Busa singletrack

Aquest matí he fet altre cop la cara Nord de Busa per sota de la paret, un sender memorable. He gravat un video que us adjunto aquí sota d'un dels trams dels senders. Estava molt humit gràcies a la pluja dels darrers dies. He pujat pel Grau de l'Areny, un sender guapíssim amb forta pujada i un tram final caminant pujant pel cingle fins a dalt del Pla de Busa. He travessat el pla de Busa i he tornat pel sender de la cara Nord. Ha estat espectacular! Els tons de tardor del fatjos, i aurons són com d'un altre món, comparat amb el verd perenne dels pins i alzines. Aquí sota fotos i videos.

Pujant la dura pujada cap al Grau de l'Areny

El Bosc per on he pujat abans d'accedir al grau de l'Areny de roca picada

Part final del grau, a coll

Port del Compte des del pla de Busa

Pas del coll que dóna accés a la cara nord de Busa

Paisatge espectacular al principi de la paret de Busa

Auró a la tardor

Aquest diumenge he anat per primer cop a la Marxa d'Or de Sant Llorenç Savall.  L'Isma i el Pep em van convèncer però cap dels dos ha pogut venir perquè estan piocs. Que us recupereu aviat!  Finalment agafo el cotxe a les 7.00 i a les 7.30, una hora abans de la sortida ja soc a Sant Llorenç.  Recullo el dorsal, passo a visitar el Sr. Roca i després d'escalfar una estona vaig cap a la sortida. No s'hi veu gaire gent, millor, no es faran taps. A les 8:30 amb puntualitat catalana sortim com esperitats.  Com que estic sol, he decidit sortir a davant i depenent de com ho vegi exprémer-me o no, però la idea també és arribar d'hora a casa. No sé com és la ruta però 60 km és una distància comfortable per plantejar-se anar a sac.  La sortida és a tota velocitat, enfilem la pista que puja direcció Castellar, baixem cap a la font que no sé com es diu, i tornem a remuntar cap a Can Cadafalch, i pista principal. Apart d'algun camí una mica més estret tot és pista exageradament ample i en bon estat. molta pols i platjes per tot arreu, fet que fa que hagis d'anar molt atent a no anar a terra a les corbes on de cop i volta et trobes una platja que canvia la trajectòria de la bici sense avisar. Agafem el camí que volta com si anéssim a Sant Sebastià de Montmajor i ens dirigim cap al coll de Gallifa. Em sembla que en tots els avituallaments sóc el primer a parar, però tot i que vaig a fons, no estic competint amb ningú, i en algun moment haig de menjar i beure oi? Remuntem direcció cingles de Gallifa, i baixem i pugem cap a Granera. Em trobo molt bé tota la Marxa, en alguns punts hauria pogut anar més ràpid però com a global em sembla que he donat tot el que podia. El final s'acosta cap a Monistrol de Calders i remuntada infumable cap a la carretera de Granera i avall cap a sant Llorenç amb l'únic tram de sender estret, riuets i trialeres al final, quan ja vaig que no atino. Al final 2:59' amb una mitjana de 19,60 Km/h, i 184 ppm de màxima i 171 ppm de mitjana!!!, amb 1270 metres de desnivell positiu. La veritat és que estic content d'haver-me-la agafat a fons perquè sinó el recorregut éstà poc treballat, pista ampla, pista ampla, i alguna pista una mica menys ampla. Hi ha trossos que són un tostón i no puc ni imaginar-me com seria a ritme lent!!  He disfrutat però reclamo que això no és el mountain bike que a mi m'agrada! Perquè no posaven algun sender, trialeres, etc... no cal anar tan lluny ni fer voltes tan llargues, sinó que es poden fer recorreguts molt més interessants pels voltants del poble! Una mitjana de quasi 20 Km/h ja demostra que avui hem fet mountain bike de pista. Estic content, he fet la Marxa d'Or amb un bon temps però també tinc clar que difícilment hi tornaré. Prefereixo les marxes més tècniques, a aquests recorreguts tan exageradament ràpids que semblen més una cursa de carretera, i que si no fos per l'exigència física, serien aburrides de fer sol!!  El nivell de la gent és acollonant, tothom va molt preparat, depilat i amb bici rígida. Jo no m'he preparat gens, això ha estat simplement una sortida més dins del meu calendari en què surto quan en tinc ganes i disfruto tots els dies que surto!  Les pulsacions mitjanes d'avui em deixen acollonido, és una passada però no tinc la sensació d'haver anat tan a sac, i diria que en molts trams hagués pogut donar força més sacrificant potser possibilitats futures, això també. El què és cert és que a la trialera final ja no atinava,..o sigui que entenc que ho hauré donat tot. En fi, recomanable per a competidors carreteros que tinguin ganes de sortir a la muntanya, o a grups d'amics que es plantegin fer-la junts, els demés millor que vagin a la Bicicims o d'altres de l'estil. L'organització moltes ganes i un resultat molt reeixit. Felicitats al club ciclista savall i gràcies!

Primer dia de fresca a Sant Julià del Mont

Ahir a la nit, la lluna es veia així al Camping de La Fageda d'Olot. No és un truc, era exactament així. La lluna no és el cercle blanc del mig, sinó encara més petita dins d'aquest cercle, ho veureu a sota. No havia  vist mai la lluna així!

Vallter i Canigó des de Batet de la Serra

Puigsacalm, està sortint el sol

Pruan, amb els globus al fons, el dia és genial

La Kastle, una MTB clàssica, molt més difícil de governar que les actuals!

Hort al costat del riu al Sallent amb unes flors espectaculars!

Qui diu que a la tardor no hi ha flors!

Aquesta tardor està sent extremadament calurosa, ara mateix estic assegut a una tombona prenent el sol al camping de la Fageda, en màniga curta i fa calor, però aquest matí era molt diferent per primera vegada aquesta tardor. M'he llevat a les 7:15 i el termòmetre marcava 6,7ºC. Esmorzo ràpidament sense aconseguir no despertar els nens i m'escabulleixo fora amb les primeres llums de l'alba. Menjo una mica i pujo a la meva Kastle rígida del 1995 amb l'objectiu de pujar a Sant Julià del Món, baixar cap a la Miana, el Sallent i tornar cap al camping per la vall. Els primers trams de sender pedregós em recorden que una rígida és això, extremadament dura. Sender trialero de baixada on els cantilever es posen a prova fins a la base de Sant Abdó, on vorejo pel sender de la cara nord. Tot i haver estat un any molt sec, a Olot el setembre hi va caure una gran tormenta que ha malmès alguns camins, els seus efectes es noten i trobo restes de bassals, o esbarzers que tanquen camins que abans no ho estaven. Per poc que plogui aquí la humitat surt de sota les pedres. Finalment molta pedra solta a la pista que puja a Sant Julià, i sense parar baixo pel corriol-trialera que em durà pel Coll de Pruan a la Miana. Aquest camí és una passada, pederegós al principi, més llis al final, però sempre alternant amb trams tècnics que amb la rígida es fan, però sempre vigilant perquè vaig sol i no és qüestió de fer-se mal. Sento algun senglar i desde Pruan puc albirar un paisatge bestial amb Santa Pau i la Serra de Finestres, i al fons els globus de Vol de Coloms que avui tenen un dia plàcid com pocs. Fresqueta, sol espeterrant, gens de vent, un dia genial per sentir la natura a frec de pell mentre flueixo pels singletracks coberts de vegetació que m'acaricia. Sóc un privilegiat. A la Miana, es veuen les Medes i el mar i agafo directament la pista que baixa al Sallent, on pel costat del riu pujo per un sender maquíssim que es converteix en una mena de via romana. El riu baixa plè i les cascades que fa són espectaculars, ja pot ploure poc que com deia, aquí d'aigua en sobra, i als camins floreixen flors espectaculars, demostrant que no només a la primavera surten les flors. Passo pel camping de Sant Pau i ascendeixo per carretera estreta fins al Croscat on per uns corriols pedregosos arribo al camping.  2 hores per 26 Km de singletrack preciós per la Garrotxa són suficients per alçar la moral fins a l'extrem més alt possible. Arribo i el sol ja comença a escalfar una mica, mentre trobo ja la familia al 100%, els nens jugant amb sorra, aigua i tot el que troben, estan a la seva salsa. 

Single Night

Avui el Matxete s'ha erigit en lider per anar a fer una ruta singletrackera per excel.lència. Ja m'agrada. A les 21 al taller, arribo i el Clua ja està apunt, frisós i amb el ganivet entre les dents (o és un matxete?). El Senglar està com el profesor bacterio disseccionant un motor que veig impossible que torni a muntar,.....com treballa aquest home! Sortim direcció a la Bolera xerrant però a bon ritmillo, suficient per arribar esbufegant a La Bolera després de creuar-nos amb una multitud de btteros amb llums que tornen cap a casa! Però si és l'hora de sortir!!? Són folls!

A la Bolera el Lopes acaba d'arribar. Enfilem per la riera amunt encesos amb el Matxete tirant, però fem un trio molt cohesionat. Les converses es veuen interrompudes per una fressa dins del bosc, aquí hi ha senglars per un tub! I aquests no munten motors. La pujada pel Boot's Hole és un espectacle musical de senglars, ens espien?

Singletrack, rocks, precipicis invisibles, branques, anem pujant a cop de ronyó fins arribar al tram de camí tartera, el Matxete em diu, apa fins al final, però el final està a tomápelkul i el meu motor es cala abans d'arribar-hi. Flanquegem pel camí que ens porta al Large Snout on sopem els bocates. El Lopes comenta que els seus clients metges estan fent el solitari perquè no els deixen operar els malalts mentre es fot un bokata trencant la dieta, i jo em dedico a fer alguna foto. Més val que no caiguem que com està el pati ens rescatarien el mes vinent!

Els núvols arriben i la boira està pujant desde el poble de Killthestone. Acabats de sopar i ara vé lo bo. Baixem per una canal singletrackera, amb pedretes, pedres i pedrots però molt ciclable. El Matxete està en la seva salsa i es fot de lloros intentant baixar per un lloc impossible, mentre els demés estem, més aviat ensalsats. Trencall a la dreta i baixem per un camí boscós entre alzines, esquerra, dreta, ara per on es va? Però com un miracle es va obrint cada cop que sembla la continuitat es veu compromesa. Trams rapids, lents, ens ho estem passant pipa, aquest singletrack és memorable! Arribem a Narrowspass, un lloc estretíssim entre dues roques on evidentment no es pot passar en bici, el Matxete s'hi llença, es contorsiona i el tio acaba passant per un espai que ni un paper de fumar. El camí segueix de vici i amb uns trams trialeros rocosos arribem al final, just a la riera, al costat de The cheap woman. Quina baixada més wapa i llarga!! Estix extasiat, si el Clua fos una dona l'hagués petonejat, però sent com és només li dic timidament que ha estat collonut!

Pugem el camí que es dirigeix cap a Can Peelers i baixem per la riera fins a casa. 00:30 a casa amb un somriure d'orella a orella i havent disfrutat com un nen. Cullons no saben el que es perden els que decideixin mirar la tele!!

Volta al Parc en BTT

Sortida estel.lar a les 8 per anar a fer la volta al parc.  Som 7 al principi i enfilem cap a Can Torres, amb un temps molt millor que el de la setmana passada. Fa sol i fresqueta i espero que l'encostipat que he patit durant tota la setmana no em limiti gaire. La sortida l'havien organitzat Tiet i Lapi però cap d'ells es presenta a la Q8 ja que el primer està encostipat i el Lapi de guardia. Som Cannondale, Antinick, Keika, Borles, Tabac i Lluís. Can Torres, baixada cap a Les Arenes i allí continuem Keika, Antinick, Cannondale i un servidor.  Anem a bon ritme fins a la Vall d'Horta i pugem cap a la casa d'Agramunt, ens desviem a esmorzar a sota del Castell de Pera, per error en la lecutra del track. Hem de tornar a baixar i remuntar altre cop pel camí correcte. En general, molta pista, algun sender i molt bona companyia. Arribats a la Casa de la Vall pugem per carretera fins a Estenalles i baixem per la riera fins a Terrassa. Els paisatges del cantó nord est de Sant Llorenç són un espectacle digne de veure, Al final 55 Km d'agradable mountain bike.