Sant Salvador dels Corriols

Gran sortida en BTT aquest matí de diumenge amb l’Antinick!  La previsió del temps pintava malament, dia plujós i fresc.  Un dia ideal per a fer una sortida llarga a bon ritme constant per anar preparant el cos per a les èpoques més exigents que s’acosten i per disfrutar amb els senders i vistes de Sant Salvador de les Espases.  El dia es lleva ennuvolat i amb l’asfalt moll, ja ha plogut i té pinta de seguir-ho fent.  A les 7:30 ens trobem amb el Jordi a la BP, i enfilem cap a la Riera del Gaià, per anar a agafar el camí romeu de Montserrat fins a Coll Cardús. Plovisqueja una mica però els núvols ràpidament es trenquen i aparèixen clarianes i ullades de sol que ens acompanyaran bona part de la sortida oferint-nous una llum i vistes magnífiques. Baixem pel camí que baixa del Ros fins al riu comentant diversos temes, que si propers reptes, que si la roba de les Qk’s, etc….Travessem el riu i enfilem per Can Mimó la pujada cap al Pla del Fideuer.  Aquí començarem a seguir un track que em vaig baixar del Wikiloc d’una gent d’Olesa. El track enfila pel primer singletrack del dia cap al Coll del Bram. Algun tram a peu però un sender fantàstic. La muntanya està humida, verda, florida, il.luminada magistralment pel sol que s’esquitlla entre els núvols.  Les plantes dels costats dels camins ens empapen d’aigua braços i cames recordant-nos que encara que no plogui, avui és un dia plujós. La frescor és intensa. Un cop al coll del Bram, enfilem cap al cantó dret i comencem a baixar per la vall de sota de Sant Salvador de les Espases, per un corriol, amb graons, més o menys difícils segons el moment. El sender és majestuós, divertit,  tècnic, mullat,……vaig patint una mica per no tallar el meu WTB del darrera que està ja una mica tocat i sembla que els neumàtics de les 29er són tan fins que es tallen amb qualsevol pedra. Avui però hem passat una prova de foc amb èxit. 

Arribem a un coll que ens porta cap a la vall annexa en direcció sempre cap a Monistrol de Montserrat. Baixem aquí per un sender pedregós i vertical. La 29er es demostra un gran vehicle per aquest tipus de baixades, els graons són petits per grans que semblin i la sensació és sempre de seguretat encara que de vegades aquesta no existeixi!!  Arribem al fons de la vall i ens toca remuntar una pista que ja intuïm que tindrà pendents forts. Rampes espectaculars ens porten fins dalt, crec que estem aprop del Coll de les Bruixes però més cap a Monistrol.  En aquest punt i després d’unes fotos, enfilem un camí que va vorejant el cingle i que ens portarà fins a sobre l’Aeri de Montserrat. El camí passa a ser un sender preciós que de cop i volta, i un cop veiem l’aeri al fons de la vall, gira a l’esquerra i ens precipita cap al fons. Els primers metres són ciclables però ràpidament aparèixen graons complicadíssims de superar amb èxit, fins i tot a peu.  Anem deixant-nos caure com podem, intento pedalar el màxim tros possible com sempre, però en algun cas haig de deixar anar la bici cap endavant i que baixi ella sola,………m’aixafo els cataplins contra el seient,…..però això curteix!!  El sender ens porta de dreta a l’andana dels FGC i sortim cap a l’Aeri. Aquí enfilem la pista que pel costat del Llobregat ens portarà cap a Olesa. Travessem Olesa i agafem una pista que va paral.lela a la carretera de Terrassa i que després de fer unes quantes voltes ens portarà mica en mica cap a Puigventós i Sant Pere Sacama!  Sempre he trobat que Sant Pere Sacama és un nom prou original per una ermita espectacular, suposo que per compensar els del mas de Puigventós van posar-se un nom bastant més convencional. Perquè, quants Puigventós hi deu haver a Catalunya??  Segur que més d’un centenar.  Aquest mas diu que està documentat des del segle XIV,……les vistes són espectaculars i la llum al.lucinant. Les ginestes i les estepes en alegren els sentits i la humitat ho fa brillar tot amb un encant especial.  Un núvol negre ronca cada cop més fort sobre els nostres caps.  Seguim el fantàstic sender fins sota de Sant Pere Sacama i avall cap a la carretera.  L’Antinick té un problema amb el neumàtic de darrera per una grapa que se li ha clavat que anem solucionant com podem. Pujada cap a Can Margarit pel costat de la C-16 i fins a Viladecavalls.  Aquí ja ens ha plogut una mica i sembla que plourà més, anem tard i tornem per carretera fins a Terrassa per concloure un sortida per una muntanya excepcional, que no està tan lluny de casa i que incomprensiblement visitem massa poc. Al final 51 Km amb 1500 metres de desnivell i a les 12:30 a casa. El potencial de Sant Salvador de les Espases per a fer autèntic MTB és enorme!!  Hi tornarem aviat.  Agraïr al Jordi la seva companyia durant la sortida, que vam fer amb una comunió de ritmes total.  Aquestes sortides per aquests grans espais naturals del nostre païs em fan sentir lliure i en comunió perfecte amb la natura, no hi ha res com el MTB per disfrutar-ho al màxim!

Fantàstic oi?

No sé com s'ho fa l'Antinick per ser tan fotogènic, quines vistes eh?

Perquè somric així?

A Puigventós amb la creu de Saba al darrera

Racons de la Conca 2012

Avui diumenge ens haviem inscrit a la Racons de la Conca, amb l'Oriol, l'Edi, i el Pere, Vicens i d'altres andorrans de l'ACA que baixaven a fer-la. A les 7:00 ja era a la sortida, recollida de dorsals, xips, i salutacions i xerrades amb els companys, alguns retrobats per primer cop des de feia varis mesos. Apriori la ruta no és molt dura però el ritme sembla que si que ho serà. Es veu molta gent depil.lada i amb bona pinta,..... Sortida a les 8:00, en grup i a bon ritme encarem cap a Montblanc. La veritat és que no està malament perquè se surt cara avall, en fred, i quan arribes a Montblanc no saps si estàs més fred que abans, perquè de pedal.lar poc. El grup no s'estira massa perquè hi ha un cotxe al davant que regula una mica la velocitat. Passem d'esquitllada per Montblanc i girem a la dreta direcció a l'Espluga i Poblet. Alguna frenada excessiva d'algun company en una rotonda, però en general hi ha bon nivell per anar relativament tranquil a dins del grup. No he vist cap caiguda en tot el dia.

Ha estat un plaer passar per davant la porta del Monestir de Poblet amb la bici, i al costat les vinyes d'una marca coneguda que són a la Conca i etiqueten el vi com a Penedès, però això són fiques d'un altre paner. Al passar per davant de Poblet a aquella velocitat sense ni aturar-se m'ha sabut greu, no sembla el millor homenatge a tots els Comtes de Barcelona que hi són enterrats, però en fi, ho deixarem per un altre dia.  Mica en mica la carretera es va enfilant direcció a Prades. Comença el Port i la gent del davant sembla que han vist un esperit o fins i tot alguna cosa més greu, que comencen a molt bon ritme. Vinc amb ganes de gresca, i tot i que no tinc l'entreno necessari per fer gresca, em proposo arribar fins al final a tope. Pugem a Prades ràpid, frenant a les paelles, estic entre els 10-15 primers d'un grup que ha perdut ja moltíssimes unitats. Coronem i baixada cap a Vilanova de Prades, a sac. A davant foten canya i darrera anem traçant com podem. Arriba un moment que a davant hi ha un parón i jo dic, ara és la meva, ataco del grup i me'n vaig sol cap avall.  Els del grup estan menjant però jo a lo meu. A les corbes em menjo el cotxe de l'organització i miro enrera i no bé ningú. De cop la carretera gira a la dreta i cap amunt. Trec una barreta i ara em toca menjar a mi. Al cap d'1 Km m'atrapen, i segur que devien pensar, on va aquest tio sol al Km 50? i és cert, per ells no devia tenir sentit, però jo només volia disfrutar, i ho he aconseguit. El repetxó dura ja algun Km i les passo canutes per aguantar el grup, les cames ja fan mal. 

Baixem una carretera en força mal estat i al cap d'una estona passem pel poble de l'Antinick, el Vilosell. Per arribar-hi ha una rampa que em deixa fora de combat. Passo amb uns metres perduts del grup pel poble però de seguida connecto.  M'apropo al Tomás del Vilosell per preguntar-li què queda, m'ho explica amablement però no ho acabo d'entendre. Pobles, i tobogans cara avall fins que arribem a un trencall que gira a l'esquerra cap a Forés. Miro amunt i veig uns gegants que volen atacar-me, però no, són molins de vent que s'erigeixen amenaçadors, quasi com la carretera. Aguanto uns metres però la meva musculatura està maltractada. No puc aguantar el grup i em despenjo. Paro a l'avituallament de Forés i es queden acollonits, de veritat que pares? Dec ser el primer que ho fa, i és el Km 105!. I és que necessito teca i aigua, no anava preparat per no parar. Corono sol i em faig tots els plans de Passanant i fins a Ciutadilla sol, i després amb algun que va caçant per darrera. Finalment arriba el segon grup i m'hi enganxo. Oh oh, que bé que s'hi va,......però de cop girem a la dreta per una pista asfaltada i toma, rampes del 17%. Les meves cames no ho suporten, però la meva voluntat és enorme i les supero com puc, però em quedo del segon grup. Fem una carretereta que puja a dalt dels molins preciosa.  La Conca de Barberà, com la Segarra o l'Anoia, s'han de visitar precisament aquesta època. Camps de cereal verds, carreteretes idíl.liques, molins de vent, uns núvols voluptuosos al fons, i unes cames que cremen!!, què més es pot demanar?  Baixada més o menys ràpida que faig amb un que he caçat i que decideix que s'enganxa a roda. Arribada a Rocafort per una carretera estreta, fantàstic. He disfrutat molt. Em dutxo i dinem amb l'Oriol i l'Edi tot comentant la jugada. Al final 149,50 Km amb 4h 27 minuts a 33,30 Km/h, 162 ppm mitjanes i 190 de màximes, amb 2080 metres de desnivell. Una marxa molt recomanable, ràpida, amb grans paisatges i un número de participants ideal. Un deu per l'organització. Gràcies.