NINER R.I.P. 9 - 29er first impressions

Niner R.I.P. 9  (vol dir Ride In Peace, no el què sembla!)

Pedal Damn It!!  Aquests yankees o s'animen amb aquestes frases o els fa mandra pedalar. Genial

Per primer cop he pogut probar una mountain bike de roda de 29 polzades. Us explicaré les meves sensacions després de 23 anys sobre bicis de 26 ".  La bici en qüestió és una bici d'estil Enduro o All Mountain amb 120 mm de recorregut davant i darrera i quadre d'alumini. És tan grossa que quan entro amb ella a l'ascensor m'haig d'ajupir, hi cap de miracle!! 

He fet una mica de tot, pista ampla, estreta, ràpida, recta, virada, amb pedres, sense, trialeres de pujada, de baixada, tot fent voltes per la Serra de l'Obac.

Us resumiré les sensacions des de les més importants a les més superficials. Per començar, la bici es nota molt diferent, menys nerviosa, i més tranquila. La sensació és d'anar per sobre de les vies. Agafa les corbes com si anés sobre vies. No patina ni per casualitat en pistes i camins ràpids revirats pots plegar tan com vulguis, i sovint el limitant és que la traçada ha de ser molt bona, ja que la rectificació és més complicada que amb una 26". He tingut una sensació similar a quan vaig probar per primer cop uns esquis carving. Tombes, tombes i l'únic que trobes és adherència.  L'angle de gir és sempre més obert i això s'ha de tenir en compte.  A la primera corba ràpida m'he sortit del camí perquè m'ha fet por plegar tant com era necessari per passar-la a la velocitat que anava. Amb aquestes bicis vas molt ràpid, les pedres es noten menys, els sotracs menys, els graons encara menys, i arribes a les corbes i com que l'angle de gir és força gran has de plegar molt. Podries agafar la corba a la velocitat que arribes però no veus prou tros de la sortida de la corba com per plegar de forma tan extrema i a aquella velocitat, si t'equivoques de traçada,.... El més prudent és disminuir una mica la velocitat i entrar a una velocitat més moderada que et permeti preveure la sortida de la corba. Perquè si no plegues bé te'n vas fora.

Trialeres de pujada:  aquesta bici no pot estar parada, l'has de fer circular a bon ritme, i si ho fas així, puges per on sigui. El problema arriba quan vas lent, els equilibris a velocitat lenta amb la roda tan gran de davant són més complicats (sobretot sense estar-hi acostumat), i sobretot la bici és molt llarga. Pujant la Diagonal notava que pujava molt fàcil per tot arreu, menys quan arribava a un tros difícil on em patinava una mica de darrera i costava apretar de ronyons de tan llarga que és la bici, ja que llavors la roda grossa de davant no té pes. Però la forma de fer-ho és pujar directe amunt sense pensar-s'ho, tenint molt clara la traçada, i amb el cul al sillin. Fent-ho així, per la Diagonal aquesta bici va millor que una 26"

Trialeres de baixada:  s'ho menja tot, però has d'anar molt fi.  Qualsevol pedra que et faci canviar la trajectoria o quan et patina de davant, la rectificació és sempre més complicada que amb una bici de 26". De totes maneres es poden baixar sense problemes.

En definitiva, una bici que pot fer el mateix que una 26", però que s'adapta millor per tot el que no siguin trialeres amb graons. Si et quedes parat pujant una trialera, no arrenques. De totes maneres, aquestes trialeres amb graons també es fan.

Les sensacions finals que m'han quedat han estat de seguretat, és molt segura, de que va per "rails", i de que no és ni de bon tros tan juganera com una 26".  Físicament et pot exprémer fins al límit sense que te n'adonis però no tens les sensacions de la 26" de que aquí quasi em surto del camí, allà quasi salto per davant, etc... 
Demà més.

Video de la Volta al Parc de diumenge passat

Gran video de Muffin Productions de la Volta al Parc de l'altre dia. La Gopro és una eina fantàstica!
I el Mad un editor de primera!

Arriba la Fresca!

Fresqueta avui a les 7:30 a Terrassa, 9ºC, que més tard i més amunt s'han convertit en 4ºC.  Hem disfrutat d'una matinal l'Albert a molt bon ritme. Hem fet sobretot senders estrets més o menys tècnics, pujant per la riera fins al Coll i baixant per la Font of the Pole, Ice's Pool i diagonal.  Molt bona companyia en un dia fred, humit i amb boires a les valls que deixaven un paisatge espectacular. Les fotografies parlen per elles mateixes. Hem estat comentant molts temes durant la sortida, un d'ells si les 29 s'acabaran imposant o no. Espero poder provar-ne una aquesta setmana que comença! Un autèntic plaer de matinal en una immillorable companyia!

Volta al Parc amb Qk's

Sortida a les 7:30 per anar a fer la Volta al Parc en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Plè al 15 de mega-cracks: Keika, Antinick, Nicky, Capità, Cannondale,  Sendu, Ironman i no hi podia faltar el Mad amb la Gopro.  Sortim de la BP i passem a buscar a l'Albert Blanc per Matadepera. Enfilem cap a Can Torres a bon ritme, quina pujada més "pestosa", sempre es fa dura suposo que perquè és la primera i sembla un camí fàcil però s'enganxa,.....Seguim sense gaire pausa cap a Les Arenes, baixada ràpida i sender molt maco fins a la Riera de les Arenes.Pugem la pista que ens portarà cap a la Vall d'Horta, sender cap a Agramunt i anem fent la volta tradicional fins a la casa de la Vall. Baixada a Mura per un sender fantàstic on carreguem aigua. La pujada cap al Puig de la Balma i direcció Sot de l'Infern. Allí baixant l'Albert ha patit una caiguda i ha hagut de tornar a casa acompanyat pel Capità i el Cannondale. Finalment per sort no ha estat res greu. Nosaltres hem seguit passant pel Farell, pujant a Vallhonesta i saltant pel Garrigar fins a Rellinars des d'on hem tornat sota la pluja per carretera fins a Terrassa. 80 Km i 2200 metres de desnivell. Ens ho hem passat molt bé!

Busa singletrack

Aquest matí he fet altre cop la cara Nord de Busa per sota de la paret, un sender memorable. He gravat un video que us adjunto aquí sota d'un dels trams dels senders. Estava molt humit gràcies a la pluja dels darrers dies. He pujat pel Grau de l'Areny, un sender guapíssim amb forta pujada i un tram final caminant pujant pel cingle fins a dalt del Pla de Busa. He travessat el pla de Busa i he tornat pel sender de la cara Nord. Ha estat espectacular! Els tons de tardor del fatjos, i aurons són com d'un altre món, comparat amb el verd perenne dels pins i alzines. Aquí sota fotos i videos.

Pujant la dura pujada cap al Grau de l'Areny

El Bosc per on he pujat abans d'accedir al grau de l'Areny de roca picada

Part final del grau, a coll

Port del Compte des del pla de Busa

Pas del coll que dóna accés a la cara nord de Busa

Paisatge espectacular al principi de la paret de Busa

Auró a la tardor

Aquest diumenge he anat per primer cop a la Marxa d'Or de Sant Llorenç Savall.  L'Isma i el Pep em van convèncer però cap dels dos ha pogut venir perquè estan piocs. Que us recupereu aviat!  Finalment agafo el cotxe a les 7.00 i a les 7.30, una hora abans de la sortida ja soc a Sant Llorenç.  Recullo el dorsal, passo a visitar el Sr. Roca i després d'escalfar una estona vaig cap a la sortida. No s'hi veu gaire gent, millor, no es faran taps. A les 8:30 amb puntualitat catalana sortim com esperitats.  Com que estic sol, he decidit sortir a davant i depenent de com ho vegi exprémer-me o no, però la idea també és arribar d'hora a casa. No sé com és la ruta però 60 km és una distància comfortable per plantejar-se anar a sac.  La sortida és a tota velocitat, enfilem la pista que puja direcció Castellar, baixem cap a la font que no sé com es diu, i tornem a remuntar cap a Can Cadafalch, i pista principal. Apart d'algun camí una mica més estret tot és pista exageradament ample i en bon estat. molta pols i platjes per tot arreu, fet que fa que hagis d'anar molt atent a no anar a terra a les corbes on de cop i volta et trobes una platja que canvia la trajectòria de la bici sense avisar. Agafem el camí que volta com si anéssim a Sant Sebastià de Montmajor i ens dirigim cap al coll de Gallifa. Em sembla que en tots els avituallaments sóc el primer a parar, però tot i que vaig a fons, no estic competint amb ningú, i en algun moment haig de menjar i beure oi? Remuntem direcció cingles de Gallifa, i baixem i pugem cap a Granera. Em trobo molt bé tota la Marxa, en alguns punts hauria pogut anar més ràpid però com a global em sembla que he donat tot el que podia. El final s'acosta cap a Monistrol de Calders i remuntada infumable cap a la carretera de Granera i avall cap a sant Llorenç amb l'únic tram de sender estret, riuets i trialeres al final, quan ja vaig que no atino. Al final 2:59' amb una mitjana de 19,60 Km/h, i 184 ppm de màxima i 171 ppm de mitjana!!!, amb 1270 metres de desnivell positiu. La veritat és que estic content d'haver-me-la agafat a fons perquè sinó el recorregut éstà poc treballat, pista ampla, pista ampla, i alguna pista una mica menys ampla. Hi ha trossos que són un tostón i no puc ni imaginar-me com seria a ritme lent!!  He disfrutat però reclamo que això no és el mountain bike que a mi m'agrada! Perquè no posaven algun sender, trialeres, etc... no cal anar tan lluny ni fer voltes tan llargues, sinó que es poden fer recorreguts molt més interessants pels voltants del poble! Una mitjana de quasi 20 Km/h ja demostra que avui hem fet mountain bike de pista. Estic content, he fet la Marxa d'Or amb un bon temps però també tinc clar que difícilment hi tornaré. Prefereixo les marxes més tècniques, a aquests recorreguts tan exageradament ràpids que semblen més una cursa de carretera, i que si no fos per l'exigència física, serien aburrides de fer sol!!  El nivell de la gent és acollonant, tothom va molt preparat, depilat i amb bici rígida. Jo no m'he preparat gens, això ha estat simplement una sortida més dins del meu calendari en què surto quan en tinc ganes i disfruto tots els dies que surto!  Les pulsacions mitjanes d'avui em deixen acollonido, és una passada però no tinc la sensació d'haver anat tan a sac, i diria que en molts trams hagués pogut donar força més sacrificant potser possibilitats futures, això també. El què és cert és que a la trialera final ja no atinava,..o sigui que entenc que ho hauré donat tot. En fi, recomanable per a competidors carreteros que tinguin ganes de sortir a la muntanya, o a grups d'amics que es plantegin fer-la junts, els demés millor que vagin a la Bicicims o d'altres de l'estil. L'organització moltes ganes i un resultat molt reeixit. Felicitats al club ciclista savall i gràcies!

Primer dia de fresca a Sant Julià del Mont

Ahir a la nit, la lluna es veia així al Camping de La Fageda d'Olot. No és un truc, era exactament així. La lluna no és el cercle blanc del mig, sinó encara més petita dins d'aquest cercle, ho veureu a sota. No havia  vist mai la lluna així!

Vallter i Canigó des de Batet de la Serra

Puigsacalm, està sortint el sol

Pruan, amb els globus al fons, el dia és genial

La Kastle, una MTB clàssica, molt més difícil de governar que les actuals!

Hort al costat del riu al Sallent amb unes flors espectaculars!

Qui diu que a la tardor no hi ha flors!

Aquesta tardor està sent extremadament calurosa, ara mateix estic assegut a una tombona prenent el sol al camping de la Fageda, en màniga curta i fa calor, però aquest matí era molt diferent per primera vegada aquesta tardor. M'he llevat a les 7:15 i el termòmetre marcava 6,7ºC. Esmorzo ràpidament sense aconseguir no despertar els nens i m'escabulleixo fora amb les primeres llums de l'alba. Menjo una mica i pujo a la meva Kastle rígida del 1995 amb l'objectiu de pujar a Sant Julià del Món, baixar cap a la Miana, el Sallent i tornar cap al camping per la vall. Els primers trams de sender pedregós em recorden que una rígida és això, extremadament dura. Sender trialero de baixada on els cantilever es posen a prova fins a la base de Sant Abdó, on vorejo pel sender de la cara nord. Tot i haver estat un any molt sec, a Olot el setembre hi va caure una gran tormenta que ha malmès alguns camins, els seus efectes es noten i trobo restes de bassals, o esbarzers que tanquen camins que abans no ho estaven. Per poc que plogui aquí la humitat surt de sota les pedres. Finalment molta pedra solta a la pista que puja a Sant Julià, i sense parar baixo pel corriol-trialera que em durà pel Coll de Pruan a la Miana. Aquest camí és una passada, pederegós al principi, més llis al final, però sempre alternant amb trams tècnics que amb la rígida es fan, però sempre vigilant perquè vaig sol i no és qüestió de fer-se mal. Sento algun senglar i desde Pruan puc albirar un paisatge bestial amb Santa Pau i la Serra de Finestres, i al fons els globus de Vol de Coloms que avui tenen un dia plàcid com pocs. Fresqueta, sol espeterrant, gens de vent, un dia genial per sentir la natura a frec de pell mentre flueixo pels singletracks coberts de vegetació que m'acaricia. Sóc un privilegiat. A la Miana, es veuen les Medes i el mar i agafo directament la pista que baixa al Sallent, on pel costat del riu pujo per un sender maquíssim que es converteix en una mena de via romana. El riu baixa plè i les cascades que fa són espectaculars, ja pot ploure poc que com deia, aquí d'aigua en sobra, i als camins floreixen flors espectaculars, demostrant que no només a la primavera surten les flors. Passo pel camping de Sant Pau i ascendeixo per carretera estreta fins al Croscat on per uns corriols pedregosos arribo al camping.  2 hores per 26 Km de singletrack preciós per la Garrotxa són suficients per alçar la moral fins a l'extrem més alt possible. Arribo i el sol ja comença a escalfar una mica, mentre trobo ja la familia al 100%, els nens jugant amb sorra, aigua i tot el que troben, estan a la seva salsa.