El Tros d'en Bikequake: de setembre 2011

Sortida amb les Qk's, la meva primera després de vacances. En tenia moltes ganes. L'altre dia vaig portar la bici a arreglar el pedalier que feia un soroll de mil dimonis. Aquest soroll ha desaparegut però ara fa soroll l'eix dels pedals Eggbeater que està bastant cascat. Recomanació: no us compreu el model barat de pedals, ni que siguin Crank!!. A la sortida érem: Nicky, Lapi, l'Albert alt de Matadepera, Capità, Antinick, el Lidl, el Cuñao i un servidor. Sortim de la Q8 pujant per la riera (per variar una mica la ruta) i com que vé el Cuñao que no fa gaire que va en bici decidim pujar directament per The Cheap House, on ens quasi involucrem en una trobada familiar quan passem exactament pel mig de l'era de la casa, on estaven tots reunits!! Seguim pujant un tros per carretera fins a Salty Oak, on pugem directament fins al Bald's Hill (el que queda just a sobre del Coll de Three Crosses). L'arribada és espectacular, una lluna quasi plena presideix un paisatge obert i espectacular. Sopem, tot comentant xorrades polítiques i esportives del dia i baixem avall fins a Three Crosses, llavors fins a Narrow Pass, on encarem cap al Ice well, i ja directament cap a the Stoneitxes avall per la riera fins a casa. Cal destacar la sortida del Cuñao que ha demostrat una capacitat d'esforç molt elevada i que si segueix així estarà preparat per a qualsevol cosa en breu, així com la meva estupidesa quan vaig pensar que al taller m'havien inflat l'amortidor fins a l'extrem convertint la meva 96 en una rígida, i en realitat el què havien fet era bloquejar-lo. La conseqüència va ser que el vaig desinflar fins a convertir la meva bici en una chopper infumable. Hauria d'entrenar menys les cames i més el cervell!!

El Capità contaminant l'ambient nocturn amb la seva il.luminació xinesa!

Lapi, Antinick i Nicky que es van moure durant l'exposició de la càmera, si surten borrosos és perquè volen!

Dos cuñaos, sopant al Bald's Hill sota una lluna imponent, al fons la ciutat il.luminada amb urani radioactiu!

Els darrers dies no havia escrit al blog perquè em va entrar una mica de mandra a fer-ho. Després de Vallter vaig sortir un parell de dies en BTT per Olot, un dels dies fent el bonic i tècnic sender de Xenacs a Sant Iscle de Colltort, un dels singletracks millors que es poden fer al país. El cap de setmana passat vam sortir amb l'Albert Ferrer i el Marc Soler que s'ha estrenat en bici de carretera! Sortida suau de 115 Km, darrer pas abans de la Larra Larrau d'ahir. Però anem ja a la crònica de la Marxa.

Larra-Larrau

Sortim el divendres a les 15:00 amb el Saperas i l'Oriol Raduà en cotxe direcció a Nafarroa, concretament al bonic poble de Isaba. El viatge és fluid mentre anem comentant temes de política, ciclisme, LaVuelta, etc...Arribada a Isaba a les 19:30 per recollir els dorsals al frontó del poble. L'ambient Euskaldun es palpa per tot arreu, i aquí quasi tothom parla en basc. Passejada pel poble i cap a l'albert Asolaze a dormir. L'Alberg està perfecte, impecable. El temps està ennuvolat però no plou, la previsió per demà és d'aigua a dojo i de dia de pluja en tota regla, esperem que s'equivoquin! Ens n'anem a dormir enmig d'una forta tempesta de llamps que es veu aprop, dormim força bé.

Dissabte 3 de setembre, 7:00, sona el despertador, esmorzar a l'habitació, i a les 8:00 ja sortim cap a Isaba en cotxe, aparquem com podem al costat de la carretera, treiem les bicis del cotxe, inflem, posem oli, ho agafem tot i cap a la sortida. Poca gent comparat amb altres marxes més massives, som un 500 que sortirem a la marxa llarga a les 9:00 del matí, l'hora dels senyors. Després d'un txupinasso sortim direcció La Pierre de Saint Martin, de seguida ens passa força gent que sembla que tenen pressa, però en general no hi ha gaire nervis, ja que tothom és conscient d'on s'ha ficat. Nosaltres volem disfrutar de TOT el recorregut i decidim començar al nostre ritme. Es forma un grupet que ens va força bé i anem remuntant el riu Belagua entre prats amb ramats pasturant. Fa un dia amb algunes boires altes però que deixa anar alguna ullada de sol. Travessem el riu i comencen les primeres rampes, els que corrien tant, ja no corren gaire i tothom cau pel seu propi pes. El port va remuntant la vessant oest de la vall a base d'un pendent sostingut entre el 7 i 8% i paelles ben distribuides. Ràpidament hem assolit una alçada considerable i amb el Saperas li portem uns metres d'avantatge a l'Oriol que ha decidit agafar-s'ho amb molta calma al principi. S'arriba a unes antenes i llavors la carretera s'enfonsa cap al Nord flanquejant la muntanya i el pendent ja suavitza molt fins al Portillo de Eraice. Aquí comença a fer una mica de fresca i em poso el txubasquero. A partir d'aquí atravessem continus tobogans per un terreny carstic farcit de pedres amb formes estranyes i punxegudes que sembla que estiguis a la lluna!!. Després d'un parell de paelles molt juntes espectaculars arribem a la corba helicoidal que és un corba de 270º!!, és a dir que fas una corba per acabar passant per un pont per sobre de la carretera on ja havies passat. La cordialitat entre tots els ciclistes és total, i la gent fa broma i disfruta del dia. Avancem a uns quants ciclistes de la penya "Nadieentrena.com", un nom ben trobat, i amb tota la raó! Un parell de Km més i suaument arribem al cim. Avituallament, reagrupament dels tres i baixem direcció a Arette. Ens avisen que hi ha boira i que no es veu res. La baixada al principi semblen les muntanyes russes, corba a esquerra, a dreta, ara baixa, ara repetxó, etc...i passat el col de Labays la carretera s'aboca i es llança cap avall per la vessant oest amb paelles constants i uns percentatges en què costa parar la bicicleta. La boira és constant, tinc les ulleres entelades i no veig res ni amb ulleres ni sense, la tensió és màxima i gràcies a Déu que els assistents de la marxa ens avisen abans de cada corba perillosa, un deu per la organització. Al cap de força estona de baixada desapareix la boira i ara cau una plujeta d'aquesta que et deixa xop. Estem ja xops però per sort no fa gaire fred. Arribem a Arette, parem a l'avituallament i ràpidament a buscar la pujada a l'Issarbe, el primer colós, monstre o com li volgueu dir, d'avui.

Després d'uns trossos de plà en què rodem en plat, agafem trencall a l'esquerra per una carretereta saltarina que ja es veu que s'endinsa mica en mica en una vall també emboirada. Quan arribem al final de la vall, travessem el riu a Pont de Blancou i l'Issarbe comença amb unes rampes monumentals, que ens agafem amb moltes ganes. Carretera estreta, mullada, saltarina que es va enfilant entre corbes, paelles, boscos frondosos i ràpidament quedem envoltats de boira altre cop. El paisatge és completament invisible, no veiem res més que la carretera i els ciclistes que anem avançant a bon ritme amb el Saperas. Aquí els que han forçat massa al principi ara cauen enrera sense remei, no vull ni imaginar-me com devien pujar Larrau! L'Oriol vé una mica més enrera xerrant amb un basc que puja com si no passés res, com si hagués anat a fer la Larra-Larrau perquè no sabia que més fer avui,....Alguna sortida de cadena del Saperas que buscava alguna dent més que no tenia, i després de molta estona arribem a l'avituallament a 2 Km abans de coronar. No es veu res i fa força fresca aquí dalt, el paisatge deu ser maquíssim però l'haurem de veure un altre dia. Mengem, bevem, un avituallament collonut, amb entrepans de xoriço, codonyat, fruits secs, barretes MULE de varis tipus, gels de glucosa, vaja tot el què puguis necessitar per tornar a veure clar continuar amb la ruta. Sortim de l'avituallament xops, ens posem txubasqueros i fem els darrers Km d'Issarbe que són força més suaus. El paisatge segueix desaparegut darrera la boira i les cames força senceres, pel trote que ja portem a sobre. La baixada emboirada força recta al principi fins arribar al Col de Souscousse, molt proper a la carretera de baixada de la Pierre de Ste Engrace per la qual em passat ja fa unes hores. Per aquest coll és per on la Larra Larrau curta se salta la pujada a l'Issarbe i va directe a Sta Garazi (Ste Engrace) i Larrau. A partir de Souscousse, grans rectes alternades amb corbes de grans grans percentatges, baixem super ràpid i la boira desapareix. Per fi veiem el paisatge!! que és espectacular! Boscos verds, prats encara més verds i una carretera serpentejant fins arribar a la església de Sta Garazi, amb un aspecte de torreó medieval fantàstic que ens recorda que estem al cul de món,,......apartats de tot i de tothom. Aquest poble és molt petit i està molt dispers, parem a fer una fotografia i seguim baixant per la carretera que ressegueix la vall, que per cert, està feta pols! Vent de cara i carretera super saltarina anem fent relleus els tres amb un xicot alt amb una Orbea una mica desgirbat i arribem al trencall a l'esquerra, on posa LARRAU.

La carretera va resseguint el riu pel cantó dret en ascensió suau, bon asfalt, carretera ampla, i anem rodant amb plat mentre veiem pintat a la carretera un compte enrere de Km que marquen crec els que falten per arribar al poble. 3 Km abans d'arribar al poble la carretera creua el riu i s'enfila amb rampes inhumanes per l'altra vessant de la muntanya. Rampes del 12 i del 15% se succeeixen fins que arribem al poble de Larrau, un poble molt bonic amb alguns carrers empedrats, de moment no hem entrat encara a la boira, o sigui que encara queden molts metres d'ascensió. Parem a l'avituallament i agafem aire perquè estem just al lloc on es bifurca el Col de Bagargi que ressegueix Irati pel cantó nord cap a l'oest, i el Larrau que ens ajudarà a creuar cap a Nafarroa altre cop. Les rampes que es veuen ja són impressionants, però apareixen una sèrie de paelles encadenades que són, al contrari de les de l'Alpe d'Huez, de grans percentatges. Altre cop se succeeixen rampes del 14-15% que ens fan suar la cansalada, però s'alternen amb algun descans que per un moment em fa pensar que aquest port serà més fàcil que l'Issarbe. Però a 4 Km de coronar Erroymendi apareix una rampa majestuosa que dura 4 Km!! Apretem els ronyons, els braços, el manillar es tensiona cap a tots el cantons i els watts que surten de les cames fan perillar els meniscos i la rigidesa de la bicicleta trontolla. Anem de costat amb el Saperas i l'Oriol, i sembla una competició per veure qui fa un "chepazo" més graciós. Circulem per un bosc que sembla molt maco però que ja no es veu, altre cop la boira. Aquest tram té poques corbes, fet que ho fa encara més dur. La mitja d'aquests 4 Km és del 10,8% (les tres primers a casi el 12% de mitja) i el tram final és acollonant, amb una rampa sostinguda de varies desenes de metres al 16%. No sabem on som, simplement seguim pedalant, l'esquena es queixa, els braços grinyolen i el 27 segueix essent la única opció possible. Albirem entre la boira algú que camina, sentim crits d'ànims d'algú altre que no veiem. A poc a poc ens anem acostant als que criden, varis ciclistes van a peu. Nosaltres ni pensar-hi, no baixaria de la bici per res del món, és un espectacle, una joia bestial, sembla que apareix entre la boira una tenda de campanya que és l'avituallament. Hem coronat Erroymendi!! Larrau és dur sobretot per aquests 4 Km que no tenen ni un punyetero descans, aquí ha quedat clar! Mengem una mica més i altre cop amb els txubasqueros posats fem els 3 Km suaus i els 2 darrers Km al 10% per acabar coronant Larrau entre crits de Visca Catalunya d'alguns bascos presents i que animaven constantment a tots els ciclistes. Comencem a baixar sense gaire demora i passat un túnel que hi ha molt aprop de dalt, desapareix la boira que no ens ha deixat veure el coll de Larrau i apareix un dia assolellat amb alguns núvols i un espectacle muntanyós espectacular! Fem alguna foto i seguim baixant amb bona carretera, seca i sense boira, una baixada que disfrutem moltíssim. A baix, girem a l'esquerra per encarar ja l'Alt de Laza, amb bona carretera. Passem algun ciclista amb rampes i el meu bessó dret que té ganes de pujar cap amunt. Ho controlo el millor que puc i coronem Laza a bon ritme. Queden els darrers 11 Km de baixada suau, on baixem a relleus amb un grupeto fins arribar al darrer repetxó per entrar a la meta d'Isaba esprintant amb un temps de 6h 53', (6h 25' reals). Estem molt satisfets de com ha anat tot, ho hem fet a un ritme sostingut sense sobresalts i sense pensar en el temps que faríem, hem vingut a disfrutar de tots els Km de la marxa i a fe de Déu que ho hem aconseguit. L'organització fantàstica, dutxes, dinar, maillot Bioracer de regal, simpatia, rialles, ajudes, ......una marxa impecable en la que només hi participen els cicloturistes que ja saben de què va això dels ports durs i del respecte. Marxem amb una certa tristor de no poder quedar-nos a disfrutar d'altres ports de la zona i amb moltes ganes de venir algun dia a la Irati Xtrem per conèixer altres ports d'aquesta zona tan bonica, i veure el paisatge de Larrau.