Charlize Teron és la que està més de moda.  La veritat és que jo creia que ja estava una mica granadeta.  Un cop sopats, avall generant molta polseguera cap a la riera i cap a casa.  A les 00:30 a casa amb uns 30 km de recorregut i uns 600 metres de desnivell (per confirmar). Per cert, avui faig 38 anys, un més que l'any passat!