Aquesta setmana ha estat la setmana després de la gran visita al Plateau de Beille per veure el Tour de França, i la darrera setmana de la carrera en què Cadel Evans ha guanyat per fi un Tour. Ningú ho ha dit però és el primer guanyador del Tour que havia corregut amb èxit en mountain bike essent campió de la Copa del Món en el passat. Ha estat un triomf merescut d'un corredor que, tot i les seves grans actuacions, ha aconseguit pocs triomfs en el ciclisme. Aquest, probablement ho compensa tot.
Dimarts vaig sortir amb les Qk's, érem uns quants i manava el Lapi. Això vol dir que vam anar cap al Sanatori i transversalment cap a l'esquerra vam anar fins a la Plaça Catalunya pujant pel Senglar. Sortida fresqueta, curiosament al mes de juliol i on vaig poder felicitar el Quintana per les seves grans actuacions a la Transpyr on van fer segons de la primera meitat. Ja està inscrit a la Volta a la Cerdanya, jo probablement aniré a la Bicicims 2011 que implica menys temps, només un dia. Vam picar-nos una mica amb el Capità per fer pujar una mica les pulsacions. No vaig poder fer fotografies.
Diumenge, sortida amb el Pep i l'Enric Aguilar amb les Motos per anar a fer la Volta a Estenalles. Arribo a casa del Pep a les 7:30 sense massa ganes de canya perquè he dormit poc, després d'un dissabte intens amb els nens i amb sopar de cosins que fa que vagi a dormir més tard del què hauria volgut. Pugem cap a la Betzuca on al cap d'una estona van arribant les motos, amb rodes de carboni, depilats, fibrats i amb ganes de pals. Només sortir ataquen el Pedrero i un altre i els demés ens agafa amb els peus fora dels pedals. Arrenquem i amb el Pep sobretot anem fent relleus, però ells ens deixen la "tostada" i no volen passar a relleus, o sigui que no caçarem. A les Arenes ens cansem i deixem de tirar. Pujada al perro a sac i després més tranquils fins a Sant Llorenç on han parat els escapats. Seguim pujant cap als carros on fa aire de cara. Algun pal i un ritme infernal fan que a 50 m de dalt, em despenjo, també el Pep, l'Enric s'ha quedat abans. A relleus amb el Pep fins al Km 28 i baixada cap a Monistrol a roda seva, els cacem a baix. Fem el pla junts i llavors també a "palo limpio" fins al trencall de la carretera de Manresa. Allí ens despedim de les Motos i baixem cap a Navarcles comentant la jugada amb el Pep i l'Enric. Ens atrapen els Beltranes que faran una carrera pujant a Estenalles. Anem amb ells i ens escapem amb dos o tres a la baixada cap a sota de la Tatchera. Pugem la Tatchera a tope i passat aquest tram decideixo baixar el ritme i deixar-los marxar. M'ho agafaré amb més calma. Veig el Pep i l'Enric amb els Beltranes tota l'estona fins a Talamanca, on els Beltranes es paren. La carrera s'acabava allà!!! Sortint de Talamanca amb l'Enric atrapem al Pep i anem pujant a bon ritme. M'estic recuperant i em trobo força bé. A 4 Km de dalt poso un ritme fort amb la idea d'anar-me'n sol fins dalt. Em trobo bé, pujo al 90-95% però tota l'estona sense defallir fins a dalt on arribo sol, amb el Pep a 30'' darrera i l'Enric a 1'00 aprox. que segons m'ha comentat ha sortit molt aquesta setmana i nota el cansament. Estic satisfet, ens hem exprimit, i hem lluitat al màxim i deixar a Estenalles aquests dos màquines ciclistes ha estat un triomf per mi que no puc sortir tot el què voldria. Baixada amb parada a la Font de l'Olla que raja moltíssim i cap a casa. Arribo cansat després de no haver parat desde divendres a la tarda. Per cert, la Fondriest és una bici fantàstica, he pogut notar el contrast amb la Cannondale que vaig agafar per anar a Plateau de Beille, indescriptible les bones sensacions amb aquesta bici!!
Dimarts vaig sortir amb les Qk's, érem uns quants i manava el Lapi. Això vol dir que vam anar cap al Sanatori i transversalment cap a l'esquerra vam anar fins a la Plaça Catalunya pujant pel Senglar. Sortida fresqueta, curiosament al mes de juliol i on vaig poder felicitar el Quintana per les seves grans actuacions a la Transpyr on van fer segons de la primera meitat. Ja està inscrit a la Volta a la Cerdanya, jo probablement aniré a la Bicicims 2011 que implica menys temps, només un dia. Vam picar-nos una mica amb el Capità per fer pujar una mica les pulsacions. No vaig poder fer fotografies.
Diumenge, sortida amb el Pep i l'Enric Aguilar amb les Motos per anar a fer la Volta a Estenalles. Arribo a casa del Pep a les 7:30 sense massa ganes de canya perquè he dormit poc, després d'un dissabte intens amb els nens i amb sopar de cosins que fa que vagi a dormir més tard del què hauria volgut. Pugem cap a la Betzuca on al cap d'una estona van arribant les motos, amb rodes de carboni, depilats, fibrats i amb ganes de pals. Només sortir ataquen el Pedrero i un altre i els demés ens agafa amb els peus fora dels pedals. Arrenquem i amb el Pep sobretot anem fent relleus, però ells ens deixen la "tostada" i no volen passar a relleus, o sigui que no caçarem. A les Arenes ens cansem i deixem de tirar. Pujada al perro a sac i després més tranquils fins a Sant Llorenç on han parat els escapats. Seguim pujant cap als carros on fa aire de cara. Algun pal i un ritme infernal fan que a 50 m de dalt, em despenjo, també el Pep, l'Enric s'ha quedat abans. A relleus amb el Pep fins al Km 28 i baixada cap a Monistrol a roda seva, els cacem a baix. Fem el pla junts i llavors també a "palo limpio" fins al trencall de la carretera de Manresa. Allí ens despedim de les Motos i baixem cap a Navarcles comentant la jugada amb el Pep i l'Enric. Ens atrapen els Beltranes que faran una carrera pujant a Estenalles. Anem amb ells i ens escapem amb dos o tres a la baixada cap a sota de la Tatchera. Pugem la Tatchera a tope i passat aquest tram decideixo baixar el ritme i deixar-los marxar. M'ho agafaré amb més calma. Veig el Pep i l'Enric amb els Beltranes tota l'estona fins a Talamanca, on els Beltranes es paren. La carrera s'acabava allà!!! Sortint de Talamanca amb l'Enric atrapem al Pep i anem pujant a bon ritme. M'estic recuperant i em trobo força bé. A 4 Km de dalt poso un ritme fort amb la idea d'anar-me'n sol fins dalt. Em trobo bé, pujo al 90-95% però tota l'estona sense defallir fins a dalt on arribo sol, amb el Pep a 30'' darrera i l'Enric a 1'00 aprox. que segons m'ha comentat ha sortit molt aquesta setmana i nota el cansament. Estic satisfet, ens hem exprimit, i hem lluitat al màxim i deixar a Estenalles aquests dos màquines ciclistes ha estat un triomf per mi que no puc sortir tot el què voldria. Baixada amb parada a la Font de l'Olla que raja moltíssim i cap a casa. Arribo cansat després de no haver parat desde divendres a la tarda. Per cert, la Fondriest és una bici fantàstica, he pogut notar el contrast amb la Cannondale que vaig agafar per anar a Plateau de Beille, indescriptible les bones sensacions amb aquesta bici!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada