Després de força dies sense escriure, m’he tornat a inspirar després de la fantástica sortida de BTT d’aquest diumenge. He estat fent una mica de carretera els caps de setmana anteriors, però aquesta setmana tenia ganes de BTT. M’apunto a fer la ruta del Camí Moliner amb uns quants cracks: Quintana, Keika, Carreras, i dos Peres que no conec, però que prometen. La sortida és tranquila fins a les rampes de Can Torres on uns inconscients ens adelanten provocant-nos i desfermant el pique inevitable. Surto amb calma accelerant i de seguida em segueix en Carreras que sembla 100% recuperat de tot un mes sense sortir. Senders i camins per la serra de Montrodon direcció cap a Castellar a tota pastilla, i remuntada cap a Matadepera a bon ritme xerrant amb l’Oriol. A partir d’aquí marica l’últim entre el trio de davant (tres malalts del pique), on intentavem treure’ns el fetge o els adhesius com volgueu, a cada corba, pujada, baixada, o petita dificultat que veiéssim. Àcid làctic a tope a les , corbes derrapant al límit de l’adherència, i alguna sortida de pista, però he disfrutat com un nen petit amb el pique constant durant tot la ruta. Dues 26 contra una 29, que ens ha fet suar com a porcs per seguir-la. Realment queda certificat que per aquest tipus de terreny de pista o corriol senzill revirat, les 29 senzillament volen baix i les 26 ens arrosseguem per terra. A veure quan torno a tenir la NINER apunt.
