Ahir al vespre hi va haver un "desmadre" Qkero, uns van sortir a les 19h i uns altres a les 21h. Jo volia sortir a les 21h però per circumstàncies d'aquelles que només es donen un cop a l'any vaig poder sortir a les 19h a plena llum del dia amb el Keika, Lapi i Mad. Quan estàs acostumat a sortir de nit, i surts de dia, veus els camins força estranys i diferents, moltes vegades més difícils perquè veus els precipicis, les pedres, etc....veus tantes coses que enlluerna!! El Keika estrenava GPS i volia de totes totes seguir la línia d'una ruta que havíem fet amb les Qk's fa temps i que tenia gravada el Lapi. No va veure cap camí, només el GPS. Sortim de la BP direcció a la riera del Sanatori, per l'esquerra, no per la dreta, no el track va pel mig. A cada trencall hi ha dubtes doncs el Keika s'hi ha d'acabar d'acostumar. És curiós això de dubtar i equivocar-se al costat de casa, i sobretot anant amb el Lapi. Enfilem cap a Matadepera, mentre comentem les mil meravelles que són les bicicletes americanes de la marca PIVOT. El Mad i el Lapi volen mirar-se-les per veure si se'n compren una. A mi també m'agradaria valorar-ho però sempre tinc el dubte de si m'adaptaria a una bicicleta de 140 mm amb postura més relaxada, ja que sempre he sigut un "rally man" i estic acostumat a anar estirat sobre la bicicleta, fet que perquè no dir-ho m'ajuda a evitar problemes d'esquena. Quan tens un disc fotut, és millor anar estirat amb la columna paral.lela al terra que no perpendicular, ja que quan vas perpendicular tots els sotracs te l'aixafen irremeiablement, però està clar que els 140 o 150 mm de l'amortidor potser ho compensen. Hauré de provar una PIVOT algun dia. Passem per la Tartrana i cap al antic circuit, anem a buscar la Pájara per acabar baixant fins a la Pedrera. Allí dubtem però remuntem amunt altre cop fins la pájara i enfilem el camí que puja cap a Sant Feliu. A mig camí, diuen que hi ha una trialera brutal i super llarga que torna a baixar cap a baix de la pedrera. Comencem la trialera, i després de un arbre tombat i uns esbarzers arribem a un camí ample que ens torna a alta velocitat cap a l'entrada de la pedrera a la Ctra de Castellar. La trialera tenia 50 metres,......Tornem per carretera a tota pastilla perquè el Mad i el Lapi es queden a la segona sessió i sortiran amb els de les 21:00. Jo cap a casa a sopar un bon bol de gaspatxo i seitons fregits, una delikatessen. Més tard, veient l'arribada del Tour em quedo adormit al sofà però em desperto just a temps per veure els darrers Km, el Boasson Hagen, un tros de Viking guanya el seu primer esprint al Tour, segur que en vindran més, té una cara de nen que li canviaries els bolquers. Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada