Le Tour 2011 - Plateau de Beille!

Sortint d'Ax direcció Chioula, el Pere i l'Edi recorden sortides anteriors

Grup compacte durant els primers Km

Els representants dels Blacks: Òscar i Saperas per ordre

Primeres paelles de Col de Pradel: Pere, Vicenç i Oriol

L'Òscar des de dalt d'una doble paella a Col de Pradel

Col de Pradel, cadascú fa el que necessita per recuperar-se

El gran Pere Farriol coronant Col de Pradel (per cert vam arribar a l'esprint!!)

Pradel, al fons Andorra

El Capità coronant Pradel

El Capìtà full equip Specialized!!

Fotos i més fotos a Col de Pradel

Albert sortint del Congost baixant Pradel

Col des sept frères

Baixant Col de Marmare, al fons esquerra Plateau de Beille i a la dreta la carretera de les Corniches

L'Oriol baixant Marmare, la felicitat es palpa a l'ambien, aquestes carreteres són al.lucinants!

Què veniu??  baixant Marmare

Pedalant cap a Les Cabannes

La delegació andorrana en primer plà: Pere i Vicenç, Saperas i Albert en segon pla

Uff quina sort, hi ha un bar a dalt de Plateau de Beille!!

El líder de la Muntanya, fa calor aquí!!

Quan parla l'experiència tothom escolta atentament

Passa la caravana, com uns crios!!

Ens esperem al sol, a l'ombra hi ha les bicis, segons el Gendarme ha de ser així,!??

L'Oriol disfressat per veure si alguna hostessa d'aquestes el puja al cotxe

Vanendert, puja a sac!!

Tot el grup a Col de Pradel, estem guapos oi?

Gran dia ahir veient l'etapa del Tour de France 2011 a Plateau de Beille.  Vam sortir divendres al vespre amb l'Oriol, l'Edi, el Capità, l'Albert, i el Saperas cap a Llivia. Haviem prèviament llogat un apartament a l'aparthotel Les Corts. Arribem, busquem un restaurant i sopem un gran plat de pasta (el Capità es menja una amanida com sempre, amb enciam ja en té prou), carn (pollastre o braó segons el cas). Amb la panxa encara una mica plena anem a dormir. Ens llevem d'hora, a les 6:00 per esmorzar ràpidament i enfilar cap a Ax Les Thermes des d'on començarà la sortida planificada amb l'objectiu final de veure passar el Tour per Plateau de Beille. Arribem puntualment a Ax a les 8:00 del matí i ja veiem el Pere i el Vicenç que arriben, i també l'Òscar dels Blacks que havia quedat amb en Saperas.  Som 9 ciclistes que comencem a pujar el Col de Pradel.  Els primers km són suaus per la carretera de Chioula, llavors agafem la carretera del Pailheres i al cap de pocs km d'ascensió s'enfila pel cantó esquerra una carretera molt estreta que va al Col de Pradel. Aquí comença la part dura amb força trams per sobre del 10%, i puntes del 14%. El traçat amb varies paelles va per dintre d'un bosc i és preciós. Ràpidament sortim als prats verds plens de vaques que fan un escàndol amb els seus Muus diversos i variats. Coronem Pradel on trobem uns holandesos, i cadascú al seu ritme.  Fem les fotos de rigor i comencem a baixar cap a Niort de Sault. La baixada té força gravilla, és molt estreta (amb prou feines passa un cotxe), i per sort no ens trobem cap cotxe i només algun ciclista. Passem per poblets petits i per congostos estrets de roca fins arribar al començament de la pujada a 7frères que per aquest cantó té una carretera també molt estreta i secundaria. La carretera té molta gravilla en aquests moments i mentre ascendim el 7,5 Km de port al 6% de mitja avancem a un grup de catalans ciclistes que van a una marxeta exageradament lenta. El compact ha permès avui dia ritmes que abans eren impensable perquè amb un 39 a aquestes velocitats caus de la bici. El Pere comença a apretar una mica i acabem el port a bon ritme amb el Vicenç, el Pere, l'Oriol i un servidor. Esperem a la resta a 7 freres, l'Edi no tarda en arribar i posteriorment els demés. Baixem cap a Camurac i remuntem a bon ritme per la carretera de Chioula cap a Prades i cap al Col de Marmare. Agafem aigua i al Col de Marmare trobem un grup de ciclistes catalans molt nombrós, la gent de Freebike i d'altres. Després em diuen que hi havia l'Oriol Pujol que ha vingut a veure el Tour, suposo que com ambaixador de Catalunya!?  Ens llancem Marmara avall tot admirant les vistes espectaculars. Parem a una corba on es veu tot el traçat de la carretera que farem, la ruta des Corniches, espectacular. Des d'aquí ja es veu el traçat de Plateau de Beille amb autocaravanes que brillen amb el seu blanc immaculat. Està fent un temps impecable, bo i sense excessiva calor. Seguim tota la ruta des Corniches i fem el descens final cap a les Cabannes, una baixada espectacular que ens porta directament dins del poble. Són les 12:00 i el poble està en ebullició, anem ràpidament cap al principi del port on uns gendarmes ens diuen que hem de pujar a peu. Un d'ells li dona un cop a la roda de la bici del Pere, i aquest cabrejat, li diu que "la bici ni tocar-la", i comencen un diàleg curiós de crits l'un i l'altre per veure qui és més fort. En qualsevol moment un mossegarà l'altre, sort que al final continuem i el gendarme no deté el Pere. La veritat és que és patètic que en una festa del ciclisme com és el Tour, no et deixin pujar sobre la bici l'últim port del dia. TOTS els ciclistes que passen es caguen amb els gendarmes que per més INRI són super mal educats i et tracten com si fóssis un delincuent. Volen evitar accidents amb la gent que puja a peu, però això és una cursa ciclista, o una marató??? Al cap de pocs metres ja som altre cop sobre la bici i comencem a pujar sense gaire problemes. Plateau de Beille és un port monumental, pendent elevada i mantinguda sense quasi cap descans i durant 16 Km.  Vaig pujant amb el Vicenç però la meva manca de fons comença a passar-me factura. Foto el 27 i al meu ritme, suant com un porc i a 180 ppm. Fa calor, no brutal però en aquestes condicions sembla un forn. No passa aire. Després de massa minuts a més de 180 i sense poder recuperar decideixo parar per fer baixar les revolucions. M'atrapa l'Oriol per darrera, s'espera amb mi i anem tirant cadascú al seu ritme. A 4 km de dalt els gendarmes ens obliguen a abandonar. Per sort hi ha un bar i ens llancem com posseïts a comprar entrepans, i begudes. Em bec 2 llaunes de Coca Cola, dues cerveses i menjo un entrepà de butifarra. Un cop menjats baixem fins una mica més avall a veure passar la caravana publicitaria. Déu n'hi do lo llarga que és aquest any. Ens tiren samarretes, els fuets tradicionals, ampolles d'aigua, un espectacle molt típic del Tour i divertit. Ha arribat el moment, el Pep ens va informant puntualment de la situació de la cursa per SMS, gràcies Pep! Ens va molt bé perquè sino no t'enteres de res.  Passa el Vanendert escapat i darrera tots els favorits amb el Voeckler que se'ls mira com dient, si ningú ataca, ho faig jo!!  Un espectacle una mica penós amb tots els favorits cagats de por i un Contador amb una mala cara que fa encara més incomprensible que l'Andy Schleck no l'ataqui.  L'Evans amb la cara una mica desencaixada i el Basso como pedro por su casa. Una mica més avall el Cunego que fa la goma. No ho veiem però finalment ataca el Samuel per fer segon davant de la gran sorpresa d'aquest any, el Vanendert. S'ha acabat, baixada perillosa, entre bicis, gent a peu, per sort la policia para els cotxes i podem arribar a baix relativament rapid. Carretera nacional i a més de 40 km/h ens fotem a pals i relleus, per l'esquerra o la dreta de la columna de cotxes i arribem a Ax en un tres i no res i patint com uns condemnats, però ens ho passem molt bé.  115 Km i 3100 metres de desnivell positiu. La sortida més llarga i amb més desnivell d'aquest any. He trobat a faltar entrenament més específic per aquestes sortides de tant desnivell, pero ha anat molt bé, he disfrutat com un "enano", i ara a esperar què passa als Alps!