Sopar Qkero d'Estiu (això d'estiu és un dir)

Qk's en plena nit direcció a la hípica

Vinillo i riures!

Dijous passat vam fer el sopar de despedida d'estiu de les Qk's, ja que molts marxen de vacances avui!! A mi encara em queda una setmana de feina, però ja sembla que estigui aquí mateix!  Vam quedar a les 20:30, una mica més d'hora de l'habitual. Amunt cap al carril bici i pujada cap a l'entrada de la diagonal al mateix ritme de sempre. A tope i parem, a tope i parem. A aquestes hores del vespre i després del tute dels dos dies de reunió comercial em costa agafar el ritme d'esprints constants. Fa una temperatura perfecta, i el grup va força compenetrat. Som el Senglar, Lapi, Gispi, Frisach, Nicky, Antinick, Matxete, Qk d'Or, Lidl, Keika, Farell, Isma i un servidor. Un cop a la base de la diagonal, el Farell diu que ens ensenyarà una trialera nova que va descobrir amb la seva Seat Cupra. Deixem la diagonal a la dreta i seguim el camí cap a l'esquerra, al cap de dues corbes a l'esquerra surt una trialera espectacular. Tot són crits de joia i alegria a mida que els trams tècnics es van succeïnt, entre trams més ràpids i que es poden enllaçar a velocitat potser massa ràpida. La sorpresa és monumental, com pot ser que no coneguéssim encara aquesta trialera al costat de casa?  Això és com a mínim curiós i algún dels liders habituals hauria de revisar els seus mapes i no repetir tants camins, que llavors els bons no els descobrim!!  Algun dia hem de pujar-la aquesta trialera. Al cap d'uns minuts arribem a baix, a la riera del llac petit. Girem a l'esquerra i després de força esbarzers i túnels del terror arribem al camí que voreja el llac petit, fem alguna trialereta més i cap a la hípica on ens fotem les botes amb carn a la brasa, mongetes, vi i cervesa. Allà ens trobem el Capità que ha vingut en moto perquè té una feina que no se l'acaba i no ha pogut sortir en bici. Després de molta conya, molts riures, i alguns renecs agafem la bici i tornem cap a casa. Sense txubasquero fot una rasca que pela!!  Arribo a casa amb pell de gallina als braços!.  Dimarts encara sortiré.

Qk's dimarts i Malditas Motos diumenge

Aquesta setmana ha estat la setmana després de la gran visita al Plateau de Beille per veure el Tour de França, i la darrera setmana de la carrera en què Cadel Evans ha guanyat per fi un Tour. Ningú ho ha dit però és el primer guanyador del Tour que havia corregut amb èxit en mountain bike essent campió de la Copa del Món en el passat. Ha estat un triomf merescut d'un corredor que, tot i les seves grans actuacions, ha aconseguit pocs triomfs en el ciclisme. Aquest, probablement ho compensa tot.

Dimarts vaig sortir amb les Qk's, érem uns quants i manava el Lapi. Això vol dir que vam anar cap al Sanatori i transversalment cap a l'esquerra vam anar fins a la Plaça Catalunya pujant pel Senglar. Sortida fresqueta, curiosament al mes de juliol i on vaig poder felicitar el Quintana per les seves grans actuacions a la Transpyr on van fer segons de la primera meitat. Ja està inscrit a la Volta a la Cerdanya, jo probablement aniré a la Bicicims 2011 que implica menys temps, només un dia. Vam picar-nos una mica amb el Capità per fer pujar una mica les pulsacions. No vaig poder fer fotografies.


Diumenge, sortida amb el Pep i l'Enric Aguilar amb les Motos per anar a fer la Volta a Estenalles. Arribo a casa del Pep a les 7:30 sense massa ganes de canya perquè he dormit poc, després d'un dissabte intens amb els nens i amb sopar de cosins que fa que vagi a dormir més tard del què hauria volgut. Pugem cap a la Betzuca on al cap d'una estona van arribant les motos, amb rodes de carboni, depilats, fibrats i amb ganes de pals. Només sortir ataquen el Pedrero i un altre i els demés ens agafa amb els peus fora dels pedals. Arrenquem i amb el Pep sobretot anem fent relleus, però ells ens deixen la "tostada" i no volen passar a relleus, o sigui que no caçarem. A les Arenes ens cansem i deixem de tirar. Pujada al perro a sac i després més tranquils fins a Sant Llorenç on han parat els escapats. Seguim pujant cap als carros on fa aire de cara. Algun pal i un ritme infernal fan que a 50 m de dalt, em despenjo, també el Pep, l'Enric s'ha quedat abans. A relleus amb el Pep fins al Km 28 i baixada cap a Monistrol a roda seva, els cacem a baix. Fem el pla junts i llavors també a "palo limpio" fins al trencall de la carretera de Manresa. Allí ens despedim de les Motos i baixem cap a Navarcles comentant la jugada amb el Pep i l'Enric. Ens atrapen els Beltranes que faran una carrera pujant a Estenalles. Anem amb ells i ens escapem amb dos o tres a la baixada cap a sota de la Tatchera. Pugem la Tatchera a tope i passat aquest tram decideixo baixar el ritme i deixar-los marxar. M'ho agafaré amb més calma. Veig el Pep i l'Enric amb els Beltranes tota l'estona fins a Talamanca, on els Beltranes es paren. La carrera s'acabava allà!!!  Sortint de Talamanca amb l'Enric atrapem al Pep i anem pujant a bon ritme. M'estic recuperant i em trobo força bé. A 4 Km de dalt poso un ritme fort amb la idea d'anar-me'n sol fins dalt. Em trobo bé, pujo al 90-95% però tota l'estona sense defallir fins a dalt on arribo sol, amb el Pep a 30'' darrera i l'Enric a 1'00 aprox. que segons m'ha comentat ha sortit molt aquesta setmana  i nota el cansament. Estic satisfet, ens hem exprimit, i hem lluitat al màxim i deixar a Estenalles aquests dos màquines ciclistes ha estat un triomf per mi que no puc sortir tot el què voldria. Baixada amb parada a la Font de l'Olla que raja moltíssim i cap a casa. Arribo cansat després de no haver parat desde divendres a la tarda. Per cert, la Fondriest és una bici fantàstica, he pogut notar el contrast amb la Cannondale que vaig agafar per anar a Plateau de Beille, indescriptible les bones sensacions amb aquesta bici!!

Le Tour 2011 - Plateau de Beille!

Sortint d'Ax direcció Chioula, el Pere i l'Edi recorden sortides anteriors

Grup compacte durant els primers Km

Els representants dels Blacks: Òscar i Saperas per ordre

Primeres paelles de Col de Pradel: Pere, Vicenç i Oriol

L'Òscar des de dalt d'una doble paella a Col de Pradel

Col de Pradel, cadascú fa el que necessita per recuperar-se

El gran Pere Farriol coronant Col de Pradel (per cert vam arribar a l'esprint!!)

Pradel, al fons Andorra

El Capità coronant Pradel

El Capìtà full equip Specialized!!

Fotos i més fotos a Col de Pradel

Albert sortint del Congost baixant Pradel

Col des sept frères

Baixant Col de Marmare, al fons esquerra Plateau de Beille i a la dreta la carretera de les Corniches

L'Oriol baixant Marmare, la felicitat es palpa a l'ambien, aquestes carreteres són al.lucinants!

Què veniu??  baixant Marmare

Pedalant cap a Les Cabannes

La delegació andorrana en primer plà: Pere i Vicenç, Saperas i Albert en segon pla

Uff quina sort, hi ha un bar a dalt de Plateau de Beille!!

El líder de la Muntanya, fa calor aquí!!

Quan parla l'experiència tothom escolta atentament

Passa la caravana, com uns crios!!

Ens esperem al sol, a l'ombra hi ha les bicis, segons el Gendarme ha de ser així,!??

L'Oriol disfressat per veure si alguna hostessa d'aquestes el puja al cotxe

Vanendert, puja a sac!!

Tot el grup a Col de Pradel, estem guapos oi?

Gran dia ahir veient l'etapa del Tour de France 2011 a Plateau de Beille.  Vam sortir divendres al vespre amb l'Oriol, l'Edi, el Capità, l'Albert, i el Saperas cap a Llivia. Haviem prèviament llogat un apartament a l'aparthotel Les Corts. Arribem, busquem un restaurant i sopem un gran plat de pasta (el Capità es menja una amanida com sempre, amb enciam ja en té prou), carn (pollastre o braó segons el cas). Amb la panxa encara una mica plena anem a dormir. Ens llevem d'hora, a les 6:00 per esmorzar ràpidament i enfilar cap a Ax Les Thermes des d'on començarà la sortida planificada amb l'objectiu final de veure passar el Tour per Plateau de Beille. Arribem puntualment a Ax a les 8:00 del matí i ja veiem el Pere i el Vicenç que arriben, i també l'Òscar dels Blacks que havia quedat amb en Saperas.  Som 9 ciclistes que comencem a pujar el Col de Pradel.  Els primers km són suaus per la carretera de Chioula, llavors agafem la carretera del Pailheres i al cap de pocs km d'ascensió s'enfila pel cantó esquerra una carretera molt estreta que va al Col de Pradel. Aquí comença la part dura amb força trams per sobre del 10%, i puntes del 14%. El traçat amb varies paelles va per dintre d'un bosc i és preciós. Ràpidament sortim als prats verds plens de vaques que fan un escàndol amb els seus Muus diversos i variats. Coronem Pradel on trobem uns holandesos, i cadascú al seu ritme.  Fem les fotos de rigor i comencem a baixar cap a Niort de Sault. La baixada té força gravilla, és molt estreta (amb prou feines passa un cotxe), i per sort no ens trobem cap cotxe i només algun ciclista. Passem per poblets petits i per congostos estrets de roca fins arribar al començament de la pujada a 7frères que per aquest cantó té una carretera també molt estreta i secundaria. La carretera té molta gravilla en aquests moments i mentre ascendim el 7,5 Km de port al 6% de mitja avancem a un grup de catalans ciclistes que van a una marxeta exageradament lenta. El compact ha permès avui dia ritmes que abans eren impensable perquè amb un 39 a aquestes velocitats caus de la bici. El Pere comença a apretar una mica i acabem el port a bon ritme amb el Vicenç, el Pere, l'Oriol i un servidor. Esperem a la resta a 7 freres, l'Edi no tarda en arribar i posteriorment els demés. Baixem cap a Camurac i remuntem a bon ritme per la carretera de Chioula cap a Prades i cap al Col de Marmare. Agafem aigua i al Col de Marmare trobem un grup de ciclistes catalans molt nombrós, la gent de Freebike i d'altres. Després em diuen que hi havia l'Oriol Pujol que ha vingut a veure el Tour, suposo que com ambaixador de Catalunya!?  Ens llancem Marmara avall tot admirant les vistes espectaculars. Parem a una corba on es veu tot el traçat de la carretera que farem, la ruta des Corniches, espectacular. Des d'aquí ja es veu el traçat de Plateau de Beille amb autocaravanes que brillen amb el seu blanc immaculat. Està fent un temps impecable, bo i sense excessiva calor. Seguim tota la ruta des Corniches i fem el descens final cap a les Cabannes, una baixada espectacular que ens porta directament dins del poble. Són les 12:00 i el poble està en ebullició, anem ràpidament cap al principi del port on uns gendarmes ens diuen que hem de pujar a peu. Un d'ells li dona un cop a la roda de la bici del Pere, i aquest cabrejat, li diu que "la bici ni tocar-la", i comencen un diàleg curiós de crits l'un i l'altre per veure qui és més fort. En qualsevol moment un mossegarà l'altre, sort que al final continuem i el gendarme no deté el Pere. La veritat és que és patètic que en una festa del ciclisme com és el Tour, no et deixin pujar sobre la bici l'últim port del dia. TOTS els ciclistes que passen es caguen amb els gendarmes que per més INRI són super mal educats i et tracten com si fóssis un delincuent. Volen evitar accidents amb la gent que puja a peu, però això és una cursa ciclista, o una marató??? Al cap de pocs metres ja som altre cop sobre la bici i comencem a pujar sense gaire problemes. Plateau de Beille és un port monumental, pendent elevada i mantinguda sense quasi cap descans i durant 16 Km.  Vaig pujant amb el Vicenç però la meva manca de fons comença a passar-me factura. Foto el 27 i al meu ritme, suant com un porc i a 180 ppm. Fa calor, no brutal però en aquestes condicions sembla un forn. No passa aire. Després de massa minuts a més de 180 i sense poder recuperar decideixo parar per fer baixar les revolucions. M'atrapa l'Oriol per darrera, s'espera amb mi i anem tirant cadascú al seu ritme. A 4 km de dalt els gendarmes ens obliguen a abandonar. Per sort hi ha un bar i ens llancem com posseïts a comprar entrepans, i begudes. Em bec 2 llaunes de Coca Cola, dues cerveses i menjo un entrepà de butifarra. Un cop menjats baixem fins una mica més avall a veure passar la caravana publicitaria. Déu n'hi do lo llarga que és aquest any. Ens tiren samarretes, els fuets tradicionals, ampolles d'aigua, un espectacle molt típic del Tour i divertit. Ha arribat el moment, el Pep ens va informant puntualment de la situació de la cursa per SMS, gràcies Pep! Ens va molt bé perquè sino no t'enteres de res.  Passa el Vanendert escapat i darrera tots els favorits amb el Voeckler que se'ls mira com dient, si ningú ataca, ho faig jo!!  Un espectacle una mica penós amb tots els favorits cagats de por i un Contador amb una mala cara que fa encara més incomprensible que l'Andy Schleck no l'ataqui.  L'Evans amb la cara una mica desencaixada i el Basso como pedro por su casa. Una mica més avall el Cunego que fa la goma. No ho veiem però finalment ataca el Samuel per fer segon davant de la gran sorpresa d'aquest any, el Vanendert. S'ha acabat, baixada perillosa, entre bicis, gent a peu, per sort la policia para els cotxes i podem arribar a baix relativament rapid. Carretera nacional i a més de 40 km/h ens fotem a pals i relleus, per l'esquerra o la dreta de la columna de cotxes i arribem a Ax en un tres i no res i patint com uns condemnats, però ens ho passem molt bé.  115 Km i 3100 metres de desnivell positiu. La sortida més llarga i amb més desnivell d'aquest any. He trobat a faltar entrenament més específic per aquestes sortides de tant desnivell, pero ha anat molt bé, he disfrutat com un "enano", i ara a esperar què passa als Alps!

Matinal amb Quick!

Feia temps que no sortiem amb l'Enric i ahir a les 6:30 vam anar a fer una ruta clàssica, de les millors que es poden fer en aquest país, hello kitty de pujada, baixada a les Arenes, pujada pel tieso, i baixada a sac per hello kitty. Un dia immillorable, sol, primeres hores del matí, bona companyia, bon ritme i singletracks de qualitat. A les 9:30 a casa. L'estiu és agotador, els dies són llarguissims,..........però val la pena.  Les imatges valen més que mil paraules!

Qk's en petit comitè i a plena llum del sol

Ahir al vespre hi va haver un "desmadre" Qkero, uns van sortir a les 19h i uns altres a les 21h.  Jo volia sortir a les 21h però per circumstàncies d'aquelles que només es donen un cop a l'any vaig poder sortir a les 19h a plena llum del dia amb el Keika, Lapi i Mad.  Quan estàs acostumat a sortir de nit, i surts de dia, veus els camins força estranys i diferents, moltes vegades més difícils perquè veus els precipicis, les pedres, etc....veus tantes coses que enlluerna!!  El Keika estrenava GPS i volia de totes totes seguir la línia d'una ruta que havíem fet amb les Qk's fa temps i que tenia gravada el Lapi. No va veure cap camí, només el GPS. Sortim de la BP direcció a la riera del Sanatori, per l'esquerra, no per la dreta, no el track va pel mig. A cada trencall hi ha dubtes doncs el Keika s'hi ha d'acabar d'acostumar. És curiós això de dubtar i equivocar-se al costat de casa, i sobretot anant amb el Lapi.  Enfilem cap a Matadepera, mentre comentem les mil meravelles que són les bicicletes americanes de la marca PIVOT.  El Mad i el Lapi volen mirar-se-les per veure si se'n compren una. A mi també m'agradaria valorar-ho però sempre tinc el dubte de si m'adaptaria a una bicicleta de 140 mm amb postura més relaxada, ja que sempre he sigut un "rally man" i estic acostumat a anar estirat sobre la bicicleta, fet que perquè no dir-ho m'ajuda a evitar problemes d'esquena.  Quan tens un disc fotut, és millor anar estirat amb la columna paral.lela al terra que no perpendicular, ja que quan vas perpendicular tots els sotracs te l'aixafen irremeiablement, però està clar que els 140 o 150 mm de l'amortidor potser ho compensen. Hauré de provar una PIVOT algun dia. Passem per la Tartrana i cap al antic circuit, anem a buscar la Pájara per acabar baixant fins a la Pedrera.  Allí dubtem però remuntem amunt altre cop fins la pájara i enfilem el camí que puja cap a Sant Feliu.  A mig camí, diuen que hi ha una trialera brutal i super llarga que torna a baixar cap a baix de la pedrera. Comencem la trialera, i després de un arbre tombat i uns esbarzers arribem a un camí ample que ens torna a alta velocitat cap a l'entrada de la pedrera a la Ctra de Castellar. La trialera tenia 50 metres,......Tornem per carretera a tota pastilla perquè el Mad i el Lapi es queden a la segona sessió i sortiran amb els de les 21:00.  Jo cap a casa a sopar un bon bol de gaspatxo i seitons fregits, una delikatessen. Més tard, veient l'arribada del Tour em quedo adormit al sofà però em desperto just a temps per veure els darrers Km, el Boasson Hagen, un tros de Viking guanya el seu primer esprint al Tour, segur que en vindran més, té una cara de nen que li canviaries els bolquers. Felicitats!

Sortida a Collbató amb Colla París

Feia dies que no sortia amb la Colla, últimament i degut a poca disponibilitat horaria per part meva no puc sortir amb ells gaire sovint, i tampoc amb la tranquilitat que seria desitjable, tot el meu horari està una mica estressat. Em dedico a llevar-me quan surt el sol i a tornar el més d'hora possible a casa. Avui a les 7h he sortit de casa, pels carrers de Terrassa gent ressacosa de la nit del dissabte de Festa Major, cap d'ells ha anat a dormir, ningú que s'acabi de llevar com jo. Pujo cap al coll de l'Obac i em trobo el Ramón que baixa cap a Terrassa., segueixo amunt. Acabo de coronar, i cap avall per arribar a temps a les 8h a la Renfe, hora en què han quedat la Colla París.  Arribo a temps i quan arriba tothom sortim direcció Ullastrell a marxeta suau tot comentant el 1:20 minuts que va perdre ahir el Contador a la primera etapa del Tour per una caiguda massiva a 8 Km de l'arribada que el va deixar tallat. Serà un Tour emocionant a partir d'ara, segur!! Baixem al Llobregat i remuntem cap a Olesa i Colonia Sedó amunt fins a Esparreguera. Aquí el Ferran intenta estirar el grup amb algunes queixes però és que aquesta carretera sembla una carretera d'aquestes del Giro d'Italia, estreta, revirada, en pujada, ...vaja que esvera a qualsevol.  (a qualsevol que sigui ciclista evidentment). Esparreguera i parem a Collbató a menjar una mica. La humitat és molt elevada i ja es veuen alguns núvols, suem i suem a dojo. Després dels 15' de parada baixem cap a Monistrol de Montserrat deixant-nos caure, i al principi de Montserrat veig que el temps se m'està tirant a sobre. Em despedeixo i decideixo pujar a tot el què pugui.  Avui no vaig especialment fàcil, però apreto i vaig avançant altres ciclistes. Arribo al trencall de la Calsina bastant al límit i començo a baixar cap a Sant Cristòfol.  Una gota, dues, tres, pata pam, es posa a ploure i això que no ho semblava. Plou uns escassos cinc minuts aigua amb fang, quina putada haver de netejar la bici només per això.  Quan arribo a la carretera de Marganell ja ha parat però està molt mullat. Cap a Castellbell pujo l'Obac a un bon ritme sense abusar de desarrollo per evitar mal al genoll, ara torna a fer sol, però la baixada cap a Terrassa torna a estar mullada. Precaucions i arribo a casa a les 11:15 després de 99 Km i 1840 metres de d+ en 3h 40'.  Ara a cel.lebrar els 6 anys que cumpleix avui el Guillem, en diumenge de Festa major exactament com l'any 2005 quan va néixer, o el 1973 quan vaig néixer jo també en diumenge de Festa Major.  No entenc com mai m'ha arribat a interessar gaire la Festa major de Terrassa, serà algun tipus de rebuig piscològic,.....o bé que està més dedicada als barris que al centre,.......en fi, fins aviat.

El Nan Roig, BTT nocturna

Nicky, Ironman, Sanitariu al fons amb el Senglar de paisà

Pujant cap a la Bolera, encara hi ha llum

Capità suat

Bikequake 

Nicky

Keika en plè esforç en ascensió

Sanitariu pujant sobrat

Matxete avorrit, quan tornem a fer una trialera?

Un sopar boníssim

Ens partim de riure, a les fosques!

Si, si ara que heu vist el flash us poseu serios!

Dissimulant

Ironman al atac!

Ahir dijous vaig sortir amb les Qk's en BTT per anar a sopar a la muntanya mirant les estrelles. Nit estrellada, no massa calurosa que ens va permetre refrescar-nos durant les baixades i superar l'excés de calor diürn d'aquests dies. Erem Keika, Sanitariu, Nicky, Matxete, Lidl, Capità, Ironman, i un servidor. El terreny està ja molt polsegós després de només 2 setmanes sense ploure, l'estiu ja és aquí.  Vaig poder corroborar la cara de felicitat de l'Ironman després de la carrera de la seva vida a Niça aquest darrer cap de setmana, anava tranquil com qui ja ha fet tota la feina que havia de fer. Jornada divertida amb ascensió per la riera i pujada cap a l'Obac per anar a buscar el Nan Roig que ens fes de guia pel sopar. El vam trobar al lloc de sempre després d'una trialera molt pedregosa però molt divertida, d'aquelles que no pots anar a poc a poc perquè sinó els blocs de pedra et paren o et fan saltar per davant. El Matxete la va baixar sense ni mirar-se-la, els demés ens la vam mirar però també vam baixar com uns campions. Sopars variats entre la pasta del Nicky, les carmanyoles del Sanitariu i els bocates infinits del Matxete, tot un ventall d'opcions per treure el ventre de pena. Les converses van girar sobre els temes de sempre, el Nicky va comentar que ja fa molts anys que fan Gran Hermano a la Tele i així vam anar derivant cap a programes del mateix calibre com Operación Triumfo, moment en el que van aparèixer confessions d'algunes Qk's que demostren la seva anterior implicació emocional amb aquest programa, que no penso transcriure aquí en aquestes línies, el que ho vulgui saber que s'aguanti, haver vingut ahir.  També vam comentar el misteri de l'any, de què coi treballa el Mad?  o que la Cameron segueix essent un estandard insuperable i insubstituïble per a les Qk's.  Es va parlar de la voluptuositat de l'Scarlett i algú va dir que la Charlize Teron és la que està més de moda.  La veritat és que jo creia que ja estava una mica granadeta.  Un cop sopats, avall generant molta polseguera cap a la riera i cap a casa.  A les 00:30 a casa amb uns 30 km de recorregut i uns 600 metres de desnivell (per confirmar). Per cert, avui faig 38 anys, un més que l'any passat!